II
Desprès d'a travessar la porta Sud, l'espai de la porta permet els elefants passar-hi sense cap dificultat. Hem enfilat un camí enmig d'arbres esplendorosos, cap el Temple de Bayon. La distància era d'un 200 m, al final hi ha dos camins divergent i enfront el Temple. Hi havia gent, però no multitud.
L'estructura és concèntrica. Quadrats que contenen altres quadrats en simetries perfectes. Els murs tenen els desgast del temps i l'erosió de l'aigua. Quan els francesos (1880) van redescobrir aquestes temples la vegetació s'ho havia menjat tot, per això va poder salvar-se el que ara veiem, malgrat la guerra i la destrucció del segle XX.
Pierre Dieulefils
Temple de Bayon
Temple de Bayon (c. 1200)
Reconstrucció*
"Bayon era el temple estatal de Jayavarman VII, un poderós governant de finals del segle XIII. El temple es trobava al centre d'Angkor Thom, una ciutat emmurallada que va servir com a capital de l'Imperi Khmer. Quatre de les cinc portes de la ciutat estaven situades en eix amb el temple, i les muralles de la ciutat substituïen els murs de tancament que normalment es troben als temples khmer. Les muralles es troben a una distància tan gran del temple que el temple sembla aixecar-se abruptament del terra com una muntanya artificial. De fet, el temple estava pensat per evocar la forma del Mont Meru, la muntanya còsmica al centre del món en la cosmologia budista. D'acord amb aquest simbolisme còsmic, el pla del temple es basa en un "yantra", un símbol utilitzat pels budistes tàntrics com a base dels diagrames de mandala que representen la disposició de l'univers. El temple no només honorava una deïtat, sinó una multitud de déus que es trobaven per tot l'imperi khmer. El seu santuari central contenia una imatge de Jayavarman VII, que potser s'imaginava a si mateix com un déu-rei governant en nom de Buda.
El temple hi havia 200 cares de pedra somrient en a prop de 50 torres,
avui queden 37 que segueixen mirant 'nos els nous exploradors que som el turistes*
El temple és conegut avui dia per les gegantines escultures de rostres que adornen les seves trenta-set torres supervivents. Mirant en quatre direccions a cada torre, es creu que les cares representen Lokeshvara, una deïtat budista que projectava benevolència cap a les quatre direccions**."
Escenes de destresa militar
Els baixo relleus representen escenes de la vida quotidiana
"La paret exterior de la galeria exterior presenta una sèrie de baix relleus que representen esdeveniments històrics i escenes de la vida quotidiana dels khmers angkorians. Tot i que són molt detallats i informatius en si mateixos, els baix relleus no van acompanyats de cap mena de text epigràfic, i per aquesta raó hi ha una incertesa considerable sobre quins esdeveniments històrics es representen i com, si és que hi ha alguna relació, els diferents relleus***."
Una mica marejats per tant baix relleus, i la sensació que les cares de Buda ens donaven un somriure d' a comiat, nosaltres exploradors del llocs trillats anàvem cap un l'altre temple, aquest conegut gràcies a pel·lícules molts dubtoses, però d'èxit internacional, el temple de Ta Prohom.
