Art i musica: Anna Boberg (1864-1935)

 

Anna Boberg

Mes enllà de la Guerra (bruta) aranzelària !

 

China se burla de aranceles de Trump con video de IA en una fábrica clandestina

Psicòpates al poder !

 

Narcisme, egolatria i falta d'empatia 

Manipular els mercats és delicte, però si ho fa el Presidenta d'EUA, llavors tot canvia. Estem assistim a una desplegament de fatxenderia sense precedents. En comparació Ronald Reagan era un aprenent del reality show que ha imposat Trump.

Porta tres meses a la Casa Blanca, però sembla que porti anys! Cada dia surt a la premsa, compte si no li agrada els que diu, perquè llavors, et vetarà per entrar-hi a la rodes de premsa. Es significatiu que el NYT signi una carta de l'Equip d'Opinió, com el títol ben explícit de Com plantar cara a Trump Ara.cat, 10/4/25). Diu: "El camí cap a l’autocràcia nord-americana passa per un president amb fam de poder, però també per la capitulació voluntària de la societat civil". I això sembla que és el que està passant! Diu al final del article: "Alçar-se contra l’abús de poder és intrínsecament difícil. També pot ser estimulant. Els que ho fan sovint poden mirar enrere amb orgull, i se’ls celebra merescudament un cop la crisi ha passat. Però les crisis no solen acabar-se soles. Per sortir-ne cal valentia i acció.". Quant de temps caldrà perquè la societat nord-americana planti cara al psicòpata de la Casa Blanca? Quant de temps  perquè la UE faci el mateix? 

Israel comet crims de guerra a dojo !

 

PD: Que dins del exèrcit s'hagi signat una carta contra la guerra a Gaza, vol indicar alguna cosa. Malgrat la seva immediata expulsió. Què bé li va a  Netanyahu els despropòsits de Trump amb els aranzels, ningú té temps per Gaza.

Justa la fusta!

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%A1ndalo_Stormy_Daniels-Donald_Trump

Israel necessita a Hamàs per seguir destruint el poble palestí!

L'entrevista de Cristina Mas a Omar Shabah, "director de PalThink, un centre independent de recerca en estudis estratègics de Gaza, és una de les veus de la Franja amb ressò als mitjans internacionals. Des del Caire assisteix a l'ofensiva israeliana a Gaza, on encara viu bona part de la seva família. Dissabte va participar en les jornades War and peace, organitzades pel Cidob a Barcelona*." 

L'entrevista, malgrat les preguntes totes elles pertinents de Cristina Mas, tenen una resposta per part d'Omar Shabah molt mesures. Israel ha aconseguit mitjançant els mitjans de comunicació imposar un relat on Israel segueix sent el Davis indefens enfront d'un monstre en forma de hidra que posseeix armes de destrucció massiva, on l'aviació palestina castiga cada dia Tel-Aviv. 

Les respostes son tant contundents i esfereïdores que clamen a qualsevol consciència amb un mínim de humanitat. Transcric algunes de les preguntes i respostes:

¿Estem en el pitjor moment de la guerra de Gaza?

— Tenim desenes, si no centenars de morts cada dia. No queden hospitals, ni metges, ni medicines. No hi ha menjar, ni aigua, ni combustible. La gent ja ho ha perdut gairebé tot i ara s'ha de tornar a desplaçar. Imagina't haver hagut de traslladar-te deu o dotze vegades fugint dels bombardejos. I tot plegat per què? Per desfer-se de Hamàs? Hamàs només és l'excusa. És evident que la guerra és contra la gent de Gaza. I no es veu el final. Tenim més de 20.000 criatures que han quedat orfes. Què espereu que siguin en el futur?

Què espera vostè?

— Seran radicals, per descomptat. Han matat els seus pares, han destruït les seves cases. No els queda res. Fa 18 mesos que sobreviuen en condicions impossibles. A Gaza teníem una societat moderna i ara la gent ha de menjar herba. Com espereu que es comportin?

Com pot sobreviure la gent després d'un any i mig de bombardejos i setge?

— A Gaza, que només té 360 quilòmetres quadrats, hi han tirat 100.000 tones d'explosius, l'equivalent a quatre bombes nuclears com la que van tirar a Hiroshima. Els Estats Units ha enviat a Israel les bombes més destructives.

Fa temps que els Estats Units pressionen Egipte i Jordània per traslladar-hi la gent de Gaza. Últimament, Trump i Netanyahu parlen d'altres països, des del Sudan fins a Somalilàndia. Creu que aquests plans de neteja ètnica poden acabar funcionant?

— De cap manera. Esclar que ara molta gent de Gaza vol marxar perquè vol estar en un lloc segur i no veu el final de la guerra. Però quants poden ser? 20.000? 200.000? Quin motiu té la gent per anar-se'n a Somàlia, al Sudan o a Indonèsia, si som a casa nostra, a la Mediterrània.

Com interpreta les protestes contra Hamàs de les últimes setmanes al nord de Gaza?

— És natural. Després de 15 mesos de guerra i dos d'alto el foc, la gent vol deixar de morir. I demanen a Hamàs que alliberi els ostatges, però també saben que el problema és l'ocupació israeliana. . La gent vol que Hamàs sigui més racional i més intel•ligent per afrontar el conflicte, i que no doni cap excusa a Netanyahu per continuar la guerra. La gent coneix perfectament la situació: sap que Netanyahu no vol acabar la guerra pels seus problemes judicials i per mantenir la coalició de govern. Hi ha un full de ruta per a la pau, però Netanyahu no el vol, així que els palestins hem de ser intel•ligents.

L'exsecretari d'Estat dels Estats Units Antony Blinken va dir fa unes setmanes que Hamàs havia reclutat més nous combatents dels que li han matat en un any i mig de guerra.

— ¿Com s'espera que actuï un jove de 15 o 20 anys que ho ha perdut tot? Això és el que m'importa, el futur. El primer que s'ha de fer és aturar la guerra i el segon donar esperança. La paraula clau és esperança. L'única manera de trencar el cicle és portar esperança: que la gent cregui que té un futur. Que pensi "m'han matat el germà, però no em puc quedar atrapat en el passat".

Qui ha de governar Gaza?

— S'han de convocar eleccions. No només a Gaza, també a Cisjordània. La majoria dels líders palestins de Cisjordània tenen més de 70 anys... en una societat on els joves són la immensa majoria! El president Mahmud Abbas en té 85. El que li toca és jubilar-se. 

Però si hi ha eleccions les guanyarà Hamàs.

— No, en absolut. Els palestins apostaran per un nou lideratge polític. Algú que pugui actuar, no només parlar. Reconstruir Gaza costarà, segons el pla d'Egipte, almenys 50.000 milions de dòlars. Els països del Golf i Europa estan disposats a contribuir-hi, però posen com a condició que Hamàs abandoni el poder. I això pot passar si els palestins optem per un lideratge unificat. Hi ha esperança.

I on queda la UE?

— Malauradament, la UE està jugant un paper molt feble per la seva divisió interna. Però som veïns, i esperem que com a veïns facin la seva feina." 

https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/espereu-siguin-futur-20-000-orfes-gaza_128_5341642.html

L' amic americà !

 

En un discurs seu davant el Comitè Nacional Republicà del Congrés, el president ha assegurat que el seu pla de tarifes recíproques anava de meravella. I en el seu to habitual, ha reblat: "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per besar-me el cul. Es moren per fer un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui". (Ara.cat. 9/4/25)

L'expressió de Trump dona idea del que pensa de tothom. Els membres de la UE han trucat a Trump. Però la UE com institució supranacional, ha trucat? La resposta és que si. Les veus de  Ursula von der Leyen i companyia, son transparents per Trump. La UE no vol enfrontaments -una estratègia raonable-, però la política insensata de Trump si vol aquest enfrontament, perquè sap que guanyarà la partida almenys amb la UE. En situacions com aquestes, son els estats membres amb interessos contraposats els que fan impossible els acords. I això fa que la UE no sigui rellevant en l'escena internacional, cada vegada més polaritzada per EUA i la Xina.