Imatges Apocaliptiques (I)

Aquesta imatge no és cap decorat virtual d'una pel·lícula post apocalíptica. Pertany a la ciutat de Derna (Líbia). Les xifres de morts i desapareguts és inimaginable per la magnitud del desastre, produït per les pluges torrencials i va fer que dues preses es trenquessin i generant la destrucció, el caos i la mort. Malauradament, Líbia pertany els països anomenats "fallits". Ara la Comunitat Internacional, s'ho mira amb incredulitat els efectes del cicló Daniel. Aquesta Comunitat va destruir un país, i el resultat és el enfrontament de dues faccions que controlen cadascú la meitat del territori. Ara, el problema és com gestiones aquest desastre si no hi ha un interlocutor vàlid per fer arribar la ajuda que necessita i que ja ha arribat tard. Com diu el reportatge de Quim Aranda (Ara.cat) l'èxode massiu serà un fet, perquè la destrucció és tal que molta gent anirà a buscar refugi a un altre lloc, especialment les dones que ja ho tenien difícil, i ara amb   tot aquest caos i sense perspectives de futur, l'única solució sensata és marxa d'aquest horror. Una lliçó que no aprenen la UE i EEUU, és que es molt fàcil destruir un país, però sense ajuda sostinguda per les potencies occidentals, el resultat és el que està passant ara mateix a Líbia.

 

Reseña/Ressenya: Volver a dónde (V)

 Reseña/Ressenya* 

68

(…) Uno debería irse como se fue él, todavía fuerte, lúcido, activo, sociable, con ganas de vivir, disfrutando de la comida y del vino, de los paseos largos que daba, levantándose al amanecer dondequiera que estuviese para visitar el mercado, haciéndose amigo de los vendedores. Si me acuerdo hoy de su cumpleaños es porque sus nietos establecieron la costumbre de felicitarlo.  Me acuerdo más de los cumpleaños de mi padre ahora que está muerto que cuando vivía. (…) Me cuesta imaginarlo con los noventa y dos años que habría cumplido hoy. Me fijo en los ancianos de boca abierta y cabeza caída a los que empujan en sillas de ruedas emigrantes latinos. Pienso en los que morirán solos y aterrados en las residencias, en el espantoso mes de abril, los que agonizan con tubos incrustados en las bocas abiertas, rodeados de desconocidos que les parecerían fantasmas o invasores de otro mundo, envueltos en uniformes de plástico, con mascarillas, con gafas protectoras.” 

Si muero a la edad de mi padre me quedan once años de vida.” (pág.103-4)

75

(…) Le dije a Elvira: “Desde que tengo el día entero para mí no me queda tiempo para nada”. Me sentía culpable de estar libre de los agobios de otros, los médicos y los enfermeros atrapados en el abismo de los hospitales, los cuidadores viendo morir a los ancianos en las residencias, los padres y madres de niños encerrados en casa, nuestro pobre Jorgito, la alegría de sus tres años marchitada por el aislamiento. Rendirse al desánimo, engolfarse en el malestar o en la queja, hasta en la depresión, habría sido una falta de respeto”. (pág.112) 

Retrat d'un món sense ànima (I)

Putin & Kim Jong-un

En un món tan complex i sense engrunes de humanitat, podem veure a dos mandataris que viuen al límit de la supervivència dels seus països. Un autòcrata, Putin, aïllat del món exterior, i l'altre, un tirà que ofega a un país com Corea del Nord. Els dos màxims mandataris, no parlen de pau, o cooperació per fer que els seu ciutadans puguin viure millor, no, parlen de com poden mantenir-se ells en el poder, és venen armes, un per seguir destruint Ucraïna -Putin-, l'altre, Kim Jong-un, per esclafar encara més , si això és possible, a la seva població que viu en la pobresa i la ignorància d'un règim, aquest si, totalitari.  Segur, que en el seus respectius països, la propaganda, parlarà de la extraordinària sort que tenen de tenir dos àngels que es preocupen per el benestar   del seu poble. Amen!   

Líbia zona zero del desastre humanitari

 

Un terratrèmol al Marroc, i ara un cicló a Líbia. En el primer cas, un país ben relacionat que podrà rebre ajuts de la “Comunitat Internacional”. Mentre a Líbia, com estat fallit, menys per la UE, que dona diners a uns gàngsters per que no deixin passar els immigrants al paradís de la UE. Una catàstrofe encara pitjor que el terratrèmol, les xifres deixen petit el terratrèmol del Marroc. Amb dos grups enfrontats entre ells, difícilment la població podrà rebre ajuda del exterior. Segons la informació del Ara, “La missió de les Nacions Unides a Líbia (Unsmil) va declarar en un comunicat que segueix de prop la situació d’emergència i que està a punt per si cal portar-hi assistència humanitària urgent, per complementar els esforços nacionals i locals”. Cal tenir barra per fer un comunicat d’aquesta magnitud, ple de cinisme i buidor.

Els altres 11-S

 

50 aniversari del cop d'Estat

(1973)

++++++++++++++++++++++++

 Atemptats del 11-S a NY

(2001)

Recomanacions musicals

 

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA