Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
diumenge, 20 d’octubre del 2024
dissabte, 19 d’octubre del 2024
divendres, 18 d’octubre del 2024
El Cometa A3 Tsuchinschan ha il·luminat al exèrcit israelià!
dijous, 17 d’octubre del 2024
Deportar a camps de concentració
L’ extrema dreta guanya posicions dins de la UE. Von der Leyen vol copiar el model de Meloni per la immigració il•legals. Adéu els drets humans. Instal•lar camps de concentració a països tercers on ficar el nouvinguts en un espai sense cap cobertura legal. L’obsessió del immigrat com a figura del enemics ha fet forat per obra i gràcia de l’extrema dreta, que atia la por en unes societats cada vegada més desnortades i amb dubtes existencial sobre el seu futur, en un món on el futur és cada vegada més incert, especialment, per les classes mitjanes. L'espantall del immigrant que ve a treure’l del seu lloc de treball, de les seves ajudes, dels seus serveis. Per això, son els nou paries sense cap suport ni nacional ni supranacional. Externalitzar la immigració, el països receptors no ho fan de gratis. Però la UE pagarà per no veure els immigrats. Ja és fa amb Turquia, Líbia –un estat fallit-, Marroc, Tunisià, i el que faci falta. Ara a Albània, un país que te que fer el que li manin, per somiar entrar-hi a la terra promesa de la UE. Tots els nostres polítics que s’omplen les boques de retòrica buida estan ara mateix respirant tranquils perquè pensen que la extrema dreta no tindrà arguments per seguir el seu pla de buidar de contingut el model de valors democràtics. Estem dins del autoritarisme postdemocràtic, però encara no volem reconèixer. El nostre nihilisme farà que encara no hem vist el que es dibuixa al horitzó.
dimarts, 15 d’octubre del 2024
Nihilisme i violència sense aturador a Gaza i Líban
Les atrocitats del exèrcit hebreu son dignes de les millors pàgines d’una història de la infàmia què encara s’ha de escriure. El degoteig constant de morts a Gaza, Cisjordània i el Líban és un exemple paradoxal del estat de fúria en què es troba Israel i el seu govern. No hi ha aturador, perquè avui les grans potències son impotents per respondre. La guerra freda va mutar al 1989. Ara el que queda és la retòrica d’un Putin que manté la guerra a Ucraïna, sense què la ONU ni cap instancia internacional poguí fer res. El mateix passa al Orient mitjà, on Israel massacre Gaza, Cisjordània i el Líban. L’última una incursió aèria a Aitou, enclavament cristià on han mort 18 persones. Cap país civilitzat vol fer emprenyar el govern israelià que intenta ampliar terreny per posteriors assentaments. No hi ha cap país del món que pugí comparar-se amb el que està fent Israel, però ells, son els bons, per això hi ha tot el marge del món. Sembla que Hamàs és sent còmode amb aquesta destrucció de la Franja de Gaza. La mort de centeners de milers de palestins, son un nou combustible per mantenir-se en el poder, un poder que sembla més aviat irrisori, però que es veu que ja li val. Què passaria si Hamàs matés cada dia a un ostatge en directe? Israel ja ha arrasat Gaza, què faria llavors? Assassinar a tothom? Ja ho fa cada dia, davant la apatia del món civilitzat. Hamàs son uns assassins, però què és el govern de Israel? Conte el relat de bons i dolents. Tothom entén les polítiques d’Egipte, Jordània, Síria, Irak, també Aràbia Saudí, EAU, i per descomptat, Iran. Tots els seus exèrcit tenen una únic objectiu, mantenir-se en el poder i reprimir qualsevol vel·leïtat democràtica, mentre atien la retòrica pro palestina sense fer absolutament res de res. L’única veritat terrible és que els Palestins estan sols i el pitjor és que ells son els únics dolents d’aquest drama etern.