Israel fa una demostració davant de l'ONU: Ens passem totes les resolucions per el cul!

 

PD: El millor de tot això, és que no hi haurà cap sanció per Israel! A Israel li va donar suport incondicional els EEUU per fer el que li doni la gana, altres països també li han donat suport: l’Argentina, Txèquia, Hongria, Micronèsia, Nauru, Palau i Papua Nova Guinea. Sobte, la unanimitat del Pacífic per donar suport a Israel, però és que Honolulu (Hawaii) te la mà molt llarga.

Israel vol destruir a dos milions de persones!

L'exèrcit israelià s'enfronta a "militants islamistes" per els carrers a Rafah. L'expressió militants islamistes sembla un redundància inútil. Però a més sorprèn que necessitin suport aeri per eliminar qualsevol resistència. Veient la fotografia on es veu les edificis destruïts per l'aviació israelià, dona la sensació de propaganda militar. Perquè si un és pregunta on estant els ostatges? Amb la destrucció generalitzada de Gaza, seria miraculós que encara estiguessin vius. Deu ser això que buscant, els ostatges. Hamàs va ser una creació dels governs israelians, per dividir la Autoritat Nacional Palestina, era un instrument molt convenient  per Israel. Les paraules son les que son,  Netanyahu ha donat l'ordre de destrucció i mort a Gaza, 35.000 assassinats avalen el seu paper de carnisser. Però resulta que Hamàs son els monstres. Si ho son, però si comencem a fer comparacions, llavors Hamàs i el seu atac del 7 d'octubre de 2023, va sembrar de mort 1200 jueus i 200 ostatges entre dones, nens i homes, semblen molt modestos. La reacció de Israel és va dir que era per defensar-se, però 35000 morts amb un 30-40% de infants no pot seguir sent l'excusa. El govern extremista que governa Israel, vol la destrucció de Gaza, la seva incorporació a territori de Israel, i el problema humanitari que comporta, no és assumpte d'ells, ja ho arreglarà la UE o qui sigui.  

No puc estar-me de indicar que la primera fotografia on és veu una concentració de tancs  descomunal, indica clarament l'abast d'aquest atac contra la població civil de Gaza. Aquest tancs, son també els responsables de la destrucció sistemàtica  de Gaza, la devastació és de tal proporció què és difícil de mesurar, tenint en compta que Palestina no tenen tancs, ni aviació, ni unitat del exèrcit, ni res semblant. I malgrat tot, sembla que Israel pot seguir la seva campanya del terror fins el dia del judici final. Mentre això passa, sense ajuda humanitària, ni medicament, sense menjar ni res de res la població segueix sotmesa a un tractament mai vist des de la Guerra dels Balcans, o la Segona Guerra Mundial. 

 

Israel davant d'un destí: Rafah!

Llegint les notícies que arriben de Rafah e Israel, sembla que tot plegat te l'aroma de la destrucció de Rafah, davant d'una Comunitat Internacional cega al sofriment del poble palestí. Sembla que la commemoració del Holocaust és una cortina perfecta per els plans del govern extremista israelià. La inhumanitat és un valor que cada dia cotitza més en el mercat de la guerra contra la Franja de Gaza i Rafah com l'últim lloc on els refugiats palestins ja no tenen cap sortida, més enllà de la mort. A Gaza tots son culpables i per això, l'únic càstig és la seva desaparició. Culpar al innocent, deshumanitzar-lo fins que no vegem les seves cares de sofriment, assassinar-los des de la coartada què això és una guerra. Però no és una guerra, és un exèrcit amb el armament més sofisticat del món contra una població on no te on anar i la resta de països mirant-s'ho amb cara de resignació i admiració.  Sembla que desprès de tot, no hem après res de l'Holocaust.

  

 

Entrevista a Ahmed al-Sufi Alcalde de Rafah

 

L'entrevista de Cristina Mas al Alcalde de Rafah, Ahmed al-Sufi a l'Ara.

Quin és el seu missatge al món?

— "Cal una intervenció urgent per aturar les atrocitats que s'estan cometent contra la gent innocent que s'havia refugiat a la ciutat de Rafah. No podem permetre que aquests actes de violència sense sentit continuïn sense control. Cal actuar ara. La humanitat ja no pot continuar sent testimoni del patiment del nostre poble. Als carrers de la ciutat ressonen els crits de vides innocents, famílies senceres destrossades i cases reduïdes a runa. Demanem a la comunitat internacional un alto el foc i que aturi la matança a la nostra ciutat. Que es reobri urgentment el pas de Rafah per a l'entrada immediata d'ajuda humanitària i l'evacuació dels ferits. També necessitem maquinària pesant i equips per rescatar els supervivents que estan entre la runa. També els cadàvers dels màrtirs." 

