dimecres, 27 de novembre del 2024

Sicília (3): Palerm-Erice-Trapani-Agrigent (i II)


 Des de el monument a Garibaldi – a Sicília, la seva figura és contemplada amb ambigüitat-  perquè la unificació dels estats italians, va suposar la imposició des del nord de la llengua italiana envers del sicilià. Hem vist edificis barrocs, l’església sense massa valor artístic, hem arribat fins a la bora del mar. Havia moments que el sol volia treure el cap, llavors la llum adquiria vida i els colors omplien de contrastos el paisatge.


Statua di Garibaldi























Trapani 
(Vídeo promocional)




Desprès hem anat a donar al costat d’unes salines, però quedaven molt lluny de Trapani. Si la idea era menjar bé, l’objectiu no s’ha aconseguit. Hem estat a prop de 45’ per arribar-hi, però la veritat és podia haver estalviat el trajecte. Un plat de pasta, una mica millor que el dia anterior i un segon plat que no sé encara que hi havia dins, era un arrebossat sense cap interès i sobretot una incògnita   els seus ingredients. I de postra un granissat de llimona. Les salines on estava el restaurant era únic espai interessant. I desprès un altre cop a la carretera fins arribar a Agrigent.



Mura di Tramontana








Chiesa del collegio del gesuiti



Parrocchia di San Pietro




Saline Genna



El nostre guia Matteo, va parlar de personatges il•lustres i va explicar que el Comissari Montalbano, de Andrea Camilleri, és una de les principals atraccions turístiques, perquè molta gent vol veure la casa de Montalbano, una casa que Matteo ens va dir que la seva construcció era il•legal. La casa a Santa Croce Camerina, província de Ragusa, s’ha reconvertit en un petit hotel. Si Montalbano és un personatge imaginari, qui va imaginar personatges per les seves obres teatrals, va ser Luigi Pirandello (1867-1936), guardonat amb el Premi Nobel de Literatura al 1934. L’altre personatge nascut a  Akragas (Agrigent) fou el filòsof Empèdocles (494-434 a.C). 



Agrigent





Detalls de decoració del hotel



Hem arribat a Agrigent cap les 18:20h. El hotel esta entre la platja i Agrigent nou. No podem anar a cap lloc, més enllà d’un supermercat (Lyder). Per descomptat no hem pogut anar veure la casa natal i tomba de Pirandello. A les 20:30h hi ha el sopar que va dins del paquet de viatge. El sopar ha estat igual d’oblidable que el dinar. Demà ens espera un altre marató d’autocar. Visitarem la Vall del Temple, més tard veure la vila romana de Casale i finalitzarem a Caltagirone. 

 


Dissonància moral

 



Ahir, a l'Ara.cat feia aquest estranys titular, un exercici de dissonància cognitiva. La fotografia il·lustra un fet que desmenteix l'afirmació de l'Ara.es. Israel s'ha convertit en un monstre sense aturador. I malgrat tot, sembla que Israel està rodejats de gegants que el volen destruir. Però el cert és que això és fals. Clar que voldrien destruir Israel, sigui Hamàs, Hezbol·là o ja posats Iran. De moment, els únics que destrueixen vides a milers és Israel. Ells tenen tota la tecnologia bèl·lica disponible. Uns posen les bombes i els altres els morts. Un desequilibri que pel que sembla Israel vol aprofitar per expandir fronteres. I malgrat el desequilibri desorbitant entre uns i altres,  uns son els terroristes i els altres un Estat terrorista.





PD: Israel, ha anunciat un alto el foc, mentre que aquest matí ha assassinat 12 palestins a la Franja de Gaza, i una sirena canta, Von der Leyen, amb relació del alto el foc que és "notícia molt encoratjadora". Cinisme de les més alta qualitat!

dimarts, 26 de novembre del 2024

Sicília (3): Palerm-Erice-Trapani-Agrigent (I)

Dia 3

Palerm- Erice- Trapani-Agrigent 



Potser desprès de les enlluernadores  descobertes d’ahir, avui podíem haver fet altres alternatives. Però no podem escollir.

Hem anat a esmorzar a les 7h, hi havia cua. Nosaltres estàvem entre els primers. Hi ha gent que si li fan l’esmorzar menja el que no ho fa a casa seva. Tendeixo a repetir el que faig a casa. 




Hotel


Hem sortir del hotel amb les maletes. El nostre guia Matteo ha fet de Cicerone (excel•lent). El seu estil irònic i burleta, la seva parla allargant les paraules li donava un efecte refrescant els seus aguts comentaris de crítica social.






Sortida de Palerm, no hem tingut cap problema per anar cap a la carretera en direcció a Erice (Eriche) (Trapani) Dins de Palerm hem vist un mercat al aire lliure enorme. En el recorregut hem passat per l’autovia on la Màfia va assassinar al Magistrat Falcone al 1992. La seva mort va ser producte del atzar, perquè l’únic supervivent va ser el xofer que aquell dia no conduïa el vehicle, era Falcone qui ho feia. La senyal de la mort va ser una rentadora al costat de l’autovia que uneix l’aeroport amb Palerm. Els mafiosos apostats en una carretera secundaria, van prémer el botó que va fer esclatar la bomba que va destruir una part de l’autovia, amb el cotxe de Falcone inclòs.  Matteo, ens ha explicat que dos mesos desprès van assassinar al substitut de Falcone, Borselino. Aquest assassinat va generar un moviment profund contra la Màfia, que va fer que l’Estat si impliques més del que ho havia fet fins llavors. L’exèrcit va ocupar Palerm. Però la Màfia no ha desaparegut. A partir de llavors ha adquirit un perfil baix, per dir-ho així. Una part significativa dels milions de lires i ara euros s’han evaporat i acabant a les butxaques dels mafiosos i polítics corruptes.

A mesura que ens endinsàvem a la illa, el paisatge deixava veure un terreny fèrtil, de tonalitats d’un verd sorprenent que desmenteix la idea d’una illa apressada  per el sol.  Una de les raons d’aquesta verdor son les aigües freàtiques.




Lampedusa



Les distàncies a Sicília no son massa grans, però les carreteres son deficients. Per amenitzar el trajecte, Matteo, ha explicat brillantment i el seu sentit del humor, el que passa a Lampedusa (la illa més gran de les Pelàgiques) enfront de Tunísia, més a prop d’Àfrica que de Itàlia. I lloc on les pasteres arriben en quantitats ingents. El problema de la immigració és un problema global, però a Lampedusa, és un problema irresoluble, perquè és una illa molt petita 20km². Com no pot assumir els milers de immigrants s’omplen els centres de recepció, plens a vessar i la murrieria italiana  fa que al cap de cert temps, la policia deixa oberta les potes d’aquests centres que es buiden miraculosament.  Bona part d’aquesta immigració no té intenció de quedar-se a Itàlia, sinó continuar el viatge cap a França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, etc. Així, el problema es desplaça a altres fronteres. Giorgia Meloni amb el recolzament de la UE, ha firmat un conveni amb Albània per lliurar-los en camps de contenció, arterialitzant el problema de la immigració. Ningú vol saber que passarà allà, perquè és un país que no pertany a la UE.








Salines de Trapani



Erice


El trajecte fins el poble de Erice son de 117 km, però costa quasi dues hores anant per l’E90 on hi ha peatge. Hem passat per Fulgatore, Dattilo, Rigaletta, i hem pujat per Valderice i una carretera estreta i amb magnifiques vistes fins arribar el pàrquing on paren els autocars. Estem a la província de Trapani.  El dia estava ple de núvols grisosos, donava un paisatge difuminat  des de la seva alçada (750m) on podies veure Trapani, les seves salines.



Guia Turística


Erice, diu la Wiquipèdia aixó: “Erice (en sicilià, Èrici; anomenada Monte San Giuliano fins a 1934) és una ciutat històrica situada dalt del Monte Erice, a la vora de Trapani (Sicília, Itàlia). La comuna té 28.684 habitants i té una superfície de 4.723 hectàrees per a una densitat d'habitatge de 657 habitants per quilòmetre quadrat. (…) Correspon a l'antiga ciutat d'Èrix, població dels elimis.”


“Entre els molts monuments d'importància tenim l'Església Matriu, -que va ser construïda amb materials procedents del Temple de Venus, del segle XIV, i amb els interiors refets en l'últim segle. El Castell Medieval, del segle XII i XIII, amb les restes del Temple i l'Ajuntament, seu d'una biblioteca i del Museu Cordici, ric amb monedes arqueològiques de la necròpoli ericina on destaca un cap d'Afrodita del  segle IV aC.”



Porta Trapani













Erice és avui un lloc turístic, en dies on el sol brilla, les vistes han de ser magnífiques, però no era el cas avui. Carrers plens de turistes, visitant el castell medieval i sobretot l’església Matriu (Chiesa Matrice). En un dels carrers principals destaca la pastisseria Maria Grammatico. Hi havia tanta gent –turistes- que en pres un cafè a  Da Michele. Hem anat per la via Vittorio Emanuele, hem parat a una petita botiga, per turistes especialment, hi havia unes cafeteres d’una tassa molt boniques, hem comprat dues per regal. Avui, Trepani es una botiga per tots els turistes que fan arribar les agències de viatges. Hauria preferit anar al Temple di Segesta, però son viatges tancats.






Vistes de Trapani



Desprès hem agafat l’autocar hi hem anat fins Trapani. La ciutat és avui una ciutat costanera, és a dir, turística. També té molta agricultura –el famós vi dols de marsala-  i les salines. Hem fet una “visita a Trapani”. 


dilluns, 25 de novembre del 2024

Sicília (2): Palerm-Monreale-Palerm (i III)

 III


Hem agafat el autocar per anar a Monrale. Ha costat arribar-hi perquè el transit era molt intens. Cap a les 14h hem arribat. Cal pujar uns turons en què Palerm es veu els seus peus. L’autocar ens ha deixat al pàrquing, i nosaltres hem pujat unes escales que et porten el poble. Hem dinat en un restaurant que es perfectament oblidable. Un menú més per infants que altre cosa. El postra era uns bocins de meló sense gracia i més aviat passat. No sabíem que aquest seria el estàndard dels dinars que ens trobaríem per Sicília! Hem acabat precipitadament, calia anar a la joia de la corona d’aquest poble.


He entrat en una pastisseria. He comprat dos galetes de pinyons, estan boníssimes. Era una manera de compensar el mal sabor de boca del restaurant maleït. 

Catedral de Monreale: 

https://panormus.es/Palermo/Monreale/Catedral-de-Monreale.html

https://it.wikipedia.org/wiki/Duomo_di_Monreale


Si la Capella Palatina és espectacular, la Catedral de Monreale et deixa sense alè. Les seves dimensions i magnificència son extraordinàries. Guillem II (1172-1189) ho va fer construir com expressió del seu poder. L’exhibició dels decorats son impressionats! Tant la Capella Palatina com la Catedral de Moreale, exhibeixen sintonia, perquè les motius eclesiàstics son els mateixos, els artesans de la mateixa escola i procedència. L’horror al buit fa que tots els 8000 m2, s’hagin omplert de mosaics amb or i colors enlluerna a qualsevol que s’ho miri.




* Roser










(Pòrfir)

Guillem I




(marbre)

Guillem II





Exterior



Per si fos poc, hem anat a un altre tresor, el claustre conté 216 capitells de estil romànic. Un Claustre –convent benedictí-, emmarcat per un quadrat de 47X47m. Diu Kroening: “les tres arts, arquitectura, pintura i escultura, s’ho uneixen  per donar un caràcter indivisiblement orgànic a aquesta obra concebuda a partir d’una visió unitària*”. Cada costat del quadrat les columnes tenen un motiu bíblic. Al mig del pati no hi ha cap font. Però hi ha en una cantonada, un petit claustre on si hi ha una font. Maupassant escriu sobre això:

 “Cóm es possible no adorar els claustres, aquest llocs, tranquils, tancats i frescos, inventats, sembla, per evocar el pensament que brolla dels llavis, profund i clar, mentre camina un, amb passos lents, sota les llargues arcades malenconioses?*”.






*Roser




La tornada ha sigut enrevessada. Potser no havia vist cap ciutat –excepte El Caire tant laberíntica com Palerm. L’autocar ha deixat a dos companys a prop del Teatre Massimo. Hem arribat al hotel. Hem deixat tot el pes innecessari, i hem tornat a sortir cap el “centre històric”. Per el camí, hem comprat uns quadres, molt bonics. Fent broma sobre el preu he dit: “Mamma mia!”.  La noia de la botiga ha preguntat, com es deia  en català aquesta expressió, li hem dit que la mateixa, ha quedat una mica sorpresa. 


* Roser

Feia calor, hem passejat per l’Avinguda Vittorio Emanuele, Maqueda, ple de restaurants i gent barrejada amb els turistes. Hem arribat fins el Teatre Massimo, on es va filmar l’escena de l’assassinat de la filla del Padrino (III). Hem tornat caminant, una bona caminada, tot s’ha de dir, fins el restaurant de ahir a la nit. Avui no escollit massa bé. 

Ara son les 21.50h. Estem cansats desprès de tot el dia de brega.  Demà marxem de Palerm, per anar a Agrigent, passant per Erice, veurem les salines de Trapani i per fi la ciutat natal del filòsof Empèdocles.