Israel no sap (ni vol) aturar-se en l'espiral de morts que s'ha amuntegant a Gaza i el Líban

L'objectiu d'Israel, és una interminable filera de morts. Sobte el subtítol, perquè dir que vol ser un actor polític i militar central de la regió, sembla una mica massa. Un actor polític, dins de la Franja de Gaza, no queden masses aspirants. Militar? Si, va ser capaços de matar 1200 ciutadans israelians, però aquests estaven indefensos, i no van tenir cap opció per sobreviure. El problema és l' asimetria de tot plegat. L'únic que te capacitat militar és Israel. Voler jugar a fer un gegant a Hamàs és la millor propaganda que si li pot fer a Israel. Perquè ells, si han estat capaços de assassinar a 43000 persones, la immensa majoria infants i civils. Ahir, el titular del Ara.cat, parlava de 93 morts en un bombardeig intel·ligent, avui la xifra s'eleva a 109 a Gaza, en un edifici on vivia refugiats del camp de Jabalia. Al Líban va assassinar 60. En termes comparatius la Guerra a Ucraïna, sembla de baixa intensitat, si miren les xifres d'uns i altres.    

 

Massacre indiscriminada d'infants, un altre vegada!

 

La massacre continua a la Franja de Gaza davant l'apatia de la Comunitat Internacional Anestesiada (CIA). L'aïllament que està sotmesa la població civil de la Franja,  és un del aspectes més pertorbadors d'aquests assassinats indiscriminats contra una població condemnada a la impotència i la mort. Com sempre Israel, dirà que en el bloc de pisos era el centre logístic de Hamàs. És evident que tothom s'omple la boca de mentides, que si ets dels bons -vist i plau d'EE.UU- i tens els mitjans de la força, ningú farà res per aturar-te. El TPI (El Tribunal Penal Internacional) ha jutjat a criminals de guerra, però sempre eren de països sense pes internacional, o no tenien l'aval d'Occident, així que difícilment veure a Netanyahu davant del TPI per crims de guerra. 

PD: Tothom és còmplice d'aquesta barbàrie interminable. I ací, parlant d'Errejón !  

    

Sicília: Barcelona-Palerm (1)

 Dia 1

Barcelona-Palerm

No facis esperar els teus clients!

Ara son les 18:55 a Palerm, s'ha fet fosc i fa calor. El dia ha començat a les 6:00. Dutxar-se i esmorzar. Les maletes tancades. Hem agafat el cotxe a les 8:55, teníem por del tràfic fins a l'aeroport. Per sort, el tràfic ha estat fluït fins el desviament cap a Sant Just, una pila de camions tapaven qualsevol sortida. Per sort, la cua s'ha anat diluint i ales 10:10h estàvem a l'aeroport. Cinc minuts abans havíem premut el botó de l'aplicació d' Aparca&Go. Entrar a la terminal i l'home d'Aparca&Go ens esperava. Treure les maletes, nosaltres cap a la terminal i ells s'han portava el cotxe. Estava ple de gent. És que ningú descansa? Hem facturat les maletes i desprès del control de persones i efectes personals. Tots sospitosos mentre no és demostri el contrari. Ens a tocat una senyora perepunyetes. Sembla que volia demostrar que feia la seva feina! Per sort, hem pogut a travessar aquesta barrera i anar a la sortida B. Encara faltava molta estona. A l'hora hem entrat al avió (Vueling), però una "demora tècnica" ha fet que s'ha allargues més de 30'. Hi havia una cua d'avions per enlairar-se. Ho hem fet amb més de 40' de retard. Un vol tranquil, sembla una expressió feta. Hem arribat a Palerm  a les 15.50h. Un penya-segat presideix l'aeroport Falcone/ Borsellino.

Sortir del aeroport relativament petit, i afora un grup de gent que ja havíem vist a l'hora del embarcament feia companyia amb una persona de l'empresa Ulisses! Parlava més italià que en castellà. El grup es relativament petit, unes 12 persones. Hi havia persones de diferents indrets, Alacant, Osca, Canàries, Barcelona, Mataró. El trajecte de l'aeroport fins al hotel NH Palerm, ha estat un recorregut sinuós, dins d'un autèntic laberint. El edificis molt alts és barrejaven amb edificacions atrotinades que mereixien urgentment una neteja a fons i una capa de pintura. A les 17:30h estàvem al hotel. Ens a tocat la planta (piano) 4ª, sense vistes. A les 19:30h venien a donar-nos explicacions del viatge. 

