Art i musica: Albrecht Durer (1471-1528)

 

Albrecht Durer

Guauuuuuuuuuuuuuuuuu

Laporta el nou Gil i Gil del futbol espanyol!

 

El Barça no deixa de sorprendre ja sigui per el seu mal joc, i sobretot, per un president com és Laporta. S'ha convertit en un president inestable, lacrimogen i mentider. La seva gestió econòmica al front del club, no és precisament, un exercici de transparència, les seves decisions ni son encertades ni son explicades com cal. Ara els periodistes parlen de "fulminar a Xavi" per unes declaracions que tothom estaria d'acord, excepte Laporta. Les declaracions son les següents:   "Ara no és com fa 25 anys, en què l'entrenador de torn demanava aquest jugador i aquest altre. [...] Ara no podem competir", va manifestar Xavi, que també va admetre que la planificació no havia estat l'encertada i que "no era la intenció" fitxar Vitor Roque al mercat d'hivern." El que diu és una veritat tant obvia que resulta estranya que Laporta poguí estar enfadat en Xavi. No hi ha diners, i la construcció del nou camp de futbol, hipotecarà el club durant anys i panys. El Barça s'ha està convertint en la riota de tothom. Ningú vol anar al Barça, i mentre Laporta sigui mandatari Messi no voldrà tornar, ni que sigui per acomiadar-se d'una afició  que suporta a un president insuportable.

Almeria-Barça: Duel de despropòsits !

 

Almeria-Barça (0-2)

El Barça ha jugat un dels pitjors partits que recordo. I l'únic destacable son els dos gols de Fermín (14' i 67'). La resta no cal comentar-ho, perquè no és pot jugar tant malament, davant d'un equip que ha demostrat perquè estarà a segona divisió. L'Almeria podia haver empatat el partit, Lozano davant de Ter Stegen no sap aprofitat l'oportunitat del empat. 

Pedri sembla massa perdut en el joc. Juga caminant sense idees i sense esma, és una ombra del jugador que podia haver estat. Amb el segon gol del Barça, l'Almeria ha baixat els braços i el Barça ha controlat una mica millor el partit, dins del desgavell de passades sense cap criteri. Els canvis no ha aportat res ni han millorat el joc. Entre aquests canvis, Vitor Roque, juga poc i veu targetes grogues sense cap necessitat. Un altre és João Félix. Potser Xavi dirà que és un èxit per consolidar la segona posició de la Lliga. Qui no és consola per qualsevol cosa és perquè no vol. El Barça sembla que està jugant les minuts escombraries! 

  

Haaretz: l'altre mirada a Israel

Haartez (La terra [d'Israel]) informa molt més del que passa allà que tota la resta de rotatius d'Europa. Costa trobar notícies, hi ha un bloqueig informatiu i mental que fa que la informació sobre Gaza sigui cada dia més escarransida. L'exemple de Haaretz informant de les accions del govern de  Netanyahu demostra que per fer crítica de les seves accions criminals, no cal ser antijueu o antisemita. 

 

Israel: Totes les línies vermelles traspassades !

 

Mentre el silenci s'estén a Rafah i per extensió a Gaza, la mort i la destrucció continua. Què millor moment per fer neteja? No troben les ostatges, però això no impedeix seguir els treballs de demolició  de edificis, especialment, hospitals, escoles i infraestructures com l'aigua potable o electricitat. De fet l'exercit israelià demostra que quan te enfront una població indefensa son uns cracs matant i assassinant nens/nes, dones i homes. A més el vell Biden és hi dona mil milions a l'Estat de Israel perquè puguin massacrar   millor a la població de Gaza. Si els territoris ocupats per Israel, de fet no és Israel, perquè ningú gossa d'entrar en aquest terreny de ningú? De fet és territori Palestí, però que Israel contra totes les Resolucions de l'ONU s'ha fet seu, amb tota la població  convertida en ostatges!

 

Israel segueix acumulant delictes del TPI

 

Camp de refugiats Nuseirat 

El bloqueig de imatges sobre el que està passant a Rafah i per extensió a Gaza, no augura gens bo. La capacitat de vulneració de tots els límits del Estat jueu tindrà que ser jutjada per el TPI. El crims de guerra s'acumula com també ho fan els mort. No hi ha on anar i malgrat això els bombardejos segueix davant de l'actitud criminal de la Comunitat Internacional. Què fàcil és atacar a Gaza i els palestins, i difícil fer-ho a Iran!

 

Ressenya: Pregària a Prosèrpina

 

Ressenya: Albert Sánchez Piñol, Pregària a Prosèrpina. La Campana. Barcelona, 2023.

Un llibre excessiu, una lluita entre el món i el submón. Humans contra tectònics.  Una història de Roma surrealista i plena de girs inesperats, sorpreses desagradables, i sobretot, la Fi del Món. Com sempre, cal llegir la contraportada del llibre per fer-se una idea del llibre. 

Esperem que Sánchez Piñol, no vulgui seguir aquest filó narratiu. Amb la Pell freda, ja va explorar la idea de l’Altre. Ací, també hi ha uns altres, però aquests sembla que no volen saber res de nosaltres i nosaltres menystenim a aquells que no son del nostres. La història situa al fill del gran Ciceró en el centre de la trama. Apareixen la figura del Marc Tul•li Ciceró (pare), Juli Cèsar i Pompeu. Una bona desfilada de personatges molts d’ells, importants en la trama d’aquesta història. Hi ha pinzellades del món romà i reflexions d’ordre polític i social. Tot això, amb una lectura entretinguda, on el jove Marc passa per un viatge iniciàtic, des de la petulància del jove patrici, fins a a un Marc què ha vist el inframón i els seus habitants, especialment, els tectònics. 

Un viatge on el seguiran, Sitir Tra, una guerra del ordre de Gea, és diuen aspes i son capaços de lluitar amb una destresa formidable. Arribaran fins a l’Àfrica  per trobar les penjades de la mantícora –animal mitològic-. Però a l’Àfrica, a prop de Cartago –tota ella destruïda- trobaran un forat des on surtiran el enemics de la humanitat. Un altre personatge important son Baltasar Palusi i el seu germà Adad, a més del esclau personal del jove Marc, anomenat Servus. En aquest forat faran presoner a un tectònic, li van dir Caput per el seu aspecte monstruós. A l’expedició hi anava un noi anomenat Qal que coneixia el terreny. A ell se'l va encomanar que portés al pare de Marc una carta per rebre ordres de què fer desprès de la troballa dels tectònics. El jove patrici Marc es comportava com un aristòcrata sense miraments els altres. Però començava a entendre que calia canviar, però quan et penses que ets l’amo del món, posar-se en la pell dels altres, costa moltíssim.

Del Forat de la Mantícora, anaven sortint petits grups de tectònics. El cas, per no allargar massa aquesta ressenya, hi ha un enfrontament en el que desapareix per el forat el jove Marc. En nom del Caput era Nestedum, i aquest si te una presència notable en la novel•la. Havia sigut alliberat per Marc abans de voler marxar del Forat.

Set anys va passar Marc dins de la profunditats terrestres. Presoner de Nestedum, va aprendre la humiliació, la tortura, la desesperació, la resignació, però el pensament de Sitir li donava un bri d’esperança.

Una esperança que finalment va poder complir al escapar-se de les presons dels tectònics. La seva sortida miraculosa va ser per el Vesuvi. Tornar a casa, quan tothom el donava per mort, va ser un miracle. Però Marc sabia que allò que va viure, no era més que un preludi terrible per els humans. Un exèrcit de tectons havien sortit del Forat de la Mantícora encapçalat per Nestedum i volia venjança. I l’objectiu era la capital del Món: Roma. I segur que a Roma estava Marc Tul•li Ciceró. Davant la pressió dels fets, el Senat de Roma aboleix l’esclavitud. La resta de la història cal llegir-la.