Guanyar o perdre: El dilema del presoners

 

Desprès de fer-me totes les il·lusions del mon, ERC i Junts han acabat firmant un pacte. Nietzsche deia que al darrera de les grans paraules, s'ha amaga el interès més mesquí. Tres mesos de una insuportable irresponsabilitat per arribar al últim segon i  firmar cadires i Departaments. Les grans paraules se les poden ficar on vulguin. Dreta i esquerra cohabitant sense cap entusiasme ni esperit de volgué canviar de compàs. 

Desencallar unes converses què han durat tot el temps del món, per ventilar les seves querelles, al preu de deixar a la Generalitat sense ànima ni cos. Ara quant el temps se esgotava son capaços de fer el miracle de l'entesa. Deuen tenir acumulades una ingent quantitat de papers on haurà formules màgiques per solucionar tots el problemes del món. També la via directa al desastre. ERC y Junts semblen els actors -dolents- del dilema dels presoners. Hi ha quatre opcions:

Desprès de tot el temps perdut, s'han adonat que tenien un opció guanyadora, que era cooperar. Calia aquest desgast? La opció cooperar no és gratis, implica deixar a banda les pròpies conviccions, el maximalisme en les propostes, rebaixar expectatives, perquè això és la política (real).

Ara toca governar, amb totes les limitacions del món, però toca fer-ho bé. Sóc escèptic, ja veurem com gestionen els pressupostos amb un altra actor, com és la CUP. Segur que al cap de dos anys -ja veurem- hi haurà fiscalització del què s'ha fet o no fet. Per el mig i hauran tots els entrebancs del sistema jurídic-repressiu, la gestió centralitzada del fons de la UE, les derivades de la pandèmia i la crisi econòmica en la què estem ficats.

   

  

S'ha acabat el temp!

 

El temps de confusió s'ha d'acabar. Ja ni ha prou d'enredar a tothom. ERC i Junts, tenen l'obligació d'aclarir al electoral que son partits diferents i amb solucions diferents. Cadascun ha de ser conscient de la seva impossibilitat de tornar a governar junts. L'electorat, escollirà, no hi ha massa espai a Catalunya per les sorpreses. Desprès de haver governat en el passat, ERC i Junts, segueixen les seves guerres particular, carregades de mesquineses i rancúnies. Ja es hora de què això s'ha acabi, per be de tots, especialment, per la ciutadania. L'1-O queda lluny, molt lluny, i és hora de reconstruir el país, des de la Generalitat, què és l'únic instrument que tenim per tirar endavant, per millorar dins les possibilitats què en dona els instruments polític i jurídics -competències-. Diu Esther Vera al seu article "Dies mesquins": (...) sembla indicar que l'estructura dels blocs que s'ha anat solidificant a Catalunya (...)". La paraula és exacta, "solidificant", ara les relacions entre ERC i Junts són tòxiques. No ajuden a ningú. No és hora de fer retrets estèrils, si no mirar al futur. Altres opcions -modestes- són possibles. Un pacte entre ERC i Comuns, la CUP amb el PSC, és una opció molt fràgil, però caldria explorar-la. Cadascun d'aquests actors, tenen interessos molt divergents, però si vivim un moment d'emergència social -i ben real-, caldrà coratge polític per fer polítiques social, però els vetos, són molts reals, les incompatibilitats, també. Pactar, dialogar, arribar a acords de mínims, això és el que vol la ciutadania de Catalunya. Volem noves eleccions, necessitem aclarir el panorama, refer de nou el teixit polític de casa nostre. No podem tornar a tenir la mateixa política de la rancúnia ni la mesquinesa a la Generalitat. Ja han fet tard! 

PD: Sembla que hi ha acord d'última hora, ahir a la tarda-nit. Ja no m'han alegro!

Trencar-ho tot

 

Trencar-ho tot, podia ser un bon final, per una relació tòxica que hem patit la ciutadania de Catalunya. No si val tot, aquests socis ERC y Junts, no han sigut capaços de gestionar la Generalitat amb una mica de seny. L'eix dreta i esquerra també existeix. Socis què han fet comèdia per semblar que treballaven a la una, però que desprès cadascun tirava pel seu camí. ERC té què mirar a l'esquerra, el problema és que no arriba a sumar amb els Comuns. El PSC deu estar pensant que la seva victòria inútil, ara, ja no ho es tant. ERC ha dit prou, però això vol dir, anar a eleccions. Adéu al 52% de vot independentista. Molta gent està molt cansada d'aquest espectacle permanent de desunió a les files independentistes, però potser, cal repensar tota l'estratègia a mig termini. No parlo del llarg termini, perquè, simplement, és impossible.

Potser a les properes eleccions, el PSC esgarrapi vots de Cs, què ja pot acomiadar-se del Parlament, una pujada de Vox, moderada, i abstenció, què castigarà tant a ERC i Junts. Però, no veig massa canvi en la correlació de forçes i tornarem aquest joc estèril amb el que estem instal·lats. Es possible què s'ha arribi a un acord in extremis? No ho sé. Les ferides actuals son molt més profundes que abans de començar aquestes converses després del 14-F. 

Sembla que definitivament, la Generalitat, no tingui qui l'estimi.  Això és un error històric, per dir una paraula grandiloqüent, però aquest ha estat un instrument molt valuós per la transformació de Catalunya. Ningú pot entendre què els partits independentistes, vulguin desentendre's de l'acció de govern a la Generalitat. Es veritat que la Generalitat té poc marge de maniobra, què les seves lleis, son impugnades amb molta facilitat i el TC té la costum de suspendre-les, què no té la financiació que li pertoca, però malgrat tot encara pot fer coses. La independència  no arribarà, almenys a mig termini, però, la gent té molts problemes i espera què els seus polítics, facin alguna cosa més que barallar-se entre ells, mentre que l'atur, l'habitatge, les infraestructures, la pandèmia, la sanitat, l'educació, els impostos, i un llarguíssim etcètera, estan a l'espera que el proper govern entomi, si qui sigui, tots aquests problemes, que no marxen i què no es resoldran amb ERC i Junts enemistat fins el dia del judici final.

       

Joc de cartes

L'executiu fent castells a l'aire

 

El etern retorn del no res!

 Sembla que ERC i Junts constaten que no poden arribar a cap pacta ni acord per formar govern. ERC ja ha dit que vol governar amb minoria i pactar amb els Comuns i la CUP. Sembla massa difícil què passi. Per què aquesta impossibilitat de pactar un govern?

Tothom parla de conceptes com estratègia, tàctica, principis, objectius, on tot acaba amb la independència.  Segons el diccionari de María Moliner, “estrategia”, en la seva segona accepció diu: “Arte de dirigir un asunto para lograr el objetivo deseado”. És allò que Weber dei raó instrumental. Així què estem parlant d’un mitja per arribar a un fi, què amb el nostre cas, seria la independència de Catalunya. En el cas de tàctic: Hi ha dos accepcions possibles: "2. Conjunto de reglas para la conducción de las operaciones de guerra. 3. Manera de conducirse calculada para el logro de un fin  determinado.”. 

La 2 sembla massa bèl·lica per el cas, malgrat les espurnes que surten entre ERC i Junts. La 3 apareix com més adient per el cas concret. Aquest fi, no sembla calcat a aquella raó instrumental que en dit abans?

Ciutadania esperant què és posin d'acord ERC i Junts

Què va passar a finals del 2017? Per què no és va arribar al objectiu què és va dir? Per què tants sacrificis –presó, exili, causes amb la justícia espanyola-, per arribar a aquesta situació de bloqueig permanent?  Encara no hi ha diagnòstic? En les últimes eleccions de febrer, un 52% de la ciutadania va votar opcions independentistes. Un èxit extraordinari, tenint en compte el context en què es va fer. Per què ho estan malbaraten això? Els governs son malauradament, gestors, en aquest cas, de la Generalitat. No interessa gestionar-la? Prefereixen el no res? Es fa difícil entendre aquest maximalisme, d’uns i altres, per no entendres. Potser Lledoners no és el lloc més adient per solucionar els problemes. Potser tot és tan fàcil com una dèria de Puigdemont o Junqueras, que deixen de banda a tota la ciutadania de Catalunya. Si fos així, mal paper fan altres actors d’aquest vodevil dolent i llastimós en el que estem ficats.

Esquerra té una pedra (Junts) a la sabata

 

No som tan bons com volen fer creure a tothom. Junts no ha guanyat les eleccions, però fa com si les hagués guanyades. Escoltant un dels seus portaveus, sembla què volen què vagin tots a la presó. Tot és per el poder, magra, molt magra, tenint en compte què el poder està a Madrid. Junts vol respecta, però quin respecta té per Aragonès? Segueixen lluiten per l'hortet, quant el camp, ja té propietari. Volen encarà la independència, però no serà ara, no poden donar marxa enrere, el 1-O del 2017 està lluny, però la gent no oblida, amb això tindria que valdrà per tots. I posar-se a treballar per tots, Catalunya va més enllà què el Consell per la República. Dona vergonya aliena veure aquest espectacle recorrent entre grups independentistes. Potser, si què valdria la pena intentar altres opcions, en política, sempre s'ha d'escollir entre el mal menor.