Dia 13
El dia començava a les 6:15h. Hem anat a esmorzar, Hi ha massa de tot i un només menja el que està acostumat, no agafaré sopa, per exemple!
A l’hora prevista hem tornat al lloc de recollida de tickets, perquè un dels companys no és va trobar bé ahir i no va poder anar amb nosaltres. Anava amb mascareta, no volia pedres Angkor Wat. El tràmit ha estat ràpid perquè només calia fer-ne un carnet.
"Angkor Thom és un quadrangle de muralles defensives que un total de 12 quilòmetres protegia la capital khmer del mateix nom (Angkor Thom significa "Gran Ciutat"). Construïdes a finals del segle XII i principis del XIII pel rei Jayavarman VII, les muralles estan dividides per dos eixos que van de nord a sud i d'est a oest. Al final de cada eix hi ha una porta, quatre en total, orientada cap als quatre punts cardinals. Una porta addicional, anomenada "Porta de la Victòria", travessa la paret est just al nord de la " Porta dels Morts ", la porta est al llarg de l'eix central. La importància de la porta addicional és que proporcionava accés a una terrassa del palau reial. Pel que fa a les altres portes, els dos eixos s'intersequen al centre de l'àrea tancada on es troba el temple Bayon .
*
La porta sud d'Angkor Thom és la més ben conservada. Té una alçaria de 23m. S'hi accedeix des de l'exterior a través d'una calçada que s'estén uns cinquanta metres a través d'un fossat. A cada costat de la calçada hi ha baranes fetes amb 54 figures de pedra que representen una famosa història hindú: el mite de l'agitació de l'oceà*. Al costat esquerre del fossat, 54 "deves" (déus guardians) estiren el cap de la serp "Shesha", mentre que al costat dret 54 "asuras" (déus dimonis) estiren la cua de la serp en la direcció oposada. En aquest mite, el cos de la serp s'enrotlla al voltant de la muntanya central, el mont Meru, que potser correspon aquí al temple Bayon, al centre del jaciment. En qualsevol cas, el mite relata que, a mesura que els Deves estiraven la serp en una direcció i els déus empenyien en l'altra, l'oceà va començar a agitar-se i a precipitar els elements. Alternant-se d'anada i tornada, l'oceà va ser "mungit", formant la terra i el cosmos de nou.
La torre central de la porta de pedra està coronada per tres torres frontals que miren cap a les quatre direccions (la torre central mira cap a fora i cap a dins). A sota d'elles, a la base de la porta, hi ha dos conjunts d'estàtues d'elefants que flanquegen l'entrada a banda i banda. Asseguda a cada elefant hi ha una figura del déu Indra que porta la seva arma habitual, el vadra (un llamp). La porta en si té forma d'"U" invertida i té mènsules a la part superior (en lloc d'arcs, els constructors d'Angkor preferien utilitzar mènsules per superar distàncies). Encara és possible veure on s'adaptaven les portes de fusta a la porta a través d'obertures a la pedra.
Hi ha cert debat sobre la funcionalitat d'Angkor Thom en conjunt. Si era una muralla destinada a la defensa, estava força mal dissenyada, ja que no hi havia cap lloc al llarg de la muralla on els defensors es poguessin refugiar del foc entrant o disparar des d'una ubicació protegida. (...)
Si no estaven destinades a la defensa, les muralles podrien haver estat simplement un recinte addicional al voltant del temple Bayon, més per a cerimònies que per a ús pràctic. Com al sud de l'Índia, els governants d'Angkor van construir temples envoltats de muralles, però normalment no amb muralles tan gruixudes i imponents com les d'Angkor Thom**."
Un llac artificial rodejant el complex d’Angkor Thom ("Gran Ciudad”), i des de la ribera del llac és pot contemplar l’entrada a la porta Sud. Fileres d'estàtues -déus i dimonis- contemplen els turistes que passegen per arribar a l’entrada i traspassar-la. A l’esquerra els déus, amb diferents cares, totes satisfetes d’ells mateixos, totes semblants, però cap de idèntica. I a la dreta , els dimonis. També ells, indiferents els turistes. Tant els déus com els dimonis, el pas del temps no els ha sentat massa bé. Anava a dir com a tothom.
Detall dels déus
Els dimonis
I la porta amb les quatre cares gegants orientada cap als quatre punts cardinals. Tens la sensació que les cares i els que la varen dissenyar volien que tothom es penses que el Buda i el rei els veien amb una visió panoràmica de 360º, impossible escapar al seu escrutini. Les torres còniques, com si fossin piràmides escalonades, donen un efecte espectacular al conjunt.
A més per sota de les cares, hi ha un exèrcit de figures orant. A la cara nord de l’entrada, hi hi una estàtua d’un elefant de tres caps i al cap d’amunt el déu Indra. I això no més acaba de començar! Per desgracia, les detalls de la porta t’ho han de explicar, perquè és molt difícil de veure tots els detalls, mentre camines a prop de 800m en direcció cap a el Temple de Bayon.
* Andrew J. Booth Obe. The Angkor Guidebook. 2025.
**https://www.orientalarchitecture.com/sid/16/cambodia/angkor/angkor-thom-south-gate
**https://www.britannica.com/topic/churning-of-the-ocean-of-milk











Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada