Valls torna a França

 

Manuel Valls s'entorna a França, segons ell, vol influir en les properes eleccions presidencials del 2022. Des del 2018 què volia ser Alcalde de Barcelona, la seva trajectòria ha sigut un fracàs rotund. Va marxar de França per la porta del darrera. Ara, torna a marxar, de Barcelona. Amb un Cs en caiguda lliure, Valls vol fer mutis cap a França. Ací a conegut l'amor, amb una persona amb patrimoni milionari, ja sé sap què l'amor és cec, però Valls és d'aquells, què no li interessa la riquesa material, si no l'espiritual. Uns empresaris van portar a Valls, per parar els peu a Colau, ara, s'han va, amb la vida assegurada, almenys materialment. A França l'espera la vida espiritual. ¡Aurevoir à bientot!

Bankia diu adéu.... per integrar-se a CaixaBanc

 

José Ignacio Goirigolzarri (CaixaBanc)

"CaixaBank tenia la seu social a València, Bankia té la seu social a València i CaixaBank tindrà la seu social a València."

De Bankia a CaixaBanc, aquest és el salt de José Ignacio Goirigolzarri (67 anys). Hi ha gent que sempre cauen den peus, aquest és un.  Si et rescaten, ets un bon gestor? Cert, els bancs, ja no son el què eren, però, no se'ls deixa caure, l'exemple de Bankia és paradigmàtic (23.000 milions d'euros de rescat públic). Les fusions han creat gegants què saben què si tot va malament, sempre tindran l'aval del Estat. Com resultat de la crisi financera del 2008, la pèrdua de valor dels bancs ha estat constants. A prop de 100.000 milions d'euros s'ha invertit per mantenir el sistema bancari. Un rescat polític què va premiar totes les males practiques del bancs, i què la ciutadania encara ho pagarà. Mentre els bancs son ajudats amb diners de tots, els desnonaments segueixen sense entrebancs. Potser si què és fàcil ser director de CaixaBanc, perquè per molt malament què ho facis, sempre vindrà l’Estat per ajudar-te!.

Recomendaciones musicales

 

Esquerra té una pedra (Junts) a la sabata

 

No som tan bons com volen fer creure a tothom. Junts no ha guanyat les eleccions, però fa com si les hagués guanyades. Escoltant un dels seus portaveus, sembla què volen què vagin tots a la presó. Tot és per el poder, magra, molt magra, tenint en compte què el poder està a Madrid. Junts vol respecta, però quin respecta té per Aragonès? Segueixen lluiten per l'hortet, quant el camp, ja té propietari. Volen encarà la independència, però no serà ara, no poden donar marxa enrere, el 1-O del 2017 està lluny, però la gent no oblida, amb això tindria que valdrà per tots. I posar-se a treballar per tots, Catalunya va més enllà què el Consell per la República. Dona vergonya aliena veure aquest espectacle recorrent entre grups independentistes. Potser, si què valdria la pena intentar altres opcions, en política, sempre s'ha d'escollir entre el mal menor.

El arte y la música (VII)

 

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (III)

En Robert, sembla que porta una vida paral•lela, portava roba massa cara per les possibilitats de la seva mare, que ha parlat amb els mitjans, a canvi de diners. Potser en Robert “s’avergonyia d’ella i que ja no volia que formés part de la seva vida, que l’havia bandejat” (pàg.266). Semblava un zombi, sense reflexos ni esma, res més fuma sense parar. Li pregunten com es que té aquella roba cara, però la mare sembla que ho no sap, també portava un rellotge car, què ara la mare sembla interessada a recuperar-ho. La Vanja està emprenyada amb la mare, perquè no sembla massa col•laboradora. 

A la tornada cap la comissaria, Sebastian parla amb la Lisa, ella li donava diners per fer veure que eren nuvis, però no tants per la roba que portava. Mentre la Vanja està enfadada amb la mare, per això pot dir: “ No plorar la mort d’un fill és malaltís i prou” (pàg.265). Però en Sebastian no li compra aquesta idea. La Vanja, sospita que en Sebastian amaga alguna cosa, però què?

A la comissaria tothom a fotut el camp. En Torkel té una xerrada amb Sebastian, però no s’han surten. És veritat que li ha dit coses de la Lili, però li fa mal pensar-hi. Sebastian, torna a la carrega per saber qui és la Anna Eriksson. S’han va a buscar fortuna amb Billy, desprès de dubtes, li diu que ja ho mirarà. 

Torkel va a sopar amb la Hanser. Parlen del cas, i més tard parlà del fill que va morir, en Niklas. En Torkel no ho sabia, i li pregunta com va ser, la resposta es que “es va acostar massa al cable d’alta tensió” (pàg.280). Què difícil és poder pair un accident d’aquesta mena. Adolescents! 

Al altra part de la ciutat hi ha en Haralsson fent mèrits per dir que ell és un policia com cal. Està fent vigilància, malgrat que ningú li ha dit què ho fes. Està vigilant la casa d’en Alex Johansson. A casa, s’ha convertit en un petit infern amb la Jenny, què està en vogint per quedar-se embarassada. 