Obituari: Daniel Kahneman (1934-2024)

 

Daniel Kahneman

Daniel Kahneman, va morir el 27 de març. Premi Nobel d'Economia, psicologia cognitiva, i divulgador, assagista, a Espanya s'el coneix per el seu llibre Pensar rápido, pensar despacio*". 

"El treball del psicòleg Daniel Kahneman, que ha mort als 90 anys, va portar a repensar la presa de decisions en àrees tan diverses com les negociacions polítiques, el tractament mèdic i el reclutament de jugadors de beisbol, escriu el científic del comportament Eldar Shafir. Kahneman i el psicòleg Amos Tversky van demostrar que la presa de decisions es guiava més sovint per l'instint i les emocions que per la lògica i la raó , un enfocament que li va guanyar el Premi Nobel d'economia el 2002 i va llançar el camp de l'economia del comportament. Kahneman va gaudir de "col·laboracions adversàries", escriu Shafir, però es va mantenir suau i modest. Ell "estava obert a la possibilitat que ell mateix s'equivocava sovint". (https://doi.org/10.1038/d41586-024-01344-6)

La gent en general tendeix a l'hora de solucionar problemes, anar per la pendent més fàcil. Per què aquests errors? La resposta rau en la tendència del nostre sistema d'intuïció (S1) a anteposar la seva tendència a dir el primer que li ve al cap, mentre que el sistema de reflexió (S2) li costa posar-se, perquè la tendència natural del nostre sistema intel·lectiu és la mandra(1). 

Compte enrere per Rafah

 

La imatge dels tancs israelians, Hamàs no te tancs, a Rafah, permet fer-se una idea entre l'exèrcit israelià i les milícies de Hamàs. Segons Israel tot això ho fan per benefici de la població palestina en mans del desaforats de Hamàs. Encara intenten trobar els ostatges israelians que Hamàs reté des de 7 de novembre del 2023.  Volen estrangular el subministrament d'armament a Hamàs. Sembla massa cínic per creure's totes aquestes excuses. Llançant bombes intel·ligents des de 10.000 mts. d'alçada, amb la precisió característica de tocar sempre hospitals, escoles o simplement edificis plens de civils, Israel ha aconseguit una fita extraordinària, assassinar a més de 34000 palestins que si hem de creure al exèrcit de mentiders de Israel, totes les baixes son de Hamàs, simpatitzants de Hamàs, amics de Hamàs, parents de Hamàs, gent que coneix algú què es de Hamàs. Ara esperen atacar Rafah. No hi ha lluita perquè Hamàs vol en el fons un home nou palestí. Una mena de humanisme empeny a Hamàs a la destrucció del tots els habitants de la Franja de Gaza. Per això compta en el inestimable ajuda de Israel que també vol fer neteja ètnica palestina. Vol arrasar Rafah i de les seves cendres construir una nova Jerusalem, llar per els colons que aclamen per més terres on viure amb comunió amb el bon Déu Jehovà. De fet, tant Hamàs com Israel son humanistes, és veritat, per raons oposades, però a la fi, convergeixen en la recerca d'un home nou. La Comunitat internacional, també espera aquest miracle.  

La UE vol taula amb Xina i EEUU

L'article de Carme Colomina, Xi Jinping a París (Ara.cat, 7/5/24) explica perquè Xina vol una "col·laboració estratègica" amb la UE. Amb motiu dels joc olímpics a París, aquest estiu, és vol una mena de treva entre la UE i Xina. Segons la UE, la Xina fa competència deslleial mitjançant la subvenció de "cotxes elèctrics, acer, turbines eòliques, panells solars i dispositius mèdics" que "inunden el mercat europeu". Xina i EE.UU porten la seva lluita per la hegemonia mundial en tots els fronts. Mentre la UE, se sent exclosa, malgrat ser primer soci comercial tant de la Xina com els EE.UU. La UE vol tenir vot i veu, però les diferències dins de la UE i la falta de capacitat militar, impedeixen que això sigui possible a curt i mig termini. Cal recordar que Xi Jinping s'havia oblidat de la UE, perquè durant cinc anys no ha tingut temps per anar-hi, mentre tenia tot els temps per la Rússia de Putin.