Dia 3
Palerm- Erice- Trapani-Agrigent
Hem anat a esmorzar a les 7h, hi havia cua. Nosaltres estàvem entre els primers. Hi ha gent que si li fan l’esmorzar menja el que no ho fa a casa seva. Tendeixo a repetir el que faig a casa.
Hem sortir del hotel amb les maletes. El nostre guia Matteo ha fet de Cicerone (excel•lent). El seu estil irònic i burleta, la seva parla allargant les paraules li donava un efecte refrescant els seus aguts comentaris de crítica social.
A mesura que ens endinsàvem a la illa, el paisatge deixava veure un terreny fèrtil, de tonalitats d’un verd sorprenent que desmenteix la idea d’una illa apressada per el sol. Una de les raons d’aquesta verdor son les aigües freàtiques.
Les distàncies a Sicília no son massa grans, però les carreteres son deficients. Per amenitzar el trajecte, Matteo, ha explicat brillantment i el seu sentit del humor, el que passa a Lampedusa (la illa més gran de les Pelàgiques) enfront de Tunísia, més a prop d’Àfrica que de Itàlia. I lloc on les pasteres arriben en quantitats ingents. El problema de la immigració és un problema global, però a Lampedusa, és un problema irresoluble, perquè és una illa molt petita 20km². Com no pot assumir els milers de immigrants s’omplen els centres de recepció, plens a vessar i la murrieria italiana fa que al cap de cert temps, la policia deixa oberta les potes d’aquests centres que es buiden miraculosament. Bona part d’aquesta immigració no té intenció de quedar-se a Itàlia, sinó continuar el viatge cap a França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, etc. Així, el problema es desplaça a altres fronteres. Giorgia Meloni amb el recolzament de la UE, ha firmat un conveni amb Albània per lliurar-los en camps de contenció, arterialitzant el problema de la immigració. Ningú vol saber que passarà allà, perquè és un país que no pertany a la UE.
El trajecte fins el poble de Erice son de 117 km, però costa quasi dues hores anant per l’E90 on hi ha peatge. Hem passat per Fulgatore, Dattilo, Rigaletta, i hem pujat per Valderice i una carretera estreta i amb magnifiques vistes fins arribar el pàrquing on paren els autocars. Estem a la província de Trapani. El dia estava ple de núvols grisosos, donava un paisatge difuminat des de la seva alçada (750m) on podies veure Trapani, les seves salines.
Erice, diu la Wiquipèdia aixó: “Erice (en sicilià, Èrici; anomenada Monte San Giuliano fins a 1934) és una ciutat històrica situada dalt del Monte Erice, a la vora de Trapani (Sicília, Itàlia). La comuna té 28.684 habitants i té una superfície de 4.723 hectàrees per a una densitat d'habitatge de 657 habitants per quilòmetre quadrat. (…) Correspon a l'antiga ciutat d'Èrix, població dels elimis.”
“Entre els molts monuments d'importància tenim l'Església Matriu, -que va ser construïda amb materials procedents del Temple de Venus, del segle XIV, i amb els interiors refets en l'últim segle. El Castell Medieval, del segle XII i XIII, amb les restes del Temple i l'Ajuntament, seu d'una biblioteca i del Museu Cordici, ric amb monedes arqueològiques de la necròpoli ericina on destaca un cap d'Afrodita del segle IV aC.”
Desprès hem agafat l’autocar hi hem anat fins Trapani. La ciutat és avui una ciutat costanera, és a dir, turística. També té molta agricultura –el famós vi dols de marsala- i les salines. Hem fet una “visita a Trapani”.
