Segons l'expert en neuroproductivitat Miquel Nadal -La nueva gestión del tiempo (Desclée De Brouwer, 2024)-, la gestió del temps tradicional s'enfoca a fer la major quantitat de coses possible, cosa que pot ser poc saludable. En contrast, la neuroproductivitat -un concepte màgic-, redefineix la gestió del temps com un equilibri on la persona és important i les accions busquen el benestar. Nadal suggereix que les tècniques tradicionals de gestió del temps se centren en mètodes i eines sense considerar la part interior de cada persona -un concepte masse borrós per aclarir el que vol dir- . La neuroproductivitat proposa que primer cal fer un autoconeixement per entendre com som i què necessitem, i només després utilitzar mètodes i eines.
A més, Nadal indica que ser productiu no vol dir treballar gaire, sinó ser capaç d'estar bé i fer allò que ens agrada, sentint que hi ha una recompensa. Les persones productives es distingeixen de les persones ocupades en què aquestes últimes no tenen temps per a res i allò que fan no els aporta valor. La neuroproductivitat proposa que per ser més productius cal eliminar coses en comptes d'afegir-hi més activitats. La gent més productiva és la que desenvolupa la seva intenció, és a dir, la capacitat de decidir el que farà en els segons següents. Finalment, Nadal destaca que el temps per si sol no canvia les coses, sinó allò que es fa durant aquest temps, anava a dir, segons.
El llenguatge de Nadal, està florit de conceptes de l'empresa, on productiu és clau per entendre cap on dirigeix la seva tot el seu discurs. En Byung-Chul Han parla d'un món on la positivitat que identifica al productor/consumidor agraït pel sistema, demanda eines per seguir endavant amb la seva carrera. El problema és que el món on vivim, ni el treball dignifica ni et treu de la pobresa i això és un inconvenient per les distincions entre ocupació i producció.
Pel que sembla la neuroproductivitat -sigui les possibles di sincronies en aquest món que pel que sembla, ja no hi ha temps. Potser, seria bo deixar de llegir aquesta mena de llibres i llegir els clàssics. No cal que siguin els estoics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada