Dia 14
Siem Reap- Aeroport- Singapur- Barcelona
M’he despertat amb la sensació que no havia dormit be, però potser això ho somiava, millor deixar-ho córrer. Avui no havia que aixecar-se d’hora. Hem anat a esmorzar sobre les 8:00h. Jo he pres l’habitual. Desprès hem acabar de arreglar les maletes, distribuint el pes equitativament. Hi havia temps de sobra. He mirat l’Ara.cat, hi havia una noticia que feia referència al país. Tailàndia i Cambodja en xocs fronterers, morts i sobretot, refugiats, d’un conflicte que porta molt de temps arrossegant-se per culpa de disputes territorial. I enmig d’aquest conflicte, una pagoda en el centre. No deixa de ser una bogeria que dos països que tenen el turisme com un dels eixos centrals, és fiquin en aquestes disputes que poden tenir greus repercussions, tant humanes com econòmiques.
Hem anat a donar un volt pel costat del hotel. Hem arribat al Palau Presidencial. Hi ha uns jardins i una petita pagoda per fer ofrenes. Hi havia gent fent-les a Buda.
Mentre anàvem cap a el Palau, estava a 5’ o 8’ caminant al costat d’un canal d’aigua, un conductor de rickshow s'oferia per fer una volta turística. Hem declinat la seva oferta. Aquella hora del matí ja feia calor. Hem decidit anar un altre cop cap el hotel. Al costat del hotel hi ha u botiga plena d’objectes de regal, amb cara i ulls. Hem acabat comprant unes postals i un petit pòster.
Desprès ens hem refugiat a l’habitació. He acabat comprar el llibre Wild Angkor. A l’hora prevista a les 11:45h hem portat les maletes a recepció. El conductor ha ficat les maletes en la petita furgoneta.
Decoració del hotel
Nosaltres hem pujat al autocar, anàvem a dinar! El lloc, resultava que estava davant de l’hotel, de fet pertany a la mateix cadena hotelera. L’autocar a trigat 3’. El restaurant Palate, és un lloc estil europeu ha preparat un menú, per nosaltres: amanida, peix i postra (panacota). Tot molt correcta. El local era molt agradable. En fotografies de personatges, reals i també pòsters de cinema. Hem sortit del restaurant a les 13:35h, Anàvem cap a el nou aeroport.
El menjar a Cambodja
(*Montse P)
Des de Siem Reap, fins a l’aeroport hi ha una carretera nova, que va a travessant tots els paisatges, urbans i agrícoles. Ací tot era més ordenat que a Hanoi, pocs cotxes i també poques motocicletes, que n’havia. A mesura que sortíem de la ciutat una filera de petits negocis ambulant sembraven la carretera, llocs per dinar o vendre souvenirs per els turistes. Desprès hi havia camps de cultiu. En Sendo ha fet (ho fa sempre) un comiat molt sentit per el nostre guia, en Son i el conductor. El reconeixement no era espiritual, també era material (diners). Ho han agraït. Per normes de l’aeroport en Son no podia entrat a l’aeroport, sembla que ara a Barcelona tampoc ho deixen fer.
Entrar a l’aeroport de Siemp Reap, i fer tot els rituals que calen fer en aquests indrets. Tràmit burocràtic-policial. Com l’aeroport és nou de trinca, hi ha novetats, una d’ella i molt convenient és que a l’hora de facturar les maletes no cal fer de Samsó, perquè la maleta i les cintes transportadores estan arran de terra! També hi havia un escàner per maletes que avisa si has de obrir-les allà mateix. Hem fet tots aquests tràmits sense complicacions.
Hem tingut que esperar perquè l’avió de Singapur Airline, sortís cap a Singapur per la connexió a Milà i Barcelona. Una vegada hem aterrat a Singapur, hem agafat un tren llançadora dins del mateix aeroport de la T1 a la T2.
Singapur des de l'aire
Les terminals son enormes, plenes de botigues de marca a preus estratosfèrics. Per descomptat, no hi havia gent, però tant sol val el client solvent i no el client tafaner. L’avió sortia a les 23:45h. Hem estat xerrant amb uns companys, un dels quals havia covat la grip. A l’hora d’embarcament hem passat per el control de vol i cap a els nostres seients. Estàvem a l’altre punta de l’avió, fila 64. Per fila hi havia 9 seients, si descompten primera classe, hi devíem ser més a prop de 500 persones. Una autèntica multitud dins de l’avió.
No he pogut dormir. La nit s’ha fet interminable. Hi ha gent que dorm, malgrat el xivarri que hi ha dins de l’avió. Altres més pragmàtics, prenen una pastilla per ajudar-se a dormir. A Singapur Airline, deuen pensar que tots els passatgers passen molta gana, han donat el sopar, he declinat l’oferiment. Desprès, han passat un grapat d’hores on la gent intentava dormir, o veient pel•lícules. La secció on estàvem hi havia cinc lavabos, hi havia moments, que resultaven insuficients. No deixa de ser curiós que a aquestes alçades del segle XXI, la velocitat d’aquests gegants aeronàutics sigui del segle XX. Perquè el famós Concorde, arribava els “2.172 km/h aproximadament) a una alçada de 60.000 peus (17,7 quilòmetres) amb una configuració d'ala delta i una evolució de motors amb postcombustió dissenyats originalment per al bombarder estratègic Avro Vulcan*.”
El nostre avió anava a 978 km i a uns 11 km d’alçada, aproximadament. Si anéssim amb un Concorde, la durada del viatge hauria estat d’unes 6h com a màxim. Sembla que els fabricants aeronàutics –Boing, Airbus per l’aviació comercial-, no estan per innovacions tecnològiques, prefereixen oferir avions amb capacitat de passatger, deixant-ho la velocitat per els avions de combat, entre 2,5 Mach i 2,83 Mach, és a dir entre 2,485 i 3000 km/h. Entre 950 i 3000 podria haver un parell de esglaons intermedis, per no fer els vols de llarga durada un petit suplici per els viatgers. Imagino que el preu dels bitllets serien prohibitius, com eren els del Concorde.
Desprès d’aquest excurs aeronàutic, segueixo la narració de tornada cap a casa. Al matí, ens han donat l’esmorzar, donaven un bocata i cafè amb llet. Voldria imaginar que a primera classe donen croissants i caputxinos. Hem fet una parada a Milà, una brigada de treballadors, m’ha semblat que eren els que havíem vist quan anàvem cap a Singapur i Hanoi. Han tardat una hora més o menys. Com hi havia les portes obertes, el fred es colava per els passadissos de l’avió. Una vegada s’ha enlairat, Barcelona estava a una hora i escaic, el cel estava ennuvolat i gris, i la temperatura era de 8º.
Això no és camps de cultiu des de l'avió, és la moqueta del aeroport de Barcelona
Aterrar, anar a recollir maletes, passant per control de duanes i anar a les cintes de les maletes. Ens hem acomiadat dels companys de viatge, recollir-les i anar a la sortida on el cotxe espera gràcies a Aparca&Go. A les 11:45h arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat!
