El canvi climàtic no agrada els hipermilionaris

 

El sistema capitalista financer global empeny cap el desastre global, sigui en la vessant social, més desigualtat i la vessant climàtica.  Tots el governs, plens de contradiccions, com la resta de la ciutadania, treballa per les hipermilionaris del món. En la pel•lícula Elysium (2013) el problema mediambiental, és soluciona, per l’elit vivim fora de la Terra. A la resta, li toca viure dins un món contaminat. Ací la tecnologia, és fa servir per els amos del univers. Ho deia el vell Marx, els governs s’han transformat en els consells d’administració del capitalisme, avui molt més que en el segle XIX. Si amb el Covid-19, el capitalisme és va dir que potser canviaria, ara mateix, sembla que tothom tindrà que canviar per adaptar-se a aquest capitalisme del 1% més ric, que encara vol  més. Avui l’1% més ric acumula el 63% de la riquesa produïda al món des del 2020*. Com potser aquest desequilibri? 

Israel vol condemnar els habitats de Gaza a l'edat de pedra!

 

"Per mantenir-los amb vida, Mwafi diu que es desperta a les quatre de la matinada i es passa hores esperant aigua en una estació de servei plena de gent. De vegades, ha de barallar-se per mantenir el seu lloc a la cua, i de vegades no queda res quan arriba el seu torn. Quan té sort, empeny el seu carro cap a casa, carregat d'aigua, a través de la sorra. La família, després, es veu obligada a racionar l'aigua. Aproximadament, poden beure un got al dia cadascú. "Hem tornat a l'edat de pedra", es lamenta Mwafi." (Ara.cat, 26/11/2023)

Si la guerra entre Rússia i Ucraïna, és catastròfica. I malgrat tot, el número de infants morts arriba fins la xifra de 1.500 fins (fins al juny, segons ONU). Això, contrasta amb la carnisseria del exèrcit jueu que des de el 7 de novembre a mort fins a 5840 menors. No és estrany que el president espanyol Pedro Sánchez, digues que aquesta guerra és "insuportable" pel número de morts, i el pitjor és que el seu responsable Netanyahu, encara fes cara de pomes agres. 

 

Recomanacions musicals

 

Joan Fuster parla de la Guerra

 

Fotografia d' IBRAHEEM ABU MUSTAFA /REUTERS

"No sé què devia passar en altres èpoques. Però la  història contemporània ens informa que els pobles no s'han mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. En bona lògica, hauria d'haver-s'hi esdevingut tot el contrari: a mesura que el temps avançaven, els pobles -la gran massa de la població dels Estats- sofrien en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en raó de la progressiva efectivitat deletèria de les armes posades a contribució; (...). La reacció de les multituds, però en els moments decisius, s'ha produït en direcció oposada: els pobles s'han mostrat entusiastes de la guerra. (...) La guerra obre les portes a una realització més tangible de tot això: la lluita resulta escandalosament apta per a facilitar les satisfaccions anàrquiques que busca l'individu. Com que els qui, de principi, han de fer la guerra, són els joves, la tendència s'accentua en termes d'eufòria romàntica. (...) No podríem entendre la història dels segles XIX i XX, en tant que aquesta història recull la minúcia de les batalles i el fervor dels combatents, si oblidàvem aquella palpable veritat. La guerra, en si, és una "categoria"  al·lucinant* " (Joan Fuster, "Diccionari per a ociosos" (pàgs. 61-62).

Rayo Vallecano-Barça: Marcar gols agònics

 

Rayo Vallecano-Barça (1-1)

El Barça li costa molt retrobar-se desprès de les aturades per partits de les seleccions nacionals. Adéu a Gavi, un jugador que li fa falta al Barça per la seva energia i ganes, i això a la primera part, hi ha faltat. Canvis a totes les línies, no és l'ideal per crear un equip. Desencert general del Barça, sense cap profunditat, més enllà de Lamine Yamal, que fa fet l'efecte de saber que volia fer amb la pilota, malgrat que massa sovint perd de vista el joc general, però és massa jove per demanar-hi més. Un Ferran Torres insofrible,  enganxat amb Balde, fent-se nosa tots dos. Cap profunditat, sense intensitat, el gol del Rayo, un gol increïble, que Unai López (39') fica a la porteria des de 25m, un d'aquells gols que difícilment tornarà a repetir. Merescuda victòria parcial del Rayo, que ha sapigut ser més incisiu i amb moltes més ganes que el Barça.

A la segona part, s'ha canviat el decorat, amb els canvis, s'ha jugat millor, amb una mica més esma i ganes. Els canvis: Oriol Romeu (Gündogan, 55'), Pedri (Fermin, 75'), Ferran Torres (João Félix , 55'), Yamal (Raphinha, 75'). S'ha millorat el joc ofensiu del Barça, El gol del empat ha sigut obra de Lejeune en pròpia porta (83'), malgrat que Lewandowski estava a sobre de la jugada. Pèrdues de pilota, moltes faltes per part del Rayo. I el partit no ha donat per més. Tothom sap com juga el Barça, així que tothom fa el que dona resultat, però el Barça, malgrat això, segueix jugant previsible, lent sense ganes, i així és molt difícil guanyar.

 

Art i musica: Theodore Robinson (1852-1896)

 

25-N, el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones,

Theodore Robinson

5.600 infants morts a Gaza: Atureu la massacre!

 

L'article de Catherine Russell -és subdirectora executiva d'Unicef- Gaza: una catàstrofe de salut pública, permet fer-se una idea del que està passant els territoris ocupats per Israel, a la Granja de Gaza.

A tall d'exemple:

-"La setmana passada el molí d’Al-Salam, a Deir al-Balah, va ser bombardejat i es va veure obligat a tancar. Era l’últim molí fariner en funcionament a la Franja.

-Segons les normes humanitàries internacionals, una persona necessita un mínim de gairebé quatre litres d’aigua neta al dia per beure i satisfer les necessitats personals bàsiques. A Gaza aquesta norma està lluny de complir-se: al voltant del 96% de l’aigua es considera no apta per al consum humà.

-Des de mitjans d’octubre s’han notificat més de 71.000 casos d’infeccions respiratòries agudes i més de 22.000 d’infeccions diarreiques en nens de menys de 5 anys. Les Nacions Unides calculen que a Gaza 50.000 embarassades –5.500 de les quals pariran previsiblement el mes que ve– ja no poden accedir a serveis bàsics de salut prenatal i nutrició. Les dones malnodrides tenen més probabilitats de morir i patir complicacions durant l’embaràs i el part. També és més probable que els seus fills neixin massa petits, massa prims i vulnerables a la desnutrició, les malalties i la mort. Més de 105.000 mares lactants malden ara a Gaza per alimentar-se i poder donar el pit als seus fills.

-Cinc mil d’aquests nens podrien patir emaciació greu, és a dir que una pèrdua de pes perillosa i uns sistemes immunitaris molt debilitats els posarien en perill imminent de mort, fins i tot per malalties com el refredat comú, altres infeccions respiratòries i la diarrea.

-Els nens de Gaza ja han suportat massa morts i patiments. Segons el ministeri de Salut de la Franja, dirigit per Hamàs, aquestes últimes set setmanes han mort com a mínim 5.600 nens i prop de 9.000 han resultat ferits a causa de l’actual conflicte."

+++

Tota aquesta tragèdia humana -l'assassinat de nens i nens- no té cap precedent en els últims cinquanta anys, caldria anar a la Segona Guerra Mundial. I malgrat el que s'ha està fent per part de Israel, la Comunitat Internacional, ni tan sols, crida els ambaixadors dels respectius països per donar constància del rebuig al patiment incommensurable que pateix la població civil de Gaza a mans del exèrcit israelià. Una de las raons, és els control dels mitjans de comunicació que aposten clarament, per l'estat hebreu. Facin el que facin, sempre està justificat, matar nens també. L'aviació israeliana bombardeja des de 10.000 metres d'alçada nuclis urbans densament poblats. Així que inevitablement, el número de baixes civils serà molt elevat, però això, per els govern israelià, no es cap obstacle per intensificar el bombardejos. Eliminar els enemics, a tots, es el que compte. Criticar la barbàrie israeliana no es antisemitisme. Israel és l'únic país petit del mon que pot massacrar els palestins sense cap mena de por a rebre sancions per part de la Comunitat internacional, i això la fet incontrolable i d'una brutalitat elevada  al quadrat del que va fer Hamàs al 7 de novembre.