Recomendaciones musicales

 

Bon Nadal!

 

 

Bon Nadal !

 

Llibertat presos polítics!

No esteu sols, perquè hi ha molta gent què us recorda i se'n ràbia per la injustícia que han comés contra vosaltres i per extensió a molta gent que vàrem anar a votar el 1-O. Una nit malaguanyada perquè tindríeu què estar a casa, però les institucions del estat, i especialment la justícia i el seus estaments més alts, donen mostres de una animadversió ratllada en la prevaricació.

 

La fiscalia i la nova inquisició

La Fiscalia del TS, ho té molt clar, ¡A por ellos!. Si visquéssim a l'antiga Unió Soviètica, reclamarien mesures psiquiàtriques per els condemnats, perquè segons ells, no hi penediment. Volen les seves ànimes. Sort, que se suposa que la Fiscalia, acusa en nom del poble. No contents de rebutjar qualsevol mesura contra l'indult, carregen contra tot allò que no els agrada. Estem davant d'una nova inquisició que per damunt de la justícia, hi ha la sagrada unitat d'Espanya. ¡Amén!  Potser què s'ho facin mirar, filant tan prim per uns -els presos polítics-, mentre tenen la mà ampla amb aquell que viu a Abu-Dabi.

[La Fiscalía del TS, lo tiene muy claro, ¡A por ellos !. Si viviéramos en la antigua Unión Soviética, reclamarían medidas psiquiátricas para los condenados, porque según ellos, no hay arrepentimiento. Quieren sus almas. Suerte, que se supone que la Fiscalía, acusa en nombre del pueblo. No contentos con rechazar cualquier medida contra el indulto, cargan contra todo lo que no les gusta. Estamos ante una nueva inquisición que por encima de la justicia, está la sagrada unidad de España. ¡Amén! Quizás que se lo hagan mirar, hilando tan fino para unos -los presos políticos-, mientras tienen la mano ancha con aquel que vive en Abu-Dabi.]

 

Ferreres i el seu ull clínic

Sempre es diu que val més una imatge que mil paraules, no és cert. Però les vinyetes de Ferreres, son un exemple de com un dibuix es capaç de ser més punyent que moltes editorials. Fent un cop d'ull, el món s'ha fet petit per alguns.

 

Pobreza y pandemia

 Avui hi ha loteria nacional, no he mirat res, de moment.  Més tard comprovaré que no m’ha tocat res. Sóc afortunat per no tindré angoixes per si en toca o no. Malament, quan tot depèn de l’atzar. En temps on la precarietat es cada vegada més profunda, s’escolta una lletania que no m’ha agrada, i és la pobresa infantil. No se suposa que són els pares els pobres? Per què volem estendrà aquet epítet, “pobresa infantil”? Quan era petit, nosaltres no tenien cap sentiment de pobresa, malgrat que objectivament, ho érem. Vivim en temps que no hi ha garantit ni un plat a taula. No és això, la constatació d’un fracàs estrepitosos de la nostra societat i del nostre sistema econòmic? Aquest sistema és diu, capitalisme. El què està en crisi és precisament, aquest sistema. Es capaç de crear riquesa, però malauradament, la distribució de la riquesa que es produeix, es concentra en molt poques mans. 

[Hoy hay lotería nacional, no  he  mirado nada, de momento. Más tarde comprobaré que no me ha tocado nada. Soy afortunado por no tener angustias por si toca o no. Mal, cuando todo depende del azar. En tiempos donde la precariedad es cada vez más profunda, se escucha una letanía que no me gusta, y es la pobreza infantil. ¿No se supone que son los padres los pobres? ¿Por qué queremos extenderá aqueste epíteto, "pobreza infantil"? Cuando era pequeño, nosotros no tenían ningún sentimiento de pobreza, a pesar de que objetivamente, lo éramos. Vivimos en tiempos que no hay garantizado ni un plato en la mesa. ¿No es eso, la constatación de un fracaso estrepitosos de nuestra sociedad y de nuestro sistema económico? Este sistema se llama, capitalismo. Lo que está en crisis es precisamente, este sistema. Es capaz de crear riqueza, pero desgraciadamente, la distribución de la riqueza que se produce, se concentra en muy pocas manos.]

Les classes mitjanes estan quedant laminades per aquest capitalisme financer i global. Cada vegada hi ha més gent que queda fora de joc del sistema. Sort en tenim, de viure a la UE, on encara hi ha un cert estat del benestar –prestacions social, sanitat, educació-, cada vegada més minse, però, que amb les crisis del 2008 i ara la pandemia, està deixant massa gent sense recursos. Pobresa infantil, és individualitzar encara més aquesta atomització de la societat. El capitalisme global, no vol societats, sinó individus que són empresaris de la seva vida. Res de solidaritats ni xarxes socials. Noticies com la Marató de TV3, son residuals. No hi ha rés pitjor que esperar que la Loteria et pugui arreglar la (teva) vida, perquè això vol dir, que l’Estat, ha dimitit de les seves funcions, de redistribució del benestar. La pandemia, ha fet posar en estat d’alarma al sistema econòmic, però qui surt més malparat son les persones que és queden sense feina, què ja no poden rebre ajuts del Estat, sense un sistema impositiu –UE- més just, les estats es converteixen , en allò que deia Marx, “El govern del Estat modern no és més que una junta que administra els negocis comuns de tota la classe burgesa”. ( El Manifest comunista). Cal substituir burgesa, per l'elit hipermil·lionaries que són aquest 1% que posseeix bona part de la riquesa del món.

[Las clases medias están quedando laminadas por este capitalismo financiero y global. Cada vez hay más gente que queda fuera de juego del sistema. Suerte tenemos, de vivir en la UE, donde todavía hay un cierto estado del bienestar -prestaciones social, sanidad, educación-, cada vez más escasas, sin embargo, que con las crisis de 2008 y ahora la pandemia, está dejando demasiada gente sin recursos. Pobreza infantil, es individualizar aún más esta atomización de la sociedad. El capitalismo global, no quiere sociedades, sino individuos que sean empresarios de su vida. Nada de solidaridades ni redes sociales. Noticias como la Maratón de TV3, son residuales. No hay nada peor que esperar a que la Lotería te pueda arreglar la (tu) vida, porque esto quiere decir, que el Estado, ha dimitido de sus funciones, de redistribución del bienestar. La pandemia, ha hecho poner en estado de alarma al sistema económico, pero quien sale peor parado son las personas que se quedan sin trabajo, que ya no pueden recibir ayudas del Estado, sin un sistema impositivo -UE- más justo, las estados se convierten, en lo que decía Marx, "El gobierno del Estado moderno no es más que una junta que administra los negocios comunes de toda la clase burguesa". (El Manifiesto comunista). Sustituir burguesa, por la élite hipermillonarias que son ese 1% que posee buena parte de la riqueza del mundo.]