Ahir vaig veure la finalització de la mini sèrie Adolescència (Netflix). Un relat contingut i versemblant sobre uns fets que per a qualsevol família és un escenari impossible. Què fas quant el teu fill( un adolescent) mata un altre adolescent? Sèrie anglesa que utilitza el pla–seqüència per descriure objectivament uns fet inexplicables. En la primera entrega, hi ha la detenció del noi, amb la irrupció fora de tota mida de la policia. Com el xoc de tothom posa al límit la família Miller que veu amb incredulitat com s’han porten el Jamie el fill de 13 anys.
En el segon capítol, la policia va a l’escola on anava el noi. Una escola aparentment normal, s’amaga el bullying en totes les formes. On sembla que l’autoritat s’ha evaporat en les xarxes socials. I on efectivament, la policia no pot treure res per esbrinar on s’ha amagat l’arma homicida (el ganivet).
El tercer capítol, probablement el més aconseguit, és una pla-seqüència on la psicoterapeuta i el Jamie parlant sobre els seus sentiments envers la víctima, la Katie. En Jamie explota cada vegada que la psicòloga li parla dels seus sentiments per les dones. Li pregunta per la seva “masculinitat”. Jamie, vol acceptació, però la Katie, no sembla estar gens interessada per ell. Jamie segueix elaborant un complex mecanisme per negar el que ha fet. No pot acceptar el que ha fet.
L’últim capítol, els Milers, fins fa poc temps, podria ser considerada una família normal, és veu trasbalsada per el que ha fet el seu fill Jamie. El pare, l’Eddie ( Stephen Graham) compleix cinquanta anys. Vol que sigui un dia especial, però no ho aconsegueix. L’aparició d’una pintada a la furgoneta en la paraula “pederasta” genera un espiral de sentiments irracionals que el fa, arrossegant a la família cap a uns grans magatzem per comprar pintura per tapar la paraula. En tot el capítol, hi planeja la pregunta: tant malament ho hem fet perquè ens hagi passat això amb el Jamie? Han passat més de set mesos, i el judici és més a prop. Reben una trucada d’en Jamie des de on el retenen per felicitar al pare i rebel·lar el que vol fer davant del judici.
La interpretació dels actors, Stephen Graham ( també creador), Ashley Walters, Erin Doherty, és excel•lent i ajuda a fer més real una història terrorífica. No calen zombis, sinó els fills que tens a casa. Perquè fins ha on els coneixem?
