Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciència. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 d’octubre del 2025

Obre els ulls

 


Diu el tòpic que les males notícies son les úniques notícies. Però, avui hi ha una bona en el camp de la ciència. La possibilitat que persones cegues puguin tornar a veure, gràcies a les retines artificials obre l'esperança de molta gent. La  degeneració macular associada a l'edat (DMAE), provoca ceguesa. Hi ha uns cinc milions de persones afectades per aquesta degeneració.

Ciència i recerca son absolutament necessari per millorar les condicions de vida de la gent. Cert que no tothom podrà gaudir dels beneficis d'aquestes retines artificials, perquè una part massa gran del món queda exclosa. Ho tenim tot per fer un món una mica millor, però en aquest model econòmic, el capitalisme financer-digital, treballa per el 1% dels més rics i el pitjor és que la política està al servei d'aquesta economia. Escoltem parla a Trump que cal invertir un 5% del PIB en armament. Curiosament, no diu que els EUA la gent paga a The Boing Company part dels seus impostos. Potser invertint aquest 5% del PIB en ciència i recerca per millorar la vida de la gent el món seria una mica més amable, especialment, a la gent més vulnerable.
 

divendres, 12 de setembre del 2025

Ressenya: La esfera luminosa

 



Ahir vaig acabar de llegir el llibre de Cixin Liu, La esfera luminosa*. La novel•la de SF, no és fàcil de llegir. Hi ha moments que es fa fins i tot pesada. Però, l’ofici de Liu, fa que poc a poc la història comenci a tenir una mica més de nerví. Capa a la meitat de l’obra, allò que era una obsessió del personatge central Chen, agafi volada, perquè l’exèrcit veu possibilitats militars en la seva investigació de les esferes lluminoses. 

Al post faci, del llibre, hi ha les intencions de l'autor per escriure aquesta novel•la. L’origen de la novel•la té data, el estiu de 1982 a la ciutat de Handan:

“(...) Desde el inicio del aguacero aquella tarde los truenos y los relámpagos no habían hecho otra cosa que crecer. Con un gran fogonazo, un objeto se materializó detrás de un árbol y, como si fuera un fantasma, comenzó a flotar por el aire despidiendo un brillo anaranjado cuya luz iluminaba la lluvia que caía alrededor. El sonido que emitía al flotar se parecía al de una ocarina xun. Al cabo de diez o quince segundos, desapareció*...” (pág.459)

Aquesta descripció és del mateix Liu. Això va succeir al extrem sud del carrer Zhongghua, que en aquella època esta deshabitada, i més enllà no hi havia més que camps*. 

Explica Liu que en aquell any, 1982, va llegir dues novel•les de ciència ficció d’Arthur C.Clarke: 2001: Una odisea espacial i Cita con Rama. La traducció al mandarí va suposar  “la introducció en el país de la ciència ficció moderna” (pág.459)

El binomi ciència-tecnologia al servei de l'Estat, és una poderosa arma que des de l'Edat Moderna s'ha anat consolidant, ampliant i enfortint. Avui, la despesa militar és un autèntic llast per el desenvolupament de la societat civil. En aquesta novel·la, la implicació militar dona empenta a la investigació teòrica. La possibilitat de destruir la capacitat informàtica del enemic s'ha convertit en peça clau del desenvolupament militar. Qui guanyi la carrera per desactivar tota la capacitat electrònica del adversari, estarà en el camí de la victòria. 

Una novel·la que li costa arrancar, però que desprès agafa velocitat en intrigues, sorpreses i dosis de realisme inquietant, novel·la contemporània de la trilogia de los Tres Cuerpos. En les dues apareix la presència extraterrrestres. Hi ha una observació del protagonista de la novel·la, el doctor Chen que diu: "Si realmente consigue demostra la presencia de un superobservador que se dedica a monitorizar nuestro mundo, probablemente las acciones de los humanos se vuelvan más... más cautas. Sería como si la sociedad humana se hubiera hallado en estado cuántico y de pronto la presencia del superobservador la forzara a colapsar en un estado más cuerdo, más racional". (pág.461)

Cixin Liu explica que en "La esfera luminosa: la emergencia de una tecnología tan poderosa tendría por fuerza un efecto profundo y duradero en la sociedad a nivel político, económico e incluso cultural, pero el libro no toca ninguno de esos aspectos" (pàg.460)

L'explicació de les esferes lluminoses que dona Cixin Liu son especulacions, però com diu ell: "de tods las ideas prpuestas por la ciencia ficción, aquellas que tienden a hacerse realidad son, mayoritariamente, las más inverosímiles. Así que, ¿quién sabe?" (pág.463)


divendres, 19 de febrer del 2021

Si avui és divendres, és perquè estem a Mart

 


Ahir a la nit vaig veure com s’ha arribava a Mart. El Perseverence va aterrar a les 21.56h i la primera imatge apareix a les 22h. Sembla mentida què des de 200 milions de Km de la Terra, és poguí fer totes les maniobres a distància. Hi ha 11 minuts entre el fet i la nostre recepció del què ha passat. Una tona de pes, una velocitat de 20.000 km/h que arriba, una atmosfera molt tènue, això vol dir que té què desacce-lerà moltíssim, necessita coets retropropulsors i un paracaigudes de 20 metres de diàmetre què s’obra a 12 km de la superfície, tot, per reduir l’impacte de la nau. Tot això és extraordinari. La ciència és capaç de fer meravelles com portar imatges d’un planeta com Mart. I malgrat tot, hi haurà gent què no és capaç d’acceptar que hem anat a la Lluna. Si no hem anat a la Lluna, llavors, tampoc a Mart.