Netanyahu-Moisès somia en Eretz Yisrael Hashlemah

 

Te sentit la lluita armada en territoris ocupats des de fa 77 anys? No ha estat una constant en els moviments d’alliberació per conquerir la sobirania territorial la lluita armada? Indoxina, Algèria, bona part d’Àfrica i Sud-Amèrica, han estat escenaris de lluites que interessadament, l’antiga Unió Soviètica i EUA ha atiats en el seu particular joc geoestratègic. La diferència ara és que a la Franja de Gaza l’enfrontament és unilateral. Una maquinaria de guerra sense precedents està destruint a tot un poble amb l’excusa dels atacs de Hamàs al novembre del 2023.

La construcció de l’Estat israelià no és va fer amb bones paraules. Cal recordar que en aquell moment la Gran Bretanya administrava aquells territoris. L’atemptat a l’hotel King David (1946) a Jerusalem seu de l’administració civil i militar britànica, va causar 91 morts*. Els autors va ser l’Irgun Zvai Leumi, branca armada de la resistència jueva, a les ordres de Menahem Begin, posteriorment, primer ministre de Israel (1977-1983). L’espiral acció-reacció va ajudar al moviment de resistència jueu. Ajudava els horrors del Holocaust a Europa. Una barreja de vergonya, de mala consciencia i per què no voler-se desempallegar-se del problema jueu traslladant-lo a l’extrem de la geografia, Palestina. 

Ara Hamàs és el culpable de tots els mals. També ho son. És evident que des de l’11 de setembre del 2001, el terrorisme és el calaix de sastre per encabir tot el que no agrada. Hi ha terroristes (dolents) i lluitadors per la llibertat (els bons), segons Bush fill. Aquells lluitadors per la llibertat eren els talibans i amb ells Bin Laden. En el cas de Hamàs, Israel va ajudar-los a créixer per dividir el moviment palestí. Però allò que creus que controles, acaba sent incontrolat. L’Autoritat Palestina és avui és pàl·lid record d’altres temps, perquè Israel s'ha encarregat de deixar-la buida d’autoritat i legitimitat. Però el carceller no pot imposar els seus gustos els presoners. La deriva fonamentalista dels partits d’extrema dreta israeliana que vol imposar un món amb perfils de l’Antic Testament, ha ajudat a crear un clima impossible. L’aparició de Trump, no ajuda, malgrat que totes les Administracions nord-americanes han fet sempre el mateix. Un recolzament sense fissures a l’Estat d’Israel, que sempre li ha agradat presentar-se al món com el petit David enfront de Goliat-Hamàs ( i països àrabs).

Recomanacions musicals

Ressenya: Los ríos profundos

 

“Los ríos profundos” de José María Arguedas. Un llibre que recull una mirada envers a un Perú mig mític i alhora real. 

Un llibre on el protagonista és un noi, Ernest, que amb la seva mirada fa una radiografia d’Abancay, el col•legi de jesuïtes, on està internat. Un microcosmos que reflecteix el món de l'exterior, amb les seves injustícies eternes, les seves jerarquies, la violència i opressió dels més dèbils. Un calidoscopi què permet apropar-se a una cultura on l'autòcton –la llengua quítxua- sobreviu i on la aculturació s’ha barrejat en el concepció mítica-màgica del món andí. 

Un llibre on la natura, té un paper omnipresent. Qui ha vist les muntanyes dels Andes, compren la seva força de seducció. Un paisatge de muntanyes i valls, de rius profunds, d’arbres i ocells, de plantes i animals, a prop dels homes i a la vegada molt llunyans. Simbologia andina –quítxua- i una realitat que diu què quin mana no son els indis, ni els mistis, sinó els blancs. 

Ernest viurà una transformació personal al costat d’una transformació social. Amb els seus ull viurà com al poble hi ha una revolució, també veurà la resposta dels terratinents, amb l’exèrcit fent costat els poderosos – els terratinents que posseeixen terres o mal viuen els colons-. Una revolució feta per dones –chicheras- i una figura que els ulls d’Ernest és transforma amb un símbol, la figura arquetípica de senyora Felipa, una mena de Pacha Mama en l’ordre simbòlic i també ideològic. I malgrat tot, la seva revolució no serà en va, perquè aquest episodi dona força els colons, per fer una marxa contra la pesta que assola la comarca, ells volen anar a l’església perquè volen la protecció de la verge, no pas de les paraules dels sacerdots que res més aconsellen resignació i acatament a l'ordre vigent. 

Ernest parla a distància amb els seu pare, un pare que sembla que no és capaç de trobar un lloc en un món on mana la sang. Les invocacions màgiques mitjançant el zumbayllu[baldufa] que balla i genera un so què Ernest creu que li arribarà al seu pare. 

De fet, l’arribada a Abancay, li permetrà ser testimoni directe de tota una transformació que tindrà efectes en la seva manera de veure el món. El sentiment d'injustícia dins de l’escola, i especialment, el comportament brutal d’un alumnes què abusen d’una noia la opa** Marcelina. La seva mort, a conseqüència de la pesta, dona el tret per els desencadenament d’un capgirament al món “ordenat” d’Abancay, i el tancament de l’escola i amb ella, la marxa d’Ernest.

L’últim paràgraf del llibre diu així:

“Por el puente colgante de Auquibamba pasaría el río, en la tarde. Si los colonos, con sus imprecaciones y sus cantos, habían aniquilado a la fiebre, quizá, desde lo alto del puente, la vería pasar, arrastrada por la corriente, a la sombra de los árboles. Iría prendida en una rama de chachacimo o de retama, o flotando sobre los mantos de flores de pisonay que estos ríos profundos cargan siempre. El río la llevaría a la Gran Selva, país de los muertos. ¡Como al Lleras!” (pág.310).

Ha on vol anar Ernest? Ara és lliure per anar on vol, malgrat l’ordre del pare director, que volia que anés a veure al vell. La resposta d'un noi és la recerca del pare més idolatrat que verídic, però en el seu món, l'únic lloc on es pot anar.

Art i musica: Konstantin Korovin (1861-1939)

 

 Konstantin Korovin

El EUA és un país disfuncional

 

En aquest tuït, dona idea de l'estat d'ànim de Trump, desprès de la mort de Kirk. Demostra una vegada més que el més important del món no és el que passa al seu entorn, sinó que l'únic que importa és ell mateix. Per cert, Kirk va dir emulant a Felipe González* que preferia morir d'un tret si això era el preu que havia de pagar per la llibertat. Olé tu!

Ressenya: La esfera luminosa

 

Ahir vaig acabar de llegir el llibre de Cixin Liu, La esfera luminosa*. La novel•la de SF, no és fàcil de llegir. Hi ha moments que es fa fins i tot pesada. Però, l’ofici de Liu, fa que poc a poc la història comenci a tenir una mica més de nerví. Capa a la meitat de l’obra, allò que era una obsessió del personatge central Chen, agafi volada, perquè l’exèrcit veu possibilitats militars en la seva investigació de les esferes lluminoses. 

Al post faci, del llibre, hi ha les intencions de l'autor per escriure aquesta novel•la. L’origen de la novel•la té data, el estiu de 1982 a la ciutat de Handan:

“(...) Desde el inicio del aguacero aquella tarde los truenos y los relámpagos no habían hecho otra cosa que crecer. Con un gran fogonazo, un objeto se materializó detrás de un árbol y, como si fuera un fantasma, comenzó a flotar por el aire despidiendo un brillo anaranjado cuya luz iluminaba la lluvia que caía alrededor. El sonido que emitía al flotar se parecía al de una ocarina xun. Al cabo de diez o quince segundos, desapareció*...” (pág.459)

Aquesta descripció és del mateix Liu. Això va succeir al extrem sud del carrer Zhongghua, que en aquella època esta deshabitada, i més enllà no hi havia més que camps*. 

Explica Liu que en aquell any, 1982, va llegir dues novel•les de ciència ficció d’Arthur C.Clarke: 2001: Una odisea espacial i Cita con Rama. La traducció al mandarí va suposar  “la introducció en el país de la ciència ficció moderna” (pág.459)

El binomi ciència-tecnologia al servei de l'Estat, és una poderosa arma que des de l'Edat Moderna s'ha anat consolidant, ampliant i enfortint. Avui, la despesa militar és un autèntic llast per el desenvolupament de la societat civil. En aquesta novel·la, la implicació militar dona empenta a la investigació teòrica. La possibilitat de destruir la capacitat informàtica del enemic s'ha convertit en peça clau del desenvolupament militar. Qui guanyi la carrera per desactivar tota la capacitat electrònica del adversari, estarà en el camí de la victòria. 

Una novel·la que li costa arrancar, però que desprès agafa velocitat en intrigues, sorpreses i dosis de realisme inquietant, novel·la contemporània de la trilogia de los Tres Cuerpos. En les dues apareix la presència extraterrrestres. Hi ha una observació del protagonista de la novel·la, el doctor Chen que diu: "Si realmente consigue demostra la presencia de un superobservador que se dedica a monitorizar nuestro mundo, probablemente las acciones de los humanos se vuelvan más... más cautas. Sería como si la sociedad humana se hubiera hallado en estado cuántico y de pronto la presencia del superobservador la forzara a colapsar en un estado más cuerdo, más racional". (pág.461)

Cixin Liu explica que en "La esfera luminosa: la emergencia de una tecnología tan poderosa tendría por fuerza un efecto profundo y duradero en la sociedad a nivel político, económico e incluso cultural, pero el libro no toca ninguno de esos aspectos" (pàg.460)

L'explicació de les esferes lluminoses que dona Cixin Liu son especulacions, però com diu ell: "de tods las ideas prpuestas por la ciencia ficción, aquellas que tienden a hacerse realidad son, mayoritariamente, las más inverosímiles. Así que, ¿quién sabe?" (pág.463)

Recomanacions musicals