Sicília (2): Palerm-Monreale-Palerm (i III)

 III

Hem agafat el autocar per anar a Monrale. Ha costat arribar-hi perquè el transit era molt intens. Cap a les 14h hem arribat. Cal pujar uns turons en què Palerm es veu els seus peus. L’autocar ens ha deixat al pàrquing, i nosaltres hem pujat unes escales que et porten el poble. Hem dinat en un restaurant que es perfectament oblidable. Un menú més per infants que altre cosa. El postra era uns bocins de meló sense gracia i més aviat passat. No sabíem que aquest seria el estàndard dels dinars que ens trobaríem per Sicília! Hem acabat precipitadament, calia anar a la joia de la corona d’aquest poble.

Catedral de Monreale

He entrat en una pastisseria. He comprat dos galetes de pinyons, estan boníssimes. Era una manera de compensar el mal sabor de boca del restaurant maleït. 

Catedral de Monreale: 

https://panormus.es/Palermo/Monreale/Catedral-de-Monreale.html

https://it.wikipedia.org/wiki/Duomo_di_Monreale

Si la Capella Palatina és espectacular, la Catedral de Monreale et deixa sense alè. Les seves dimensions i magnificència son extraordinàries. Guillem II (1172-1189) ho va fer construir com expressió del seu poder. L’exhibició dels decorats son impressionats! Tant la Capella Palatina com la Catedral de Moreale, exhibeixen sintonia, perquè les motius eclesiàstics son els mateixos, els artesans de la mateixa escola i procedència. L’horror al buit fa que tots els 8000 m2, s’hagin omplert de mosaics amb or i colors enlluerna a qualsevol que s’ho miri.

* Roser

(Pòrfir)

Guillem I

(marbre)

Guillem II

Exterior

Per si fos poc, hem anat a un altre tresor, el claustre conté 216 capitells de estil romànic. Un Claustre –convent benedictí-, emmarcat per un quadrat de 47X47m. Diu Kroening: “les tres arts, arquitectura, pintura i escultura, s’ho uneixen  per donar un caràcter indivisiblement orgànic a aquesta obra concebuda a partir d’una visió unitària*”. Cada costat del quadrat les columnes tenen un motiu bíblic. Al mig del pati no hi ha cap font. Però hi ha en una cantonada, un petit claustre on si hi ha una font. Maupassant escriu sobre això:

 “Cóm es possible no adorar els claustres, aquest llocs, tranquils, tancats i frescos, inventats, sembla, per evocar el pensament que brolla dels llavis, profund i clar, mentre camina un, amb passos lents, sota les llargues arcades malenconioses?*”.

*Roser

Claustre del Monestir

La tornada ha sigut enrevessada. Potser no havia vist cap ciutat –excepte El Caire tant laberíntica com Palerm. L’autocar ha deixat a dos companys a prop del Teatre Massimo. Hem arribat al hotel. Hem deixat tot el pes innecessari, i hem tornat a sortir cap el “centre històric”. Per el camí, hem comprat uns quadres, molt bonics. Fent broma sobre el preu he dit: “Mamma mia!”.  La noia de la botiga ha preguntat, com es deia  en català aquesta expressió, li hem dit que la mateixa, ha quedat una mica sorpresa. 

* Roser

Teatro Massimo

Feia calor, hem passejat per l’Avinguda Vittorio Emanuele, Maqueda, ple de restaurants i gent barrejada amb els turistes. Hem arribat fins el Teatre Massimo, on es va filmar l’escena de l’assassinat de la filla del Padrino (III). Hem tornat caminant, una bona caminada, tot s’ha de dir, fins el restaurant de ahir a la nit. Avui no escollit massa bé. 

Ara son les 21.50h. Estem cansats desprès de tot el dia de brega.  Demà marxem de Palerm, per anar a Agrigent, passant per Erice, veurem les salines de Trapani i per fi la ciutat natal del filòsof Empèdocles.