Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
dijous, 12 d’octubre del 2023
dimecres, 11 d’octubre del 2023
Compte enrere per destruir Gaza
Tot el panorama desolador a una banda i un altre, fa molt difícil voler objectiu, racional, raonable. El reportatge sobre el quibut Kfar Azzaa, de Isabel Kershner (NYT) (Ara.cat, 11/10/23), és senyal inequívoca del odi de Hamàs envers els jueus. Diu el general Itai Veruv "És una cosa que no he vist mai a la meva vida, una cosa més semblant a un pogrom de l'època dels nostres avis". Palestina està dividida: Cisjordània i Gaza. Un repartiment absurd que ha creat una disfuncionalitat endèmica en el sí de Palestina atiada per Israel. Uns dirigents sense cap credibilitat - dividits entre possibilites (Mahmud Abbas) i radicals -Hamàs- (Ismail Haniyeh) que volen la desaparició de Israel, abans la seva constitució com Estat (1948). Una finestra d’oportunitat a les converses d’Oslo i Camp David, i la negativa de Arafat a la proposta de Ehud Barak de concloure un tractat de pau a canvi de territoris (2000).
A partir d’aquí, el somni s’ha transformat en un malson per tots, però especialment, per els palestins. Ara, amb l’acció suïcida i criminal de Hamàs, s’ha està en una nova situació. Gaza s’ha tancat per els palestins que no poden sortir i el exèrcit israelià és prepara per l’assalt casa per casa. S’ha especulat sobre quines accions cal dur a terme. Més de dos milions de palestins viuen en condicions extremes de pobresa, oprimits per els seus, i des de fora per l’exèrcit hebreu. Ara hi ha l’opció de buidar Gaza, segons Israel, però com? Egipte ha barrat el pas els que volen fugir dels atacs israelians. No sé que pensen fer, però la necessitat de refer-se del ridícul que ha fet els serveis de seguretat, ho voldran arreglar amb una sobreactuació que donades les anterior incursions, serà en tot cas, inimaginable. I no crec que la Comunitat Internacional, poguí fer gran cosa. L’únic segur és que amb les accions criminals de Hamàs s’ha trencat per molt de temps qualsevol intent d’acostar posicions de pau. Ara mana la venjança.
dimarts, 10 d’octubre del 2023
Israel-palestina: furor homicida
Llegint a partir de les informacions del Ara.cat. pots fer-te una idea del que ha passat i pot arribar a passar tenint en compte l'experiència del Estat d'Israel. Una bona clau de interpretació la dona l'article de Cristina Mas, titulat "Massacre a la festa 'rave'". Aquesta festa varen assistir joves israelians i el lloc escollit va ser a prop de la frontera de Gaza. Els palestins no podien anar a la festa, perquè viuen en un món tancat per les forces israelianes. El lloc per fer la festa l'ha havia escollit els seu promotors Nova. Potser no ho sabien, però allà feia un més "milers de palestins de Gaza es van manifestar a tocar de la tanca, des d’on veien un paisatge de camps de cereals ben arrenglerats, que contrasta amb la misèria que es viu a la Franja". El cas, és que el diumenge es "van recuperar 260 cossos d’israelians al lloc". Efectivament, una massacre perpetrat per milicians de Hamàs, què volien assassinar quants més jueus millor. No hi ha millor contrast entre el joves assistents a la festa que el ultra puritans de Hamàs. Es més que probable que molts d'aquests joves hagin assistir a manifestacions a favor de palestins, però és segur que els de Hamàs no ho farien mai de la vida.
El resultat d'aquesta incursió que va començar amb llançament de coets i milicians disparant a tor i dret va causar el pànic i l'odi dels milicians va fer la resta. Mort i ostatges va ser el botí macabre que s'han van emportar. Aquest assalt a fora del perímetre de Gaza, com s'havia planificat?
L'article d'Ethel Bonet (ara.cat,10/1023) explica com la mà d'Iran a través de Al-Quds i Hamàs és va planificar al Líban. Aquesta planificació permet entendre l'abast de fracàs del serveis de seguretat israelians, el Mossad, el "Shin Bet -serveis d'intel·ligència interior i els territoris ocupats" i l'Aman -"serveis de intel·ligència militar"-. Cóm és possible que cap d'aquests serveis no fos capaç de veure el que s'ha estava planificant? Pot ser que la supèrbia israeliana envers els palestins hagi a baixat la guàrdia? De moment, cap dimissió. Segurament, no és el moment.
