La fotografia es veu a Inés Arrimadas (Cs) en mig d'altre gent, en un acte per el 11-M, difuminat en un primer pla Casado (PP), partit què encara no ha desmentit tota la merda que va llançar el dia del atentats d'aquell 11-M. Potser aquesta fotografia és una metàfora del què li passarà a Cs en l'escena política nacional.
Cs era un partit què s'entén en clau catalana, un partit sense ideologia clara, eren de dretes, però ho dissimulaven, exhibien catalonofobia, especialment, amb l'àmbit de la llengua catalana. Segons ells, cal defensar el castellà què està en perill d'extinció. El procés independentista, els va fer un partit què va saber aglutinar a una part molt important de la societat, era transversal. Els partits catalanistes no van saber atreure aquesta ciutadania, en un error gravíssim. La victòria electoral del Cs a Catalunya les eleccions del 2017, va semblar el moment culminant del partit a Catalunya, però la victòria va ser pírrica, perquè Cs no va ser capaç d'aglutinar a diferents votants d'altres partits, com PSC i PP, i es va quedar sense capacitat d'alternativa per governar.
Aquest model, es va exportar a fora de Catalunya, i el resultat ha estat letal per ells. Aquestes maniobres d'Arrimades contra el PP, ajudada de bon grat per PSOE, portaren a Cs a la marginalitat. És molt probable, que molts càrrecs vaguin a buscar altres cadires al PP o on calgui. Cs no té cap espai vital fora de Catalunya, ara a Catalunya, aquest espai obert per Cs, s'ha colat Vox, és el què té dedicar-se a cridar, sempre hi altres què ho fan encara millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada