Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue- Hoian (i III)

 III

Dinar

A les 13:30h hem fet una caminada d’un 10-12’ al costat del riu Thu Bôn, on certs trams l’aigua vessava per la ribera, res important. Un mercat amb verdures i fruita exòtica omplia el carrer. Hem arribat al nostre restaurant (he oblidat el nom!) al aire lliure. Feia calor i xafogor. Una pluja de plats, tots semblants els d’altres dies. Res memorable. Hem compartit taula amb una parella de Banyoles. Desprès hem agafat un cotxe elèctric que ens ha portat al hotel. He començat a  escriure el relat del dia. Desfer maletes i tornar a marxar el centre. 

Compres

Hi havia encàrrecs per fer. Aquella hora, 17:20h hi havia una gentada fenomenal. No podies donar un pas perquè els carrers eren plens de turistes com nosaltres. En el trajecte hem vist companys de viatge –les paraules canviant de significat amb el temps!-. Una vegada hem comprat per la família, hem tornat al hotel. 

Ginkgo

El rètol dona fe del turisme

No trobàvem el lloc en el que volíem  comprar, perquè era al altre extrem del Pont Japonès. Per arribar al hotel hem passat per un carrer on es concentren totes les sastreries. Els seus maniquí resultant molt pertorbadors, per els colors metal•litzats. En aquest llocs, et fan tot a mida en menys de 6h. Però cal dir que el seu mostrari, donava la sensació que tots ells, eren passats de moda. Malgrat el que diu la propaganda de Tuòng Tailor, sastreria i sabateria. 

A les 18:15 hem arribat al hotel. He estat escrivint aquest dia força estrany, perquè ven mirat, avui hem anat a fer compres. Difícil resistir-se. I malgrat tot, perquè aquesta fal·lera? La contraposició del treball i l'oci, fa que quant tens més temps per tu, apareix la angoixa de que fer amb aquest temps? La nostra societat ha trobat que tota aquesta estona d'oci, es transformi en negoci. En cap moment, això te a veure amb la recerca de sentit o de la felicitat. Perquè la felicitat no te res a veure en el content. Però d'això en parlarem en un altre moment.  Cal recordar que Vietnam és un dels lloc on és manufactura bona part de la roba que trobem a les botigues de casa nostre. Si la roba de Decathalon, North Face, etc. 

Sopar

A les 19h tornàvem a sortir del hotel per anar a sopar. Un altre vegada cap els carrers transformats en un autèntic mercat. Una de les atraccions per a turistes és l’espectacle de llums de les barques al riu i els seus fanals, creant un efecte estupefaent en els turistes, on tothom feia fotografies, som si això fos l’últim cop que es veuria. Venedors ambulants intentaven fer les últimes vendes del dia. Un figures pop up, fetes amb pla industrial, fanalets, un quincalleria. 

Vistes des del restaurant

Hem començat a caminar, el grup s’ha disgregat, i al final, ens havíem despistat. Sort que en Felipe, ens a trobat, perquè nosaltres també tornàvem a  trobar-los. El restaurant, The Son Bistro, estava a la vora del riu, i el camí estava ple d’aigua. Una improvisada passarel•la salvava el tram d’aigua, malgrat que Felipe directament, estava ficat a l'aigua.

Restaurant

El sopar ha estat molt diferent dels habituals. Destacava una pasta realment molt saborosa. La resta comestible, que no és poc. Desprès tornada cap el hotel. Les omnipresent motocicletes seguien fent ziga-zagues, sortejant  els vianants. En el trajecte he estat parlant amb una companya de viatge, d’un dels temes favorits, els fills! Normalíssim, som pares!

Sastreria

A les 21:35 hem arribat al hotel. Estic acabant d’escriure aquesta  crònica d’un dia de compres! Demà toca aixecar-se d’hora. A les 6:30 esmorzar, perquè a les 7:30 sortim cap a el aeroport (en Da Nang) en direcció a Ciutat Ho Chi Minh. 

Viatge a Vietnam i Cambodja (4. Dinar, berenar, carrers i sopar)

Dia 4   Hanoi 

Hem anat a dinar al restaurant Viet Rice Essence. Un lloc per turistes, una carta  amb vietnamita i anglès. Masses plats, per compartir a la taula. Els postres, pràcticament a tot arreu, ha estat fruita del temps. Síndria, pinya i fruit de la passió. Almenys era colorit. 

Decoració interior

(Una representació massa idíl·lica)

El guia ha donat un paper important a la demostració del cafè ou. Sembla que a Tic Toc s’ha fet viral –expressió que retrata una època-. El lloc es diu Hanoi Coffer Culture. Un edifici estret, dins l’estructura és de maons. Hem pujar per unes escales recargolades al primer pis. En un espai massa petit, han fet una demostració de com ho fan. A les parets hi havia fotografies antigues que il•lustraven un Hanoi del passat. També calia la possibilitat de comprar cafè vietnamita, amb una cafetera molt simple, per fer-ho. Qualsevol ocasió és bona per fer negocis. Si he de dir la veritat, aquesta “experiència” era sobrera, potser a molts dels companys de viatge els va encantar.

  

Fotografies de l'antiga Hanoi

Vista parcial del local

(la seva localització podria ser qualsevol lloc del món)

Sortir del local, amb el cafè ou dins de la panxa, i un petit passeig pels carrers fins al hotel, no quedava massa lluny. Eren les 17:30, hi havia una riuada de motocicletes, les voreres plenes, s’havia anant fent fosc i cada vegada que teníem que creuar un carrer era una odissea, ningú para quan veuen un vianant. No es pot veure tendes, ni res perquè tot està col•lapsat, gràcies a les motocicletes aparcades de forma marcial fent impossible caminar per les voreres. Fum, soroll, perill, les motocicletes van en totes direccions, en definitiva, val com experiència, però és massa estressant. 

Treballant a tothora

A les 19:15 hem sortit del hotel cap a el sopar. El restaurant era el Ha Thanh Mansion. Un altre lloc per turistes. Un lloc elegant, però el menú, malgrat que els primers plats donaven esperances de millorar, els últims no han estat gens reeixits. Una vedella difícil de mastegar i un postra estrafolari com aigua, mel i tofa, ufff! No calia.

Aquestes verdures !!!

El gerro per fer bonic tenia millor aspecte que el postra

Com a resum general del plats que hem menjat a Hanoi, res millor que acabar amb un vídeo d'una de les nostres companyes de viatge.

* M.P.

A l’hotel he començat a escriure la crònica del dia. Demà marxàvem cap a la Badia de Halong, calia fer les maletes. A les 19:15 anàvem a sopar.  Hem tornar al hotel, he acabat d’escriure, la memòria és molt fluixa, ara son les 10:20. Demà anirem a un dels llocs emblemàtic de Vietnam.