Dia 5
Hanoi-La Badia de Halong
Avui hem anat a esmorzar més d’hora, perquè també sortim abans, a les 7:45h. L’esmorzar excel•lent, que t’ho preparin permet menjar més. Desprès baixar les maletes i a l’autocar.
Paisatges
Hem sortit de Hanoi, sempre és un espectacle, ple a vessar de motocicletes i pocs cotxes, fent cadascú la seva, una manera d’harmonia preestablerta, permet que no hagi més accidents dels que hi ha d’haver. L’any 2021 va haver Vietnam fins al 14 de desembre un total d'11.495 accidents de trànsit, amb un saldo de 5. 799 morts i 18000 ferits més, va informar el Comitè Nacional de Seguretat de Trànsit*.
I això es possible , perquè molts no porten casc, amb una, dues, tres i fins quatre persones dalt d’un motocicleta, tot un espectacle massa trepidant per les nostres costum, què en comparació som un portent de civisme i fair play.
Hem sortit de Hanoi cap el peatge de la QL58, el recorregut és de 171 km. Això representa una mica més de tres hores de viatge. L’autopista s’ha fet en capital japonès, hi ha en marxa més infraestructures. Quant s’hagi recuperat els diners de la inversió, aproximadament ací 30-40 anys, la titularitat passarà al Estat.
Hem passat per diferents paisatges (fotografies). Hem passat per zones agrícoles, arròs, hem passat per una nova ciutat, el complex és diu Vinhomes Ocean Park, s’ha està fent la segona promoció i en Tu ens va dir que hi ha projectada una tercera. (fotografies). Aquestes promocions van destinades els nous rics. Malgrat la retòrica, ací també hi ha classes socials. El promotor és el home més ric de Vietnam, es diu Pham Nhat Vuong, ha creat el grup Vingroup, conglomerat d’empreses, inclou, fabrica de cotxes elèctrics, immobiliària, comerç minorista, sanitat, entre d’altres.
Hem passat per el Riu Roig, el Lach Tray, forma part del sistema fluvial del riu Thai Binh, va a parar a la ciutat de Hai Phong, un delta enorme, fins arribar a Ha Long. A mesura que t’ha acostes a Haifon hi ha més manglars, que el nostre guia Tu, ens va explicar que ho volen destruir per construir-hi més habitatges de vacacions, sembla que l’efecte turisme és sinònim de despropòsits generalitzats arreu del món.
Abans d’arribar a destí, una parada estratègica. Calia veure una “experiència sobre el món de les perles”. I això ho feia la Tung Sau Pearl Farm. On una guia in situ, amb veu peremptòria ha explicat les bondats dels productes que és fan allà. I desprès de l’explicació teòrica, calia entrar a la tenda enorme que esperava amb impaciència l’arribada dels turistes.
Desprès hem tornat a la ruta fins a Halong. És una autèntica ciutat per estiuejar. Bloc enormes, estructures espectaculars, roda de fira i ponts inclosos, donen un aire cosmopolita, amb platges amb palmeres i sorra importades del sud, i una pila de vaixells per transportar turistes, el nou filó d’or. A més, tenen un hospital de categoria.
La badia de Halong
Gràcies els nostres guies, amb Tu i Felipe, hem pogut entrar directament cap el vaixell, sense fer cap tràmit dins de Halong International Cruise Port. Baixar de l’autocart, baixar maletes i cap el vaixell, l’Ambassador Cruiser ens ha rebut amb una pluja (discreta) de pètals de flors, en honor del estimadíssim passatgers. Beguda de recepció, sort que sempre pots passar d’aquest protocol i tovallola (calenta) per netejar-se les mans (molt pràctic i convenient). Dins del vaixell, a la planta 3, Sendo ha dirigit unes paraules per explicar-nos les activitats que farem aquest dia i demà a primera hora. S’ha repartit les targes de cabina (211). S’ha repartit un full amb totes les activitats que és fan. Hem anat directament a dinar, un bufet lliure. Tot molt correcta. Hi havia de tot.
Desprès a la cabina, preparant-nos per la primera excursió. El lloc era a uns 10’ del vaixell. El transport, un vaixell preparat per fer excursions, era un dels moltíssim que eren al lloc de l’excursió. Des d’allà hem agafat una canoa propulsada per energia humana, i una excursió plena de soroll, de gent, en un paisatge, on l’ànima de la natura s’havia escapat. Hem passat per una cova, hem arribar on hi havia mones, que s’ho miraven com la gent feia xivarri. Un lloc sagrat és pot dessacralitzar amb la multitud i el soroll. Fem sorollo per foragitar les nostres pors, ens incomoda sobre maner el silenci. I el silenci és la porta a escoltar la natura, però amb el xivarri generalitzat, els esperits han fugit de tota aquella badia.
Hi havia que feia kayac. Havíem agafat uns salvavides reutilitzats mil vegades, i en cap cas, s’havien netejat. La sensació que he tingut ha estat una aixecada de camisa. Potser, hauríem de posar un topall de turistes per dia, o qualsevol mesura per fer que anar per aquests paratges, sigui veritablement, una experiència mitjanament recomanable. De fet, allò semblava Port Aventura en ple estiu, de fet si era una experiència però a granel.
Tornada cap el Ambassador. Teníem 15-20’ entre una excursió i l’altre. Quan anàvem a fer la segona excursió a la illa Ti Top, s’ha produït malauradament, un accident que ha involucrat a una companya del viatge. Nosaltres volíem baixar a la planta 0 i feia uns instants que la companya ha caigut per l’escala. Afortunadament, viatjava amb nosaltres un metge, l’atès immediatament, l’entablillat la cama amb fusta, i embenada. Sendo i la seva germana s’han anat urgentment amb Felipe cap a Halong i al hospital*.
Notícies posteriors, van poder saber que la Pilar l’havien operada aquella nit. Tindrà que estar-se en repòs cinc dies al hospital. Tant en Sendo com Felipe han estat en tot moment a prop de la Pilar i la seva germana. A més hi haurà intèrprets aquests dies per poder comunicar-se amb el personal del hospital.
Amb el ensurt al cor, hem anat a la illa TiTov. Amb el vaixell llançadora hem estat uns 10-15’ fins a la illa. Però la illa, no era la d’en Robison Crusoe, perquè hi havia una multitud de turistes. En aquell moment, devia haver una densitat humana fora de mida. A més tampoc hi havia massa temps per badar. Havia dos opcions, una anar a la platja i l’altre pujar una pila de esglaons per arribar a un mirador per tenir vistes panoràmiques, malgrat el dia lleig i grisos que hi havia. He optat per pujar a dalt del turó, no anava sol. Al final de la pujada de les escales 400, una plataforma permetia fer-se una idea del conjunt de illes. Llàstima del dia, amb un dia assolellat hauria estat genial.
La historia de la illa és aquesta:
“En els primers anys, l'illa de Titop era menys coneguda i s'anomenava Illa del Cementiri o Creu Roja. El nom commemorava la mort de la tripulació d'un vaixell de càrrega francès, que va patir un desastre a prop i va ser enterrat a l'illa.
Es va conservar fins al 1962 , quan Ho Chi Minh va visitar l'illa amb un astronauta soviètic anomenat Guerman Titov . Aleshores, Ho Chi Minh va demanar a tothom que escrivís el nom Titov per a aquesta illa. Avui dia, per familiaritzar-se més amb els vietnamites, l'illa s'anomena Titop. La paraula Titov s'escriu en vietnamita. Així va aparèixer el nom "Titop" i simbolitzava l'amistat entre el Vietnam i la Unió Soviètica**.”
La pujada ha estat intensa, panteixava una mica, feia molta humitat. Les vistes eren espectaculars, malgrat la grisó del dia. Hi havia turistes, més a baix hi havia un altre mirador, on molta gent deixava de pujar fins a dalt de tot. L’espectacle tenia un punt malenconiós, no podem escollir com serà la climatologia. M’ha donat temps per baixar al costat de la platja. Hem fet fotografies i selfies, calia adaptar-se a les circumstàncies del moment. Tots els vaixells programen la mateixa visita, creant una saturació a la illa que li fa perdre tot el encant. Quantes fotografies s’ha hauran fet el món en un moment? La resposta és 5.300 milions de fotografia, anava a dir aproximadament !
Hem fet fotografies des de la coberta del vaixell. He començat a escriure la crònica del dia i desprès a sopar. Avui el sopar ha estat de gala. No calia anar d’esmòquing. L’estil era europeu. Masses plats, malgrat que tots estaven força be. Amb els companys (Banyoles) de taula hem pres una ampolla de vi xilè. Hem parlat de tot, viatges, fill, jubilació, nets, , tot plegat s’ha fet un sopar molt entretingut i amè.
Ara son les 21:15 que estic acabant la crònica d’aquest dia agredolç. Ara, quan puges o baixes escales, el cervell, t’he envia un missatge prou clar: vigila amb les escales ! Demàs anem a Sung Sot Cave. Sortim a les 7:15h.