Nosaltres hem a travessat una avinguda la Strada Statale 113. Hem tingut que travessar-la   per un pas zebra que semblava que donava molta mandra parar-se. A l'altra costa un jardí del Parco Tomasi di Lampedusa.  La gespa verda i grups de nois jugaven a futbol. Gent descansant i d'altres corrent, i el mar blau vorejat per pedres de formigó com a defensa.  Hem fet un petit recorregut al costat del mar, hem arribat fins un restaurant al costat d'una petita cala, hi havia un pescador amb la seva barqueta. Hem reservat. Hem fet una volta pels carrers adjacents al hotel, explorant, per dir-ho així.

Sorpresa!

Istituto Orto Botanico

Via Lincoln

Església de Santa Teresa alla Kalsa

La reunió informativa ha costat temps, perquè la nostre guia Maria, s'estava esperant a la piscina i nosaltres al hall del hotel. Sort que finalment , ens hem trobat, tot plegat ha costat 15' de retard. De fet la reunió no calia, perquè sortíem a les 8:30h i el dimecres a les 8:00h. Això ho podíem haver-nos-ho dit el que ens va portar des de l'aeroport al hotel. Hem sortit colant cap el restaurant. El local estava ple de gent, hi havia algun festa o reunió social, però el cas i que no queden taules. Hem sopat un antipasti. Desprès hem tornat al hotel, els jardins al costat del restaurant estaven plens de brutícia, de fet la neteja no sembla el punt més fort de la ciutat. Demà ens espera Palerm i a la tarda Monreale. Hem acabat veient sèries abans d'anar a dormir. Les estrelles dels hotels semblen massa generoses per el que veritablement son.   

Molo Sant' Erasmo

Istituto Padre Messina

Piscina del Hotel

Recomanacions musicals

 

Viatge al Paradís 

(Tenerife i El Hierro)

Terry Kath

Art i musica: Giuseppe Casciaro (1861-1941)

 

Giuseppe Casciaro 

Alexandre Riquer vs Eugeni D'Ors: a propòsit del català

El camí del  GR-7 va arribar fins a Sant Pere Sallavinera. Des d'allà van anar en autocar fins a Calaf. Al poble hi ha la figura de Alexandre Riquer (1856-1920) fill de Calaf. Una plaça i el nom d'un institut dona fe del reconeixement de la seva figura -poc coneguda-.

Alexandre Riquer, un polifacètic artista, especialment, va cultivar els cartells, dins de la corrent modernista. Alexandre Riquer, és va trobar atrapat en una disputa amb Eugeni D'Ors, per qüestions que avui diríem de rigorosa actualitat. 

En un article de D'Ors* deia: 

"Me'n descuidava! Hi ha hagut una petita excepció -parla sobre la llengua catalana- L'Alexandre de Riquer ha volgut ésser, ningú sap per què, la nota discordant, redactant en castellà un dels cinc prefacis del catàleg... -Tots ho havem sentit molt, per Riquer" (4-11-1911)

Al dia 6-11-1911, d'Ors torna a la càrrega. 

"El meu il·lustre amic l'Alexandre de Riquer, m'adreça uns mots amables per a dir que, al redactar en llengua castellana son pròleg a la darrera exposició del Faianç, havia cedit a un sentiment de deferència envers l'un dels expositors, no nascut aquí. 

D'Ors exposa el seu punt de vista sobre aquesta deferència. 

"Tot està, doncs, en saber, Riquer caríssim, si el pintor Nestor va demanar-vos que li traduïssiu al català el pròleg que corresponia a la Laura Albéniz. Si ell no us ho demanà, tinc por de què  la vostra galanteria pequés d'excés. I una galanteria amb excés corre sempre el risc de deixar de ser-ne. La galanteria, com el gust, se xifra sempre en un "ne quid nimis [res en excés]". (pàg.131)

Aquesta picabaralla demostra que com dei el mateix D'Ors: "Quan se tracta de l'esperit, no hi ha a Catalunya sinó un vehícul verbal. Tothom sabia que el català és la nostra única llengua oficial, per a coses d'intel·ligència." (pàg.130)

Malgrat el temps transcorregut, avui no hem anat massa lluny d'aquestes picabaralles. Quan una llengua es dominant té al seu abast, tots els mecanismes de poder i qui rep el rebre és la llengua minoritzada i criminalitzada -el 25% és un exemple-.

GR-7: Pinós-Sant Pere Sallavinera

 El Mapa

Pinós

Castell de Boixador

*Ramona

*Roser

*Eduardo

Sant Pere Sallavinera

Estació de Seguers

C-25

Escola de Sant Pere de Sallavinera