Clamar en el desert: Gaza!

 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Leslie Hunter (1877-1931)

 

Leslie Hunter

Oda al tatuatge i sobretot a la literatura en lletres Majúscules

 

"Sentí entonces  el límite de mi arte, que es también el límite de mi conocimiento. No puedes tener más piel que la que ocupas. No te puedes tatuar encima de los tatuajes. Era todavía joven, me quedaban largos años por delante: ¿cómo sería mi vida sin mi único sentido y mi única alegría? No podía terminar así. Me llevó muchos años desligar la idea de tatuaje y de la idea de piel.

Y entonces, cuando acabé con la superficie de mi cuerpo, pasé al interior. Me tatué los hemisferios cerebrales, la médula espinal y los nervios craneales, numerándolos como si fueran láminas de anatomía. Me tatué los pulmones, el corazón, el diafragma, los riñones, cubriéndolos con ciudades desconocidas, telescopios, insectos y sistemas solares. (...) Grabé en mis huesos frases del Corán, del Kebra Nagast y de las Escrituras. Me tatué la tráquea con el gran cuadro de Altdorfer, Caligrafié en la vejiga galaxias unidas por nubes de materia oscura. 

Y cuando acabé, cuando mi escritura menuda, fantástica, llenó mi cuerpo con las más hermosa historia del mundo, contada por un millón de bocas al mismo tiempo, no caí presa de la melancolía, pues supe de repente que, al igual que el mundo insondable que me rodea, al igual que mi cuerpo, que lo refleja como una gota de rocío, el arte del tatuaje es infinito.

Me dirigí pues a la frontera entre el cuerpo y el espíritu, la atravesé con mi instrumento de tortura en la mano y empecé a tatuarme sabiendo que no agotaría jamás, incluso aunque rasguñase eternamente, la infinita e infinitamente estratificada e infinitamente gloriosa, e infinitamente demente, ciudadela de mi mente*."

Un infern anomenat Gaza

 

Ressenya: Lovelock (II)

 

Els protagonistes d'aquest melodrama son els següents: Carol Jeanne  gaiòloga en cap de l'Arca i supervisora de la terra transformació del planeta on l'Arca es dirigeix des de la Terra. Per la posició social i científica, te assignat un "testimoni"  que documenta la seva activitat. El marit de la Coral Jeanne es diu Red un personatge tragicòmic, també ell te un "testimoni" en aquest cas, un porc. És bo com a pare. De fet és ell qui s'encarrega de les nenes. La seva feina és una mena de consultor matrimonial freelance. Tenen dues filles, Emmy la més petita i Lovelock fa un apunta antropològic: 

" Emmy, com tots els nadons humans, era completament inútil i incompetent, fins i tot ara que era prou gran per parlar. Estava mullada, però en comptes de treure's el bolquer xop es va quedar allà plorant, sense fer res per ajudar, ni tan sols per cooperar".  

Lovelock fa un apunt per treure ferro de les paraules anteriors:  "Els humans neixen estúpids; però aquest és el guió que el seu ADN els ha preparat, així que no vaig culpar l'Emmy". La filla més gran es diu Lydia.

Com tothom, té assignat un lloc dins l'Arca, una mena de barri que es diu Mayflower, honorant els pioners. També estan els pares de Red, la Mamie i Stef  el pare. La novel•la, no va de viatges galàctics.  Els pares hi son perquè en Red és el marit de la Carol Jeanne. Però el personatge de Mamie és el més interessant i més aconseguit. Una dona manipuladora amb capacitat de fer mal sense que ningú s'adona. Una dona que necessita ser la protagonista de tot en tot moment. Aconsegueix ser un veritable corcó en la narració. I Stef és el pare que no pot competir amb la seva dona. I esclar,  Lovelock que a mesura que avança la narració comença a fer-se preguntes cada vegada més inquietats sobre el seu veritable estatus dins l'Arca i la seva relació amb Carol Jeanne.

Un efecte secundari de viure a l'Arca és que les condicions del món anterior, es trenquen per sempre. Quan l'Arca comenci accelerar, a la Terra per efecte de la relativitat hauran mort tots els que coneixien. Això vol dir, que l'Arca han de començar una nova vida, per això Lovelock pot dir:

"Pink i jo potser fóssim els únics esclaus de la casa, ja que havíem estat comprats, però això no significava que tots els altres fossin lliures. Durant les setmanes en què em vaig debatre per trencar el jou del meu condicionament, també altres van descobrir que la nostra nova vida a l'Arca els podria proporcionar una oportunitat per alliberar-se de les seves cadenes. Ja no ens trobàvem a la mateixa societat en què havíem viscut abans, i per tant ja no podíem complir les mateixes funcions. El que havia estat suportable abans podia ser insuportable ara."

En el capítol set, Rebel•lió, explica precisament, aquest alliberament per part de tothom. Les convencions malgrat els intents de Mamie i Red de fer com si encara estiguessin a la Terra fracassen . Les relacions és fan cada vegada més tibants fins que tot esclata. Mamie i Stef son acusats anònimament de no treballar. Lovelock esbrinarà qui ha estat.  Penélope és l'alcaldessa de Myflower, un altre personatge és Dolores. Aquesta te dos fills, en Pete Klarner i Diana. En un món tancat com l'Arca cal tindrà amics, perquè tenir enemics no és una bona idea.  Un dels primers amic de la Carol Jeanne és Neeraj. Nancy fa de mainadera de les filles de Carol Jeanne. Però Nancy amaga un dolorós secret:

"Prometo que no odiaré el meu pare ni esperaré que se'n vagi a l'infern ni a la mare perquè no em creu ni els meus professors perquè parlen als meus pares i ho empitjoren. Si us plau perdona'm per odiar-los abans i que no quedi embarassada a no ser que sigui la teva voluntat que tingui un nen sant. Amén."

L'adulteri sembla que guanya adeptes a l'Arca. Liz, la bona amiga de Carol Jeanne, l'escolta amb atenció amical. Liz i Red és possible? Com intentes arreglar un matrimoni que trontolla? Carol Jeanne es sentia culpable, malgrat el que feia Red. Per això va tindrà la brillant idea de dir-li: 

"—Red, és el moment adequat del mes. Tinguem un altre nadó."

Lovelock també pensa en la sexualitat, però en la seva programació, això li ha estat prohibit. El seu condicionament, fa que qualsevol acció de caràcter sexual vagi acompanyada de dolor. Lovelock accedia al ordinador de l'Arca, això li proporcionava tota la informació que necessitava per saber que passava dins d'aquest món humà. La idea de tenir descendència agafava cada vegada més força.

Lovelock ha enviat un missatge a Peter. I Diana escriu al seu Diari:

"Estimat Diari,

Peter m'ha ensenyat una nota de Déu. He plorat tota la nit. Pobre Nancy. No sé com aconseguirem que ens ho expliqui. No t'acostes a algú i li dius tinc entès que el teu pare comet incest i em pregunto si tu ets la víctima, i si és així, t'agradaria explicar-nos-ho perquè puguem treure-t'ho de sobre? Però se m'acudirà alguna cosa o potser se li acudeixi a Peter.

Anava a dir que Peter mai no podria pensar en res útil, però en escriure'l m'he sentit molt estúpida. Burlar-me de Peter i comentar com és de babau i horrible molt infantil quan està succeint una cosa veritablement seriosa. Tot això de barallar-me amb Peter… en realitat mai no em fa mal. Es burla, però no em fa mal. Ningú no se sent tan segura amb la seva família com jo. I suposo que això fa que Peter no sigui tan mal germà després de tot."

L'efecte del missatge va ser immediat. Tant el pare com la mare de Nacy van ser transportats a la Terra. Ara viu amb la Carol Jeanne. Neeraj i la mare de Peter i Diana, Dolores volen casar-se. Red se'n va de casa, Mamie queda sense el Stef, que mor en un atac al cor. Mamie dona totes les culpes a la Carol Jeanne. I mentre Lovelock tafanejava els ordenadors de l'Arca, que feia? Això no ho puc explicar, cal llegir el llibre.

Ressenya: Lovelock (I)

"El Arca, un gigantesco hábitat espacial, se prepara para abandonar el sistema solar e iniciar su viaje de exploración y colonización. A bordo se instala una selección de los mejores especialistas de la humanidad, alojados en poblados situados en un entorno artificial que anticipa las condiciones que los colonos encontrarán en su nuevo mundo y les permite desarrollar las habilidades específicas que necesitarán para prosperar.Además de los colonos y sus familias, en el Arca viajan los testigos: animales genéticamente modificados, dotados de inteligencia y mejoras cibernéticas, que observan las actividades de sus amos, científicos insignes y otras personalidades, grabando sus vidas para la posteridad.Ésta es la historia de Lovelock, un mono capuchino, testigo de la gaióloga jefe de la expedición. De cómo pasó de la adoración por su ama al escepticismo. De cómo tomó consciencia de su estatus de esclavo... y planeó su rebelión.Orson Scott Card (autor de El juego de Ender) y Kathryn H. Kidd recrean minuciosamente los detalles de una expedición de colonización interestelar plausible y contra ese trasfondo narran la emocionante aventura de un ser a la vez menos y más que humano en busca de su lugar en el universo.*"

Aquesta és la presentació del llibre. Miquel Barceló -l'altre Miquel, malauradament mort fa poc temps (2021) fa la presentació del llibre. Una presentació que reivindica la figura de la coautora del llibre.  Un llibre  atípic. El narrador principal no és un esser humà. És un caputxí modificat genèticament i que s’utilitza per documentar la vida d’una persona. El seu nom és Lovelock. El seu nom no és al atzar, perquè porta el nom de científic que va proposar la hipòtesi de Gaia. El problema principal què es planteja és com prendre consciencia de l’altre què no és humà?  Som conscients els humans què les nostres mascotes –he dit mascotes?- no son joguines!, què son essers vius? Ja posats, tenen ànima o esprit? Aquest llibre va d’això. I a més, te la virtut d’explorar amb humor i ironia les relacions humanes en tota les seves arestes tragicòmiques de la condició humana.