Dia 7
Hue, ruta dels Emperadors
Avui plou a Hué, des de l’habitació és veu les gotes de pluja, lliscant avall dels vitralls des de la planta 16. Tenim panoràmica de la ciutat i sobretot d’una Avinguda amb rotonda inclosa, on es pot veure una mena de joc brownià, on els cotxes i motocicletes circulen lliurament, sense cap mena de regulació externa –malgrat la sensació de perill, tothom surt d’aquesta rotonda, sense cap topada -mentre nosaltres ho veiem.
A l’hora prevista el mòbil ha donat el tret de sortida. Dutxa i desprès anar a l’esmorzar. L’esmorzar era a la planta 7. Hi havia tota una exhibició de tots el plats i de gustos possibles. Què fan amb tot el menjar que sobra? La màquina per fer cafè estava molt sol•licitada. La pluja no a fluixa i el dia estarà passat per aigua.
Esperem que bona part de les visites estiguin sota cobert – no ha estat així-. Al programa de mà hi havia els diferents llocs per anar a visitar. Pagoda Thien Mu, ubicada a la ribera del riu Perfum.
Hem embarcat amb un petit vaixell que anava a 10km per hora. L’aigua del riu era d’un color terrós, fruit de les pluges anteriors. La seva amplada és considerable. En algun moment, el vaixell s’ha convertit en un petit mercat persa, on tothom tenia ganes de comprar. Cal dir que el material de venda era de sèrie B, però això no ha estat impediment perquè és desatès una febre compradora. Crec que el vaixell encara a anat més lent aprofitant aquesta febrada.
Plovia, hem tingut que pujar escales per arribar a la pagoda Thien Mu (Pagoda de la Dama Celestial). Hi havia força gent. Si compares amb les pagodes de Myanmar, aquestes pagodes son molt modestes. Estil xinés, on Buda és el referent religiós de tota aquesta àrea del sud-oest asiàtic. L’obra de Hermann Hesse, Siddharta va escriure un petit llibre que obria camí per conèixer la figura de Buda. Malauradament, sembla que s’ha oblidat aquesta lectura.
“Nguyen Hoang es va alegrar d'escoltar la història, i el 1601 va construir una pagoda al turó que va anomenar Thien Mu, que significa Senyora celestial. El 1862, per temor que la paraula Thien ofengués al cel, el rei Tu Duc va canviar el nom per Linh Mu, és a dir, Senyora sagrada.
Segons els investigadors, la construcció de dues pagodes nacionals per part del senyor Nguyen Hoang, és a dir, la pagoda Thien Mu (1601) a la part alta del riu Perfum i la pagoda Sung Hoa (1602) a la part baixa de la via fluvial, va ser el “marcatge” de la terra per construir la fortuna de la família Nguyen Trong. Això va començar amb l'establiment d'un palau a Kim Long (just a prop de la pagoda Thien Mu), i després la construcció de la capital de Phu Xuan (actual centre de la ciutat de Hue) dels darrers reis Nguyen**.”
La pluja no afluixava, hi havia l’exhibició extravagant d’un cotxe nord-americà amb una història macabra. La historia del monjo que es immolar Thích Quảng Đức***. El cotxe un Austin de Thích Quảng Đức va portar-lo fins a l’antiga Saigon (1963). La visió del cotxe contrasta amb la serenitat del lloc, ple de bonsais de categoria superba. Quan de temps porten aquests bonsais en aquell paratge?
La pluja no ens donava treva. Jardins, bonsais, tot molt modest, però l’hora, respirava serenitat, una sensació que avui dia no és gens fàcil de conrear. Però nosaltres no som monjos, som turistes, hi teníem deures a fer. Per això hem agafat l’autocar, abans venedores intentaven vendre, què podien vendre els turistes en un dia de pluja? Exacta, capellines i paraigües. Cal agilitat mental i visió de negoci, i pel que sembla això ho tenen molt aguditzat. Nosaltres anàvem a paraigües petits però molt efectius (fins a cert punt).
