Ajuda humanitària per l'exèrcit hebreus, si us plau!

Davant d'un atac massiu, tothom ajudar. Però Gaza, ningú vol ajudar perquè Israel el pobre i petit David, pot amb les formigues del gazànies. Perquè aquesta desproporció tan clamorosa entre Gaza e Israel? Perquè aquestes retòriques de guerra queden en silenci quan destrueixes tot una nació? Gaza no és Iran. Israel ha destruït i assassinat a més de 32.000 persones dels quals a prop del 40% son menors d'edat, però això no sembla interessar a ningú, com és possible aquesta ceguesa? Gaza segueix patint els estranys de la invasió i destrucció del exèrcit de Israel. Però tothom vol córrer per ajudar a Israel que va ser ell, qui va anar fins a Damasc ha destruir el consolat iranià. La resposta de Iran han sigut aquests llançaments massius de míssils que ha sigut fàcilment abatuts per tothom. A Gaza, l'exèrcit israelià no a necessitat cap ajuda, tota la maquinaria bèl·lica és seva. I tothom a deixat fer. Iran, de fet a ajudat a Netanyahu a sortir-se alegrament de Gaza, ara tothom vol ajudar al pobre exèrcit hebreu, deixant de banda a 2 milions de palestins confinats a la Franja, a un destí i un horitzó absolutament nefast i on la fam farà bona part de la feina començada per Israel. 

 

La Cúpula de ferro a Gaza

 

Israel amb la seva tecnologia nord-americana va superar amb facilitat l’atac iranià amb drons i míssils, com a resposta al atac per part de l’aviació israeliana a Damasc de l'ambaixada de Iran. Per Israel això és una oportunitat d’or per fer oblidar el assassinats massius de la població civil a Gaza. Ara Israel considera com fer front a Iran. EE.UU ha dit –amb la boca petita- que no  vol cap escalada de guerra. Iran s’oblida de Gaza, com tots els països del pròxim Orient, perquè Palestina no és un Estat, sobretot, perquè ningú vol que ho sigui. Ara Israel pot seguir la seva escalada –fugida cap endavant- contra Iran, pot destruir Iran, però no guanyar la guerra, e Iran pot fer que Israel se'n embarranqui en un guerra què acabi per desestabilitzar a Israel mateix. En cap cas, Gaza i els palestins sortiran  enfortits. Els venedors d’armes vol fer l’agost al abril!

Recomanacions musicals

 

Cadis-Barça (0-1): Una victòria pírrica!

 

Cadis-Barça (0-1)

Hi ha partits, com aquest, que penses que seria una bona idea fer una Superlliga internacional. Perquè veient el partir d'avui, Cadis-Barça, tens ganes de passar a una altra cosa. Un partit que l'únic bo què ha tingut és el resultat. El Barça ha començat amb un equip desconegut, suplents i tal com anat alguns mereixen no jugar. Sort del gol de João Félix (37') perquè el Barça no jugava i el Cadis tampoc. Un equip que vol guanyar la Lliga no pot jugar com ha jugat el Barça avui. A la segona part, el Barça ha fet canvis, però la dinàmica no funcionava i el Cadis podia haver empatat amb xut de Samassékou (78') que Ter Stegen ha parat de manera força espectacular. Un Barça que necessita l'equip de gala per fer el que cal fer. Deixar-te els titulars a la banqueta perquè el dimarts tens Champions és poc professional. Sort que el Cadis és un equip molt fluix, però el Barça no ha demostrat la superioritat que reflexa la classificació de la Lliga. Avui de titulars hi havia Vitor Roque i Ferran Torres, cap dels dos han jugat un bon partit. 

Von der Leyen no vol dimitir

 

L'elit política de la UE mostra fins a quin punt s'allunyen de la ciutadania. En les seves esferes sonen musiques celestials, amb missatges buits, excepte per la classe de tropa que paga tot plegat. La UE i la seva cap Von der Leyen ha demostrat abastament la incompetència i la desídia d'una UE què prefereix pagar a règims insuportables perquè la immigració no arribi a les costes de Europa. Milions d'euros que s'han van directament a les butxaques d'aquests governants que han vist un autèntic filó en la immigració clandestina. La gestió de la pandèmia, els suport a Ucraïna més simbòlic que real, la falta absoluta d'empatia amb el que està succeint a Gaza, mostra el tarannà elitista i aristocràtic d'una casta que sembla estar per sobre del bé i el mal. Son molt curosos perquè la ciutadania europea s'estrenyi el cinturó perquè el sistema funcioni, però per ells, la situació és molt diferent, aquests si què viuen molt per sobre de les seves possibilitats i si ho fan és gràcies a nosaltres. Què he de fer a les properes eleccions al Parlament Europeu?   

Art i musica: Honoré Daumier (1808-1879)

Honoré Daumier

Israel i l'amic Amèrica

 

Mentre la fam segueix matant nadons i ferits, per la falta de subministrament a la Franja de Gaza, aquí la mort ha de ser silenciosa, per no ferir la pell fina dels occidentals, EE.UU fa la veu d'alerta perquè Israel estigui a l'aguait per si de cas Iran vol venjar-se. Com no tinc accés a la sala de crisi de la Casa Blanca, no puc saber si això és una manera de guanyar temps i despistar a l'opinió pública del que està passant a Gaza. On la mort, la desnutrició fan estralls i on les notícies son escasses per el bloqueig que imposa Israel els territoris ocupats i devastats.

Iran no anirà contra Israel de manera directa. Potser Hezbol·là, des del Líban pot fer alguna mena de acció més o menys destructiva. Però el que és segur és que no anirà amb tancs cap la frontera israeliana, ni avions ni res pel estil aniran fins a Tel Aviv. La brutalitat del desplegament a Gaza fa que hezbol·là s'ho pensi dues vegades. De tot això genera que la venda d'armes sigui ara mateix una negoci clamorós. Tothom vol participar-hi, Espanya també, es clar. Per altre banda, molts països han posat en marxa el servei militar. Sembla un contrasentit en l'era dels drons i tota la ferralla intel·ligent que hi ha. Si el que volen és carn de canó, llavors si que convé. La guerra d'Ucraïna demostra que sense l'equipament i armament operatiu, posar soldats sobre el terreny, és una manera de dir que no tens res a fer.