Carrer de la impunitat

 

El TSJM entra a interpretar la història. No contents a aplicar les lleis, ara també volen fer història, la seva història. Segons aquest tribunal, la figura del fundador de la Legió, no va participar de "manera inequívoca” ni que Millán-Astray “participés en la sublevació militar, ni participés en cap acció bèl·lica durant la Guerra Civil ni en la repressió de la dictadura”. Així, d'un cop de sentència, reescriu una nova història. Sembla difícil de empassar les argúcies legals per dir que ell, no va tenir rés a veure amb la sublevació, tenint en compte el paper cabdal dels africanistes.

El franquisme no ha mort, es més, sembla que la seva exaltació està al ordre del dia. En un país normal, ningú gosaria posar-hi noms de carrers als feixistes. A Alemanya està prohibit per llei.  I sort que hi ha una lleis de Memòria històrica (2007). Però, al Congrés del Diputats, hi ha una bona pila de feixistes, són els nets i volen netejar el llegat dels avis!

Soldats i diplomàtics primers, les dones (afganeses) les últimes!!!

 

[Cap país es fa càrrec de l'evacuació de les diputades afganeses]

Potser si que això es una mena de Saigon II, el que es evident es que marxen primers els soldats i diplomàtics abans que les dones i els nens afganesos. Espanya ha recollit un grapat de refugiats de primera classe. Eres els intèrprets que varen ajudar el exèrcit ocupant. Col·laboracionistes de les tropes que van envair el territori afganes ara fa vint anys (2011). 

La Comunitat internacional, es a dir, EEUU i desprès tots els de més, marxen precipitadament, malgrat que hi havia un exèrcit finançat per la Comunitat internacional i que no ha tingut que tirat cap tret. S'han rendit al enemic intern. Milions de dòlars i euros llençats a la paperera de la història.  

En el seu article "Després d'aquest 'moment Saigon' ¿i si els Estats Units no tornen mai?" de Timothy Garton Ash (Ara.cat, 22/08/21) parlava de les opcions que aquesta fugida pactada pot tenir per les relacions internacional. Xina i Rússia volen ocupar l'espai que deixarà EEUU. Es pregunta que farà la UE. Però com diu: "no pinta bé". Llavors què? Planteja una tercera opció, "l'anarquia internacional". Sembla que Garton Ash es sensible a la política Norte americà, malgrat tots els seus desastres. Es una opció, sobretot, perquè no et tocarà rebre de manera immediata.

Més punyent era l'article de Vicenç Villatoro ("Com el Cid" Ara.cat, 22/8/21), quan explicava, que aquest drama, no té únicament un actor, els EEUU, també han participat des de l'antiga Unió Soviètica envaint el país (1979-1987) deixant un llegat de mort i destrucció. Aquella guerra* va portar al talibans al poder y va ser el cresol d'Al Qaeda, i tot el què va portar al 11-S (2011). La pròpia Comunitat internacional -inclosa Espanya-. També hi te a veure la pròpia ciutadania afgana -almenys el 50%, els homes-. Ara sembla que tot això, és una mena de desastre natural, però no ho és. Es una qüestió política, cultural, econòmica -un dels llocs en el que sempre s'ha cultivat l'opi -d'on surt l'heroïna-, i religiosa. Així, què el problema no sembla de fàcil solució ni a curt ni a mig termini.  

Marxen els Norte americans, i els seus serveis auxiliars, però queda tothom, incloses les dones. Què farà la Comunitat internacional, més enllà de la retòrica buida de sempre? Hi ha una constant a la història, sempre és pot anar a pitjor! Això que li passa aquest país no és inevitable, però ara per ara estan sols i sembla que cap déu  vindrà ajudar-los.

*Svetlana Alexiévich, Los muchachos de zinc. Voces  soviéticas de la guerra de Afganistán. Debolsillo, Barcelona, 2017.

Recomendaciones veraniegas: Charlie Watts

 

Charlie Watts (1941-2021)

Arte y música: Plinio Nomellini

 

Plinio Nomellini 1866-1943)

El ABC contra el Ayuntamiento social-comunista de Gijón

Nuestro ilustre periódico ABC trae en portada la noticia más importante de la jornada. Afganistán, Haití, o lo que sea, pasan a un merecido segundo plano, ante el desaguisado que se cuece en Gijón. Un Ayuntamiento social-comunista ha impuesto la prohibición de celebrar corridas de toros. El valiente periódico ABC es el único que se atreve a denunciar tamaña injusticia a los aficionados, no sabemos cuántos, pero seguro que las fuentes del ABC son fidedignisimas, y deben saber a cuántos amantes de la fiesta nacional están perjudicando, amén, de los empresarios del ramo. El ABC y Vox se plantean llevar a los tribunales  a la Alcaldesa por antipatriota. Seguiremos atentos a los acontecimientos. El ABC no se ha planteado, siquiera, que la "fiesta nacional" ya no mola como en los buenos tiempos de Matías Prats Cañete, la voz. ¡Malditos rojos y separatistas!

 

Recomendaciones veraniegas

 

L' ombra de Pedro Sánchez s'ha allarga amb la crisi d'Afganistan

El president Pedro Sánchez, exerceix d'estadista aquest estiu. Els esdeveniments al Afganistan han fet necessari la seva presencia a Madrid. La presidenta la la CE, Ursula von der Leyen, així com Charles Michel, han vingut a Madrid per celebrar la bona disposició de Madrid envers del refugiats de primera que volen de Kabul a Madrid.

També ha parlat amb Joe Biden, tothom s'ha felicitat de com estan anant la fugida. Però Sánchez ha dit referint-se a l'estada de les nostres tropes que s'ha "sembrat llavor"  de cara al futur: "seguretat, llibertat i prosperitat". On viu aquest home? Pedro Sánchez li agrada escoltar-se amb paraules buides. Una vegada més la distinció entre "víctimes dignes o indignes" (N.Chomsky) torna a planar amb el drama d'Afganistan. Ací, les víctimes indignes son el subsaharians que volen fugir de la pobresa i les guerres, sigui a Síria, Irak, Malí o qualsevol lloc.