GR-7: 3.- Coll de Bancs s Tuixent (i II)

Etapa 3: Del coll de Bancs a Tuixén

Camins i paisatges

Molí de Fórnols

Detalls Riu Lavansa

Bèsties

* Roser

*

Senyals

Planta i flora

Monuments i edificacions

*Google Maps

Detall Font de la plaça Major

Museu de Les Trementinaires

Tuixent

* Ugi

Pedraforça

GR-7: 3.- Coll de Bancs s Tuixent (I)

Etapa 3: Del coll de Bancs a Tuixén

Avui hem fet una ruta singular per arribar al Coll de Bancs. Hem sortir per Berga i hem agafat la BV4241, passant pel tunnel de Capolat. Hem parat a Restaurant La Cantina de Llinars, malauradament per ells no hem pres res, al seu costat passa el riu del Coll Jouet amb un fil d'aigua. Hem seguit la carretera, ple de corbes i desnivell fins a transformar-se en LV4241, des de la distància una fumarola indicava civilització, era Knauf Guixers (Lleida). Al costat es troba Sant Llorenç de Morunys, seguint la carretera C-462 hem passat per La Coma, des de la carretera és pot veure l'estació d'equí de Port del Comte, corbes i revols fins a Tuixent, no hem parat allà, sinó que hem seguit fins el mirador del Coll de Bancs, passant per Cornellana i La Vansa i Fórnols.

Camins i paisatges

Detall del vesc (muérdago)

* Ugi

Cornellana

*Ramona

* Ramona

Rui de Lavansa

Senyals

Planta i flora

Monuments i edificacions

* Ramona

Fórnols

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Isaac Grunewald (1889-1946)

 

Isaac Grunewald

Israel canvia de pantalla: Gaza és seva

 

Parlar de guerra sembla una mica massa. Perquè en aquest cas, hi ha un estat, Israel amb un exèrcit entrenat i molt ben equipat que lluita contra milicians que el 7 de novembre van atacar la frontera israeliana a Gaza fent la matança més gran que es recorda a Israel (1.400 morts i 222 ostatges). Des de llavors, l'ofensiva israeliana no ha parat de pujar de actes de defensa a una venjança sense aturador. Més de 11.470 morts del quals 4.407 infants i més de 29.000 ferits, unes xifres molt més elevades que a la Guerra de Ucraïna.

Ni els ostatges han estat alliberats, ni el problema de la població civil de Gaza resolt, però segons el govern d'Israel, ara comença una "segona fase" que vol dir, transformar el sector conquerit i reconvertir-ho en territori jueu. I què passa amb els habitants de Gaza? La resposta del govern extremista de Israel és que la Comunitat Internacional s'encarregui, i què els països àrabs és facin càrrec d'ells. Sense infraestructures, sense hospitals sense res de res, la població palestina de Gaza, és troba en el pitjor moment de la seva història, mentre la Comunitat Internacional no sap com reaccionar davant d'un govern israelià que està fruint del càstig el seu enemic, mentre Hamàs no sap que fer amb els ostatges. Si fos com el ISI, tindríem retransmissions en directe de execucions a diari, potser ho han pensat, però poden fer-ho o volen fer-ho?

  

La clarividència de Montserrat Roig

 

Llegint els articles de la Montserrat Roig (1946-1991), en Un pensament de sal, un pessic de pebre*. Tinc la sensació que malgrat els seus articles escrits al 1991 semblen fet per ara mateix. Sembla que hi ha coses que no canvien o en tot cas, sempre poden anar a pitjor. Diu: “(...) Però la imatge d’un home vençut ens retorna l’única veritat: les guerres serveixen perquè el nombre de derrotats es faci més gran. Mai no en sabrem el nom, ni les històries familiars, ni si alguna vegada s’han sentit estimats. Aquesta història només surt a les novel•les, això si encara queden novel•listes que batallen pel cor dels homes."

"(...) Que ens hem convertit en addictes del petroli i que el nostre benestar un pèl minso però benestar al capdavall, s’ha aconseguit a costa de la depredació de tres quartes parts del món. (...)"

"Vicençs Fisas diu que la cultura de la pau ha de substituir la cultura de la violència. Un programa que durarà segles. Potser és urgent aprendre a viatjar d’una altra manera. (...) Viatjar amb el pensament al Perú, on l'epidèmia de còlera s’hauria eradicar només estalviant les despeses d’un dia d’aquesta guerra - [parla de la guerra contra Saddam Hussein per part d’Estats Units i els seu aliats, gràcies a les seves mentides]-. Viatjar amb el pensament per tot el món, convertint-nos en habitants que sospitem sense parar d’aquestes mentides, tan dolces, que ens han pretès contar**. Ho sabíem, ho dèiem. Però enraonar d’aquests afers era demostrar un excessiu sentimentalisme, sempre considerat de mal gust. I vam acabar per triturar tots els sentiments dins la batedora, amb l’esperança que no augmentés el nostre colesterol, l’únic fet de rellevància durant deus anys d’aquest segle.” (28-II-1991) (pàg.234-5)

Assalt israelià al hostipal Al Shifa

 

Israel pot estar satisfet de la gesta increïble que ha aconseguit, no destruir directament l'hospital Al Shifa. Segons els servis d'intel·ligència, aquells que no va advertir del atac de Hamàs, tots els milicians de Hamàs s'amaguen com malalts del hospital. Tots els llits no son plens de persones ferides per els bombardejos de l'aviació o per l'artilleria, allà dins del hospital  els membres de Hamàs fan la comèdia de fer-se passar per ferits civils, inclús porten bandatge per fer més verosímil el seu engany, però compta, l'exèrcit israelià, ja sap com detectar aquests malats de pega, primer un tret al cap i desprès preguntar amablement si és o no cap terrorista.  Un petit detall,  cap imatge que no sigui de propaganda surt d'aquesta carnisseria que està realitzant el exèrcit israelià i el que fa Hamàs amb els ostatges.