Recomanacions musicals

Quincy Jones 

(1933-2024)

L' asimetria estructural: Jueus i propalestins

 

Si observem la pàgina del Ara.cat (9/11/24) hi ha un titular molt cridaner: "Aldarulls entre propalestins i israelians a Amsterdam". El tuïts donen idea del que probablement va passar. Però al costat una informació esgarrifosa, obté molt menys ressò mediàtic. "El 70% dels morts a Gaza eren dones i nens, segons l'ONU". Aquesta asimetria estructural, permet entendre que el focus es posi en les repercussions d'un partit de futbol (Ajax-Maccabi). Des de fa temps, grups de hooligans  acompanyen els equips de futbol, sense que ningú faci res per controlar-ho. Aquest grups, no venen únicament a veure el partit, molts d'ells, no tenen entrada, però igualment es desplaçant. Venen a buscar gresca. El govern sensible de Netanyahu, s'esgarrifa per un pogrom, que en paraules del Gideon Saar, ministre d'Afers Exteriors: “potser l’atac més gran contra jueus a Europa” des de la Segona Guerra Mundial."   Curiosament, assassinar a 43000 persones, dels quals el 70% son dones i nens, no és cap pogrom. Aquests hooligans devien pensar-se que estaven a Cisjordània i podien maltractar a qualsevol que passes per allà.

Art i musica: Giovanni Bellini (1430-1516)

 

Giovanni Bellini 

La independència com a problema global

 

Escòcia 

A la sèrie “La Diplomàtica” a Netflix,  en la temporada 2, hi ha un complot dins del govern britànic. Un vaixell de l’armada britànica ha estat atacat, les sospites recauen amb els russos, descartats els iranians. El primer ministre Nicol Trowbdrig sembla el més sospitós. La propia ambaixadora, Kate Wyler, sospità d’ell. La trama s’embolica quan Margaret “Meg” Roylin, parla amb l'ambaixadora. Li acaba explicant que tot plegat, ha estat organitzat per membres del govern, sent ella, la inspiradora. Les culpes per Roman Lenkov, acaben amb la seva vida i la seva dona, assassinats per un escamot de les forçes especials. Trowbdrig s’ha assabenta per la Meg, assessora del Primer Ministre. En un atac de fúria està a punt de matar-la. La vicepresidenta dels EE.UU visita el Regne Unit. L'ambaixadora acaba per saber que va ser la vicepresidenta qui va donar el vist-i-plau al atac del vaixell de guerra. Per què? La raó que li explica a l’ambaixadora, que també vol ser vicepresidenta, és la base naval que els EEUU té a Escòcia i sap que si Escòcia conquesta la independència, la base tindria que tancar-se i això no ho poden permetre. Parla també de Catalunya -ací, no hi ha bases militars- i la por que els aires de independència de moltes regions europees posi en perill el sistema geoestratègic dels EEUU i per extensió de la OTAN.

Assassineu els nens, si sobreviuen, condemneu-los a cadena perpètua!

 

Trump guanyador !

 

Les dades actuals, sobre el escrutini de vots els EEUU –un sistema força complicat- donen avantatge a Trump*. Si això és confirma, la possibilitat que Kamala Harris una dona, negra, intel•lectual sigui Presidenta, s’haurà esbandit. Això suposa que EEUU –per extensió a bona part del món Occidental-, la imatge d’una dona al comandament d’un país, encara és massa inacceptable. Mentre un personatge com Trump, un autèntic hooligan, pujarà per segona vegada a la cadira de la sala oval de la Casa Blanca. Si és confirma la festa de la democracia, com diuen els cursis, no serà festa, sinó l’inici d’un mal son. Aquestes eleccions confirmen que els nord-americans, s’han reconvertit en conservadors, masclistes i xenòfobs, que és precisament l’horitzó mental de Trump. La divisió els EEUU és un fet, però com mana l’economia, estúpid, sembla que no sigui tant greu.

PD: La victòria de Trump torna a fer trontollar la demoscòpia. 

Eleccions als EEUU

 

Harris-Trump

Avui hi haurà eleccions els EEUU amb Harris i Trump, l’impulsor del assaltat al Capitoli el 2021, però que en un país extremadament punitiu, no va tindrà per ell, cap repercussió penal. I pot tornar a guanyar. Seria la constatació que vivim com diu Ramoneda, una societat post democràtica o l’eufemisme d’autoritarisme postdemocràtic. Democràcia pot viure de la mentida i la ira permanent? En aquest nou segle XXI, hi ha una constatació dolorosa, el capitalisme viu millor sense democracia. Durant l’etapa de la Guerra Freda, es va establir una mena de consens, entre democracia y capitalisme. L’estat del benestar reflectia aquest consens. Des de la caiguda del comunisme (1989), aquest consens, s’ha estripat com un paper que cal tirar a la paperera de la historia. La emergència dels nous mil milionaris, la passió de la dreta de tota la vida i les noves adaptacions extremistes, fan que l’enemic objectiu sigui l’estat del benestar. Parlen de menys estat, però això no és cert. Els hi fa nosa l’estat que redistribueix la riquesa. Això és el que no suporten, i de moment ho estan aconseguit. EEUU és el laboratori per fer les proves. La divisió profunda entre demòcrates i republicans és la evidencia d’aquest món on els govern no fan política, sinó eliminar entrebancs perquè aquest mil milionaris puguin fer la seva voluntat. I amb això, tant Harris com Trump, están d’acord.