dijous, 17 d’abril del 2025

Mahmoud Ajjour víctima de Israel

 



Guanyador del World Press Photo 2025 amb l'obra "Mahmoud Ajjour, nou anys" 
Samar Abu Elouf

Dignitat e indignitat

 






Aquestes dues fotografies expliquen  a tall d'exemple com funciona el món. Mentre els EUA s'ha està convertint en un país cada vegada més proper a Rússia, on allà si hi ha control absolut en totes els àmbits de la vida, a EUA de Trump, vol emular-lo en la seva particular campanya de terror, gens subtil contra aquells que no volen fer la seva santa voluntat. Per això és tant significativa la manifestació de jueus ortodoxos a Nueva York. Si els manifestant haguessin estat qualsevol altre col·lectiu, haurien sigut detinguts immediatament per "antisemitisme" la nova paraula talismà per detenir o expulsar els que aixequin la veu a favor de Palestina. En el cas de la manifestació de jueus ortodoxos, les pancartes son ben explícites. I això dona en el seu cas, una dignitat els seus actes de protesta contra les accions del govern israelià i el suport incondicional dels EUA.

La segona fotografia fa mal els ulls. Aràbia Saudí un règim teocràtic de la pitjor espècie, compra voluntats a dojo. Qualsevol esdeveniment esportiu te la seva seu a Aràbia Saudí. España també participa amb entusiasme en el blanqueig del règim. En el cas de la F1, no hi ha dubte que els pilots, Fernando Alonso en aquest cas, no han cap esforç per dissimular la seva felicitat per estar-hi de hostes  de luxe. El contrast entre la dona i el pilot expressa amb absoluta rotunditat el valor de les dones en aquest país. Amb aquesta fotografia Fernando Alonso avala la política d'apartheid de les dones  saudites i per extensió  a la resta dels països àrabs. 




dilluns, 14 d’abril del 2025

Obituari: Mario Vargas Llosa (1936-2025)

                    

Arequipa 

(Volcà Misti)







M'he assabentat de la seva mort avui. Com escriptor era un gegant. Sense excuses. Podien agradar-te o no els seus llibres, però era un mestre de la narració i la ficció. He llegit bona part de la seva obra, tant narrativa com assagística. Encara impressiona recordar un dels seus llibres més impressionants, "La guerra del fin del mundo" (1981), o bé Lituma en los Andes (1993), premi Planeta on aborda el terrorisme de Sendero Luminoso. 

De la seva basant política i anticatalana no cal parlar massa. Pel que sembla no li agradava la llengua catalana, o potser era que no li agradaven la gent que no parlava el castellà. Potser no volia entendre que més enllà del castellà hi havia altres llengües -quechua, aimara, o el català-. La seva comunió amb la dreta extrema no era el millor antídot per entendre el que passava a Catalunya i la seves reivindicacions nacionals i lingüístiques.