Resurrecció**
Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí
a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?
Perdona, Déu, però em consolo
pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,
l'anunciarà el simple cant d'un gall...
Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...
La primera a aixecar-se
serà mare... La sentirem
encendre silenciosament el foc,
posar silenciosament l'aigua sobre el fogó
i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.
Estarem de nou a casa.
[Resurrección
¿Que después de esta vida tengamos que despertarnos un día aquí
al estruendo terrible de trompetas y clarines?
Perdona, Dios, pero me consuelo
pensando que el principio de nuestra resurrección,
la de todos los difuntos,
la anunciará el simple canto de un gallo...
Entonces nos quedaremos aún tendidos un momento...
La primera en levantarse
será mamá... La oiremos
encender silenciosamente el fuego,
poner silenciosamente el agua sobre el fogón
y coger con sigilo del armario el molinillo de café.
Estaremos de nuevo en casa.]
Vladimir Holan (1905-1980)
+++++++++++++++++++
Cementiri de Sinera**
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol
i el lent record dels dies
que són passats per sempre....
Salvador Espriu (1913-1985)
* *Llegit al llibre de Josep Maria Esquirol. La resistencia íntima. Ensayo de una filosofía de la proximidad. (pág.53) Acantilado 305. Quaderns Crema, Barcelona, 2021.
** Salvador Espriu. Cicle líric. Cementiri de Sinera. Les hores. Mrs.Death. El caminant i el mur. Final del laberint. Labutxaca. Edicions 62. Barcelona, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada