La Franja de Gaza serà la "Riviera del Pròxim Orient" (neteja ètnica)

 

Un egòlatra i un criminal de guerra asseguts dins del Despatx Oval de la Casa Blanca. El criminal de guerra no pot anar a cap lloc perquè hi ha una ordre de detenció, però al paradís nord-americà,  pot sentir-se segur. Si fem cas de les declaracions de Trump, no hi ha problema a la Franja de Gaza, pensa reconstruir la Franja com la "Riviera del Pròxim Orient". S'entén per els colons jueus, no pas per els palestins de la Franja. 

Trump a dibuixat un nou pla en el que " “Ens apropiarem [de Gaza] i serem responsables de desmantellar totes les bombes perilloses sense detonar i altres armes al territori, anivellarem el terreny, eliminarem els edificis destruïts, l'aplanarem, crearem un desenvolupament econòmic que proporcioni una quantitat il•limitada d'ocupació i habitatges per a la gent de la zona; farem un treball genuí per aconseguir alguna cosa diferent”. Per Trump, apropiar-se és el nou objectiu geoestratègic, apropiar-se de Groenlàndia, Panamà, i ara Gaza. Això és una novetat mundial. Segons Trump, amb la mirada còmplice de Netanyahu,  Gaza és un "lloc desafortunat", i per això el millor per tothom que els palestins de la Franja marxin. I afirma amb tota la patxoca del món: "Aquesta no ha estat una decisió presa a la lleugera, totes les persones amb les quals he parlat els agrada la idea que els Estats Units posseeixin aquest terreny, el desenvolupin i creïn milers d'ocupacions amb alguna cosa que serà magnífica en una zona realment magnífica que ningú coneixeria.” En pregunto amb quins a parlat d'això? Segur que amb Netanyahu, devia somriure davant l'escenari màgic que inventava Trump. 

El nazis volien que tots els jueus anessin a Madagascar, desprès van pensar un altre cosa, ara Trump vol que els palestins s'han vagin a Egipte i Jordània perquè segons ell: “sento que el rei de Jordània i també Egipte obriran els seus cors i ens donaran el tipus de terra que necessitem per aconseguir això i perquè la gent pugui viure en harmonia i en pau”. Llegint la frase no saps si riure o enrabiar-te.

Tots els problemes del món son fàcilment resolubles, però cal tenir l'enginy  d'una ment oberta per fer un pas endavant. De tot aquest discurs delirant, hi ha una afirmació ben certa quan diu que la "Franja ha estat un forat de l'infern*". No diu que això ha estat possible -62000 morts palestins-, per la col·laboració inestimable d'Israel i la ajuda incondicional d'EEUU.

Per entendre el fenomen Trump

 

L'article de David Brooks, Com fracassarà Trump (Ara.cat, 1/2/25), explica de manera entenedora les fonts on Trump beu i el model de societat que enyora imaginàriament.

La principal crítica de David Brooks a l'enfocament de Trump per governar se centra en la seva naturalesa disruptiva i la seva manca de visió institucional, cosa que, segons Brooks, és una fórmula segura per a la inestabilitat. Brooks argumenta que Trump, en definir-se a si mateix i al seu gabinet com a "disruptors," busca desmantellar els sistemes existents. Aquesta estratègia, encara que pot ser efectiva al sector privat, és perillosa al govern, on podria portar al col•lapse d'institucions importants com el departament de Defensa, el sistema judicial i les escoles.

Altres punts de la crítica de Brooks a Trump són:

• Manca de solucions pràctiques: Brooks assenyala que Trump, encara que identifica problemes reals com la inflació i les fronteres, no té una teoria convincent per abordar-los. El seu enfocament se centra més en la crítica i la destrucció que no pas en la construcció de solucions efectives.

• Nostàlgia pel segle XIX: Trump sembla idealitzar el segle XIX, una època que Brooks descriu com a inestable, amb múltiples recessions i depressions. Brooks critica aquesta visió nostàlgica com una estratègia per connectar amb certs votants, però que no té relació amb les necessitats del present.

• Estil de lideratge: Brooks suggereix que l'estil de lideratge de Trump, basat en la concentració del poder en la seva persona, és propi d'una “monarquia electoral” i porta a la corrupció i disfunció administrativa.

• Populisme sense visió: Brooks argumenta que el populisme de Trump, tot i reflectir la ira de molts ciutadans, és incapaç d'oferir solucions als problemes actuals. A diferència del moviment progressista del segle XX, que va transformar la indignació populista en institucions efectives, l'enfocament de Trump és simplement destructiu.

• Manca de respecte per les institucions: La tendència de Trump a menysprear les institucions establertes és una recepta per al caos, segons Brooks. Les ruptures massa ràpides, segons la història, empitjoren els sistemes de govern.

En resum, la principal crítica de Brooks és que l'enfocament de Trump, basat en la disrupció i la crítica sense una visió constructiva, és ineficaç i perillós per al funcionament del país. Brooks destaca la diferència entre els que actuen amb voluntat de ruptura i els que actuen amb voluntat de reforma. En el cas de Trump opta per la primera oblidant-se de la segona.

Uns parlan per parlar (Trump i Netanyahu) i altres compten morts

 

La neuroproductivitat com reclam publicitari

 

Segons l'expert en neuroproductivitat Miquel Nadal -La nueva gestión del tiempo (Desclée De Brouwer, 2024)-, la gestió del temps tradicional s'enfoca a fer la major quantitat de coses possible, cosa que pot ser poc saludable. En contrast, la neuroproductivitat -un concepte màgic-, redefineix la gestió del temps com un equilibri on la persona és important i les accions busquen el benestar. Nadal suggereix que les tècniques tradicionals de gestió del temps se centren en mètodes i eines sense considerar la part interior de cada persona -un concepte masse borrós per aclarir el que vol dir- . La neuroproductivitat proposa que primer cal fer un autoconeixement per entendre com som i què necessitem, i només després utilitzar mètodes i eines.

A més, Nadal indica que ser productiu no vol dir treballar gaire, sinó ser capaç d'estar bé i fer allò que ens agrada, sentint que hi ha una recompensa. Les persones productives es distingeixen de les persones ocupades en què aquestes últimes no tenen temps per a res i allò que fan no els aporta valor. La neuroproductivitat proposa que per ser més productius cal eliminar coses en comptes d'afegir-hi més activitats. La gent més productiva és la que desenvolupa la seva intenció, és a dir, la capacitat de decidir el que farà en els segons següents. Finalment, Nadal destaca que el temps per si sol no canvia les coses, sinó allò que es fa durant aquest temps, anava a dir, segons.

El llenguatge de Nadal, està florit de conceptes de l'empresa, on productiu és clau per entendre cap on dirigeix el seu discurs. En Byung-Chul Han parla d'un món on la positivitat que identifica al productor/ consumidor agraït pel sistema, demanda eines per seguir endavant amb la seva carrera.  El problema és que el món on vivim, ni el treball dignifica ni et treu de la pobresa i això és un inconvenient per les distincions entre ocupació i producció. 

Pel que sembla la neuroproductivitat un neologisme de tarannà màgic-, permet sincronitzar un model econòmic capaç de trasbalsar-ho tot, abans diem alienació, en aquest món que pel que sembla, ja no hi ha temps. Potser, seria bo deixar de llegir aquesta mena de llibres i llegir els clàssics. No cal que siguin els estoics.

  

Recomanacions musicals

 

La propaganda de Hamàs venent fum!

Alliberant d' ostatges en comptagotes

 

La propaganda de Hamàs vol fer creure que l'alliberament d'ostatges és un triomf sense precedents en la història de Gaza.  La posada en escena en milicians estil "tortugues ninja", dona peu  a pensar en els 47.000 morts que ha provocat els fets del 7 de novembre del 2023. Per descomptat, Israel i el seu exèrcit son els responsables d'aquesta massacre sense precedents. La ràbia i la humiliació del govern de Netanyahu davant dels fets de novembre del 23, explica el sadisme i el grau de violència que ha tingut que patir - i això no s'ha acabat-, la població civil, especialment, els nens i nenes assassinats per els "bombardejos intel·ligents" de la aviació israeliana. La complicitat d'EEUU és inqüestionables, la UE com sempre fent el paper de còmplice passiu. 

Art i musica: Jacopo Comin "Tintoretto" (1518-1594)

 

Tintoretto