Mentre en Benjamin, va a seva, la Vanja s’hi posa a treballar amb el material que va portar l’Ursula. Potser si què competeixen ! Comença a seguir el mètode de l’Ursula, i acaba fent un descobriment, apareixen unes inicials PW. A cert dies i hores, surt PW. Què voldrà dir? La Vanja truca a la Beatrice, la tutora d’en Roger. Li diu un nom, Peter Westin, és psicòlog. 

La divisió del treball fa que en Billy, truqui a la Linda Beckman, la ex novia d’Axel Johansson. En Billy i la Vanja, queden amb ella al restaurant que hi treballa. Poca cosa els pot dir, excepte, que estava obsessionat per els diners. Ara sabien que en Roger havia anat al pis d’Axel.

En Sebastian té un somni no és gens divertit, té a veure a la Sabine i la Lily, i les seves morts. Per esbravar-se de tot això, l’únic que se li va acudir va ser anar a seduir a la Beatrice. 

I l’assassí, és pregunta perquè no han seguit la pista que havia deixat tant convenientment a casa de Leonard Lundin? També ell, té somnis. L’assassí va llegir el diari que en Benjamin Bergman s’havia incorporat al equip com a psicòleg. L’assassí, va pensar ràpidament amb Peter Westin, calia tallar qualsevol pista. 

El grup d’en Torkel segueix seguint pistes. Per la seva part el heroi solitari Haralsson, desprès d’estar-hi al congelador del seu cotxe, veu en Axel anant d’amagat a casa seva. Però, amb l'ànsia de fer la detenció ells solet, es precipita i alerta a Axel que surt corrent, Haralsson també va corrent, malgrat que se suposa que té malament el turmell, les seves maleïdes mentides. 

En Sebastian, rep una bronca d’en Torkel, per què on s’ha vist que un investigador s’han vagi al llit amb la mare d’un del sospitosos la Clara Lundin?, què l’esperava al costat de casa seva, quan veu que va en cotxe amb un altra dona, la Beatrice. Si en Torkel s’assabenta que també ha estat amb la Beatrice, tot s’ha haurà acabat. El problema d’en Sebastian és que no volia canviar*.

*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

Día Mundial del Síndrome de Down 21 de marzo

Recomendaciones musicales

 

La política de vol rasant

 Avui comença la primavera. El Covid-19 segueix ací, i les vacunes encara no arriben, desprès de la polèmica amb la vacuna d’AstraZeneca, per els casos de trombosi i si hi ha connexió entre un i l’altra. La UE ha dit què no n’hi ha. A Catalunya a partir del dimecres comença a vacunar-nos, desprès d’una setmana de paralització.

Les eternes converses entre ERC i Junts, no acaben de moment en un nou govern. Fins quant? La CUP s’ho mira i rumia. Ja tenen un pla  per governar Catalunya per els propers quatre anys? Ara mateix, sembla què quatre anys és massa temps, per tothom!

En l’àmbit espanyol, les picabaralles de vol rasant, entre la dreta i l’esquerra no generen esperances. Detonant, Múrcia, una CCAA –art.144 CE, és a dir, sense cap voluntat d’autogovern-, governat per el PP i Vox, ha superar la tempesta que Cs i PSOE volien. Trànsfugues pagats amb càrrecs, i tots tan contents. La dreta ha tingut què en passar-se un altre gripau, la llei d’eutanàsia. Caldrà veure com s’aplica, però la extrema dreta i la caverna mediàtica ja han pronosticat, el assassinats en masses, de la gent que vol una mort digne. Ells que clamen “llibertat o comunisme”, quan es tracta què eleccions personals, ja estén posant pals a les rodes.

Múrcia salva un possible govern PSOE i Cs, i Madrid avança eleccions. I Pablo Iglesias, demana participar-hi, deixant el “govern més progressista de la història”. Ayuso, ja ha dit: “Llibertat o comunisme”. Les enquestes diuen que guanyarà Ayuso i Vox, i això no deixa massa ben parat al Iglesias. Mentre el PSOE es frega les mans, Cs, desballestat, i l’incordi de Pablo Iglesias, a la CCAA de Madrid. 

El arte y la música (VI)

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (II)

 Per començar, en Bergman, és presenta davant d’en Torkel per dir que vol ajudar en la investigació. En Torkel acaba accepten, malgrat el desgrat d’Úrsula, una altra investigadora, que coneix bé amb Bergman.  Bergman, té un únic motiu, utilitzar les eines de la policia per esbrinar qui és l’Anna Eriksson. De moment, ja és a dins. Mentre, l’assassí, ha posat al garatge del Lundin, la jaqueta ensangonada d’en Roger. L’assassí, vol què les proves apuntin a Leonard Lundin. Una trucada anònima, porta a la policia al garatge en qüestió, i troben la jaqueta, malgrat què el dia anterior, havien escorcollar el lloc, sense trobar rés. Bergman, en molt poc temps, dins del grup, ha sigut capaç de posar del nervis a tothom. Per fer punts, Bergman, rebutja que la jaqueta l’hagi posat en Leonard, és massa evident, inclòs per el tanoca del noi. 

Per fi, han obtingut els vídeos què buscaven. A les imatges és veu en Robert, i també amb Leonard. L’institut Palmlövska, on estava Robert, resulta què també va estar en Bergman, han tingut paraules desagradables amb el director, per saber com li anava al noi. Veient l’ institut, ha pogut pensar que ““Al capdavall, l’infern no tenia tendència als canvis” (pàg.197). Han parlat amb la seva tutora. Comproven, que la Lisa, la novia d’en Robert, els ha mentit descaradament. Ara la Vanja i el Bergman, s’han van a casa de la noia, saben què està sola. La pressionen per què els i digui què va passar al capvespre. Per fi, la Lisa confessa que en Robert no és el xicot d’ella, és un  altre, en Robert va marxar d’hora. Venen els pares, i quan veuen l’escena volen muntar un pollastre, però en Bergman, s’ho manega de tal manera, que surten d’allà havent capgirat la situació. Desprès d’anar a casa de la Lisa, s’han van a casa del seu millor amic, en Johan, la conversa sembla què no va enlloc, però els diu que el bidell de l’escola, el van fer fora, per culpa d’en Roger. Això, si és un avanç o almenys ho sembla.

La Vanja i en Bergman, tornant al institut per parlar amb el seu director, i preguntar-li si podia explicar que va passar amb el bidell. Segons el director, el bidell venia alcohol els menors i per això, havia sigut despatxat. No calia fer un gra massa de tot això, les i diu. La Vanja es pregunta què tenia que passar per posar una denuncia a la policia? 

S’han van a la adreça de bidell, que és diu Axel Johansson. A la seva casa no hi es. Mentre va en cotxe, Bergman, té un soliloqui particular. Ell estimava a la Sabine, i a la seva filla, i ara, tot d’una podia tenir una filla o un fill, era una situació ven estranya la seva. La veïna d’Axel és molt xerraire, i segons Bergman, una dona de gris,  perquè tot ho porta d’aquest color, els explica que fa dos dies no a vingut a casa, però té una novia molt jove, i no ho veu gens bé això. Pels carrer d’Axel, i troben a Haraldsson, buscant pistes, tot sembla encaminar-se cap el pis d’Axel. En Axel, tenia fixa policial, això era bo, potser havia pujat d’escala, però mai se sap. A més, si l’assassí, era un estrany, llavors, la possibilitat d’enxampar-lo és feia molt i molt difícil. A la reunió del grup, s’explica tot això, de fet no s’ha avançat massa, trucant a la Vanja, també té vida privada, i escolta bones noticies. Torna a la sala de reunions. L’Ursula està a punt d’arribar.

Quant arriba porta noticies d’allò més inquietants, va morir de un tret al cor, per això l’assassí, va furgar al cor, per treure-li la bala, les ganivetades, eren postmortem. En tot cas, no hi ha masses pistes*.

*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

Cs no té oxigen fora de Catalunya

 

La fotografia es veu a Inés Arrimadas (Cs) en mig d'altre gent, en un acte per el 11-M, difuminat en un primer pla Casado (PP), partit què encara no ha desmentit tota la merda que va llançar el dia del atentats d'aquell 11-M. Potser aquesta fotografia és una metàfora del què li passarà a Cs en l'escena política nacional. 

Cs era un partit què s'entén en clau catalana, un partit sense ideologia clara, eren de dretes, però ho dissimulaven,  exhibien catalonofobia, especialment, amb l'àmbit de la llengua catalana. Segons ells, cal defensar el castellà què està en perill d'extinció. El procés independentista, els va fer un partit què va saber aglutinar a una part molt important de la societat, era transversal. Els partits catalanistes no van saber atreure aquesta ciutadania, en un error gravíssim.  La victòria electoral del Cs a Catalunya les eleccions del 2017, va semblar el moment culminant del partit a Catalunya, però la victòria va ser pírrica, perquè Cs no va ser capaç d'aglutinar a diferents votants d'altres partits, com PSC i PP, i es va quedar sense capacitat d'alternativa per governar. 

Aquest model, es va exportar a fora de Catalunya, i el resultat ha estat letal per ells. Aquestes maniobres d'Arrimades contra el PP, ajudada de bon grat per PSOE, portaren a Cs a la marginalitat. És molt probable, que molts càrrecs vaguin a buscar altres cadires al PP o on calgui. Cs no té cap espai vital fora de Catalunya, ara a Catalunya, aquest espai obert per Cs, s'ha colat Vox, és el què té dedicar-se a cridar, sempre hi altres què ho fan encara millor. 

Recomendaciones musicales

 

El arte y la música (V)

 

Dia Internacional de la Dona

 

Dia Internacional de la Dona

Recomendaciones musicales

El arte y la música (IV)