Dia 6
Bahia de Halong-Hue
El despertador a obert el dia amb el seu simpàtic concert de benvinguda, eren les 5:30h. Calia començar d’hora perquè a les 6:30-7:00 hi havia un esmorzar lleuger de fet un croissant i cafè amb llet. A les 8:15 sortíem cap a la Cova Sung Sot.
El dia havia començat boirós, malgrat tot he pogut fer diferents fotografies a mesura que el dia anava avançant a la boira. Les fotografies les feia des de nostre balcó privat. Mentre feia fotografies, un grup de companys estava fent tai chi sota la mirada atenta (és retòrica) de la monitora de torn, a la coberta del vaixell.
Hem sortit cap a la Cova Sung Sot, el trajecte amb el vaixell llançadora de l’Ambassador, dura uns 10’. Un petit port on atraquen els vaixell llançadores. Una munió de vaixell amb una riuada de turistes tots fent el mateix recorregut. Calia pujar unes escales fins a l’entrada de la Cova.
Les Coves Sung Sot, “van ser descobertes pels francesos el 1901 i es troben a l'illa de Bo Hon, a la zona central del Patrimoni de la Humanitat de la badia de Ha Long, a la província de Quang Ninh. Estan situades al costat de l' illa de Titop , la cova de Me Cung i la cova de Luon . La cova de Sung Sot també és un pont cap a les famoses atraccions turístiques de la badia de Ha Long.
Les coves de Sung Sot es troben a 25 metres sobre el nivell del mar i cobreixen una superfície de més de 10.000 m2. És una xifra sorprenent. Dins de les coves de Sung Sot hi ha un camí de pedra de 800 metres de llargada amb fanals de colors que fan que l'espai sigui més misteriós i atractiu*.”
Un circuit ben traçat dona la volta a aquesta cova. El nostre guia Tu, ha explicat històries mnemotècniques per explicar llegendes (inversemblants). Amb un punter làser, Tu s’esforçava per resseguir presumpte figures, calia molta imaginació per veure el que ell deia. Mentre anàvem fent el recorregut, una companya m’explicava que calia anar a les mines de sal (Cardona). No hi havia massa aigua dins de la cova. L’espai és enorme i la pròpia enormitat fa que no pugis prestar tota l’atenció que mereix. La cova malgrat la seva enormitat, no és gens fotogènica.
A la sortida hem tornat agafar el vaixell llançadora per anar a l’Ambassador. Tocava un segon esmorzar una mica més consistent. I així ha estat: ous ferrats, torrades, iogurt i cafè amb llet. No hi havia dinar en el programa. De fet, l’experiència de la Badia de Halong ha estat molt decebedora. I això és així, perquè la quantitat de creuers és extremadament alta, a més, ahir i avui el dia ha estat boirós no hem vist el cel blau. M'he assabentat que una coneguda va estar ací ja molt de temps (40 anys), quan anar a Vietnam era realment un lloc exòtic i llunya, i explicava que a la Badia de Halong no més hi havia el seu creuer. Ara mateix s'han fa molt difícil visualitzar aquesta imatge.
