Viatge a Vietnam i Cambodja: Ho Chi Minh- Siem Reap- Llac Tonle Sap (i III)

Dia 11

III

Acabat de dinar hem perdut la tarda en una experiència amb quads. Diu el prospecta propagandístic que “anirem més enllà de la zona del temples per a explorar la veritable zona rural al capvespre. (...) Una manera divertida de gaudir dels llocs, els sons i les olors del camp, observant els pobles, els camps d’arròs i els humerals”. Dit així sembla que una idea genial. Però la veritat, nosaltres no hem anat a quads. Per els que no hem anat, el propietari dels quads –calia tenir molts diners per tenir la flota de quads-, ens ha passejat amb un carro amb motor, per uns camins infernals. I si, hem vist camps, també habitatges misèrrims i d’altres molt més benestants. Els contrastos eren molt grans.  Hem fet la foto de grup mentre el sol s’amagava. Si ho penses, que fa el turisme per aquesta gent? El dels quads, restaurants i hotels si guanya’n, però i la resta de camperols? Hem vist molts nens somrient. Això és propi dels nens a tot arreu. Però quina vida poden tenir, en aquestes condicions tant precàries?  El nostre guia Son, en ha dit que la majoria de la població un 80% son camperols. 

Cambodja és situa el lloc 151 (2023) en IDH (0,606) (Índex de Desenvolupament Humà) –esperança de vida, educació i renda per capità-. La llista arriba al 191 amb Sudan del Sud ( IDH: 0,388). Per comparació Islàndia (0,972), Noruega (0,970) i Suïssa (0,970), Espanya es situa al lloc 28, (0,918).

A la tornada, desprès de la posta del sol, hem anat per fi, al hotel FCC Angkor. Un hotel molt bonic, de disseny, però gens funcional. On pots posar la roba si no hi ha armaris? Davant de la habitació esta la piscina, per això dels tres penja-robes, dos estan ocupats per les barnussos! (Genial)

A les 20:00 hi havia el sopar. Força bo. Molts plats. La sorpresa era que una companya feia anys! Un pastís amb veles per donar fer que estàs viu. Ha improvisat unes paraules d’agraïment. La mà d’en Sendo és molt allargada. Hem fet un vol per l’hotel que és molt de revista de disseny. A les 22:30 deixava d’escriure aquest dia tant llarg i amb tantes coses per mirar i pensar. Demàs anem els Temples. No caldrà llevar-se a hores intempestives.

PD: 

“La ‘década del genocidio’, denominación propuesta por la Comisión Investigadora Filandesa que intentó averiguar lo qye había sucedido, pasó por tres fases, la última de las cuales se prolonga en el tiempo hasta neustros días, como tràgica huella de esos años terribles:

Fase I: Desde 1969 hasta abril de 1975, los bombardeos estadounidenses, a un nivel sin precedentes en la historia, así como la guerra civil apoyada por los Estados Unidos, dejaron al país sumido en la ruina. Aunque el Congreso decretó el final de los bombardeos en agosto de 1973, la participación del gobierno estadounidense en las continuas matanzas prosiguió hasta la victoria de los Khmer rojos, en abril de 1975.

Fase II: Desde abril de 1975 hasta 1978 estuvo sometida al criminal gobierno de los Khmer rojos (Kampuchea Democràtica, KD), derrocado por la invasión vietnamita de Combaya en diciembre de 1978.

Fase III: Vietnam instaló en el poder en Camboya al régimen de Heng Samrin, pero la coalición Kampuchea Democrática (LD), articula fundamentalmente en torno a los Khmer rojos, mantuvo el reconocimiento internacional, a excepción del bloque soviético. Reconstruida con la ayuda de China y los Estados Unidos en la frontera tailandesa-camboyana y en bases tailandesas, las guerrillas de los Khmer rojos, la única fuerza militar efectiva de la KD, ha continuado desarrollando actividades de esas que, cuando el destinatario es un gobierno amifo, se considera de tipo “terrorista*”. (págs. 283-4)

*Noam Chomsky y Edward S.Herman. Los guarddianes de la libertad. Propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de masas. Trad. Carmen Castells.  Grijalbo/ Mondadori. Editorial Crítica. Barcelona, 1990. Especialment, els capítols 2, 5 i 6.