L'objectiu d'Iran era neutralitzar a Aràbia Saudí de la possibilitat de relacions amb Israel. La magnitud de l'ofensiva de Hamàs i la quantitat de morts per part israeliana és un factor inèdit en la recent història d'Israel. Més de 800 morts era el balanç que es feia el dilluns. Amb aquesta acció Palestina torna a entrar en l'escenari internacional. La paradoxa de la seva situació és l'oblit de las seves condicions injusta en les que viu la població civil, que necessita l'ajuda de la UE, per sobreviure, i les accions armades que fins ara, sempre havien estat molt limitades. De sobte tot això ha canviat. La crueltat ferotge del milicians de Hamàs deixarà pas a una resposta difícilment humanitària. La set de venjança és massa forta perquè un govern com el de Netanyahu no la faci servir.
dilluns, 9 d’octubre del 2023
Bèsties humanes (palestins)
diumenge, 8 d’octubre del 2023
Granada-Barça: Un empat que sap a victòria al Granada
Un altre partit calamitós, que ha començat de la pitjor manera possible, gol del Granada al minut de joc, i un altra gol de Bryan Zaragoza al 30' feien preveure una remuntada heroica. Equips com el Granada, no necessiten fer molt per fer mal al Barça, amb una defensa que pateix d'una manera incomprensible. Al 45' Lamine ha fet el gol del Barça que maquillava una mica el resultat.
A la segona part, un Barça que volia creure amb la remuntada i un Granada sempre atent els lapsus de la defensa. I sobretot, un munt de pilotes perdudes per l'obsessió de fer passades que no poden mai de la vida travessar els bosc de cames dels jugadors contraris. L'equip s'ha està desfent per moments. Sergi Roberto ha marcat el gol del empat al 86'. Un gol anul·lat al Barça ha impedit la victòria, per un fora de joc posicional de Ferran Torres. Al 87' el Granada podia haver marcat un gol, però el pal ho ha impedit a Bryan Zaragoza, marcat el seu tercer gol. Un empat que deixa al Barça amb la necessitat de replantejar-se el seu joc. L'únic bo per dir-ho així ha estat el resultat, però no es pot seguit jugant sempre regalant gols a l'equip contrari.
Hamàs ataca Israel i Netanyahu profetitza cinc mil morts palestines
La Franja de Gaza és un gueto per palestins. Un bantustan al estil que els sud-africans va fer per els habitants negres, i ara palestins. Allà aïllats de tot encerclats per colònies -il·legals- de jueus vinguts de tota reu del món, fan sentir que el palestins fan nosa. I mentre el conflicte està en via morta, Benjamin Netanyahu, no li interessa cap diàleg amb els palestins perquè el suport que li donen els grups ultraortodoxos -grups beneficiaris dels assentaments a la Franja- no s'ho permeten, crea la atmosfera perfecta que aquest esclats de violència des de la Franja de Gaza. D'on surten els coets? A les cròniques periodístiques -Cristina Mas, Ara.cat- explica dos dades significatives, ahir es commemorava el 50è aniversari del Yom Kippur del 1973. Un segona, aquest atac és per Israel una taca per els serveis de seguretat que no han sabut detectar l'abast d'aquesta incursió. El numero de morts israelians pujava a 200 i mes de 1400 ferits, unes xifres mai vistes des del 1973. Ahir almenys 232 palestins morts i més de 1700 ferits, però malauradament, aquestes xifres, especialment, de palestins aniran pujant al llarg d'aquestes properes setmanes.
El conflicte te una dimensió internacional, Iran, Aràbia Saudí, EEUU, UE, Xina i probablement Rússia.. Hi ha un bons absoluts i els malfactors absoluts. En un context com el que pateix Palestina, l'Autoritat Palestina de Mahmud Abbas, desautoritzat especialment per Israel per subvertir el seu poder en benefici dels enemics més radicals de Hamàs, no ajuda gens. I ara què, a part de la condemna ritual de tots els bons països que donen suport al govern de Israel. Netanyahu no pararà fins que hagin matat 5000 palestins, aquesta es la seva aposta. Arrasarà amb tot, hospitals, infraestructures, barris sencers, tot, i desprès?