Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terrassa dels Elefants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terrassa dels Elefants. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de gener del 2026

Viatge a Vietnam i Cambodja: Complex de Temples d'Angkor (III)

Des de el Temple de Bayon fins al de Baphuon hi ha 200m,cal desviar-se molt poc per arribar-hi entre arbres aquesta construcció. Pedra que també nota el pas del temps. Les ruïnes del que una vegada va ser espais sagrats i de poder material i espiritual, permet copsar el canvi del temps, tant dels homes com de les seves contraccions.  


Temple de Baphuon (c. 1060)



Fotografia del 1923*


Reconstrucció *








Baphuon va ser erigit durant el regnat d'Udayadityavarman II, que va governar del 1050 al 1066. Va servir com a temple estatal de Yasodharapura, la capital de l'imperi khmer al segle XI.

Zhou Daguan, un "ambaixador" xinès del segle XIII, parla amb entusiasme del temple, descrivint-lo com una "torre de coure". Això suggereix que tot el temple podria haver estat recobert amb plaques de bronze.




Igual que amb Angkor Wat, el Baphuon es va convertir en un temple budista al segle XVI. Això va implicar la demolició de les galeries exteriors, les pedres de la calçada i altres estructures per reutilitzar el material per a la construcció d'una enorme estàtua de Buda reclinat al costat oest del temple. Tanmateix, l'obra mai es va completar i el Buda a mig acabar amb prou feines es distingeix*."




*


Com que el Baphuon es va construir sobre un sòl inestable, no ha demostrat ser tan durador com altres temples propers. Ja a la dècada de 1960, l'EFEO (École française d'Extrême-Orient) va decidir començar la restauració del temple utilitzant la tècnica de l'anastilosi, que implicava el desmuntatge de grans parts del temple i la reconstrucció utilitzant les pedres originals i les substitucions segons calgués. Tanmateix, aquesta feina es va haver d'abandonar a la dècada de 1970 quan els Khmer Rojos van arribar al poder. En aquell moment, l'EFEO havia completat la fase de desmuntatge de la reconstrucció. Es van col·locar més de 300.000 pedres en una zona de 10 hectàrees que envoltava el temple. L'EFEO va mantenir registres acurats de la posició original de cadascuna de les pedres, però els registres es van perdre o destruir durant el període dels Khmer Rojos. Malgrat això, els arqueòlegs que van treballar entre 1995 i 2002 van poder reassignar la ubicació de la majoria de les pedres, i la reconstrucció es va dur a terme entre 2002 i 2011. La reobertura del temple va tenir lloc el 3 de juliol de 2011.


*







 
Temple de Chau Say Tevoda 


Temple de Chau Say Tevoda (mitjans del segle XII)

Chau Say Tevoda és un petit temple construït al final del regnat de Suryavarman II, a mitjans del segle XII. Amb unes dimensions de 50 m x 40 m, es troba a uns 500 metres a l'est de la porta de la victòria d'Angkor Thom, just al sud del Camí de la Victòria (ambdós construïts molt més tard). Sovint es considera incorrectament que és bessó del temple de Thommanon, ja que tots dos es troben l'un davant de l'altre i tenen aproximadament la mateixa mida, tot i que Chau Say Tevoda es va construir més tard.




La distribució del temple consta de quatre gopures, dues "biblioteques" i un santuari central. Una llarga calçada i una terrassa cruciforme s'estenen cap a l'est, en direcció al riu Siem Riep. El temple estava en molt mal estat fins a la dècada de 1960, quan la Gopura Occidental va ser reconstruïda per l'EFEO. Una restauració més recent realitzada pels xinesos es va completar el 2009. Tanmateix, la restauració és controvertida, ja que moltes pedres que faltaven van ser substituïdes per reconstruccions modernes que van ser esculpides per semblar-se al que els arqueòlegs creien que eren els dissenys originals. Com ha assenyalat Michel Petrotchenko, "...d'aquí a uns anys serà difícil distingir aquestes pedres de les esculpides al segle XII".







Desprès de passar per aquesta porta del Temple de Chau Say Tevoda, anavem a sortir en un espai enorme  ple d'arbres, una gespa que donava color i unes terrasses que corresponien a la Terrassa dels Elefants, Secció Nord (finals del segle XII) i així com la Terrassa del Rei Leprós (segle XIII).