La Franja de Gaza és un gueto per palestins. Un bantustan al estil que els sud-africans va fer per els habitants negres, i ara palestins. Allà aïllats de tot encerclats per colònies -il·legals- de jueus vinguts de tota reu del món, fan sentir que el palestins fan nosa. I mentre el conflicte està en via morta, Benjamin Netanyahu, no li interessa cap diàleg amb els palestins perquè el suport que li donen els grups ultraortodoxos -grups beneficiaris dels assentaments a la Franja- no s'ho permeten, crea la atmosfera perfecta que aquest esclats de violència des de la Franja de Gaza. D'on surten els coets? A les cròniques periodístiques -Cristina Mas, Ara.cat- explica dos dades significatives, ahir es commemorava el 50è aniversari del Yom Kippur del 1973. Un segona, aquest atac és per Israel una taca per els serveis de seguretat que no han sabut detectar l'abast d'aquesta incursió. El numero de morts israelians pujava a 200 i mes de 1400 ferits, unes xifres mai vistes des del 1973. Ahir almenys 232 palestins morts i més de 1700 ferits, però malauradament, aquestes xifres, especialment, de palestins aniran pujant al llarg d'aquestes properes setmanes.
El conflicte te una dimensió internacional, Iran, Aràbia Saudí, EEUU, UE, Xina i probablement Rússia.. Hi ha un bons absoluts i els malfactors absoluts. En un context com el que pateix Palestina, l'Autoritat Palestina de Mahmud Abbas, desautoritzat especialment per Israel per subvertir el seu poder en benefici dels enemics més radicals de Hamàs, no ajuda gens. I ara què, a part de la condemna ritual de tots els bons països que donen suport al govern de Israel. Netanyahu no pararà fins que hagin matat 5000 palestins, aquesta es la seva aposta. Arrasarà amb tot, hospitals, infraestructures, barris sencers, tot, i desprès?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada