diumenge, 5 de juny del 2022
dissabte, 4 de juny del 2022
dijous, 2 de juny del 2022
Cara i creu: Tamara Carrasco i Nuñez Feijóo
Hi ha noticies que és fan esperar massa, i aquesta és una amb que la (in)justícia s'ha fet carn. Tamara Carrasco ha tingut que suportar un calvari judicial i mediàtic per ser independentista. Quanta prevaricació hi tingut que aguantar? Marchena i Llanera han votat en contra del rebuig a la Fiscalia del TS. Cal mantenir el relat mentider i polític fins el final.
L'altra cara de la moneda, son les declaracions de Nuñez Feijóo.
Les seves declaracions son part del relat contra Catalunya, qui li a dit que hi ha 'apartheid lingüístic'? Podia haver dit, també, holocaust lingüístic del castellà? Quantes mentides haurem d'escoltar de personatges que menteixen per guanyar vots? No a Catalunya és clar, però si a la resta d'Espanya. Encara no sap que a Catalunya els nois/noies acaben tenint competència lingüística en català i castellà? Tampoc ho saben els il·lustres del TSJC. Feijóo és aquell polític que anava amb un iot d'un conegut narcotraficant, Marcial Dorado, si era l'any 1995, quan era responsable de la sanitat gallega, però ara és posa davant de no se sap qui per dir que a Catalunya és l'infern lingüístic, mentre a Galicia allà són tot flors i violes!
dilluns, 30 de maig del 2022
Shireen Abu Akleh, assassinada per forçes d'ocupació a Cisjordània
A l’Ara.cat (29/5/22) hi ha una entrevista a Shatha Hanaysha explicant l'assassinat de Shireen Abu Akleh, reportera d’Al-Jazira a Cisjordània el dia 11 de maig a mans de soldats israelians.
"Els soldats israelians amb els seus vehicles eren dins del camp, envoltant unes cases, on buscaven joves que volien detenir. Nosaltres volíem acostar-nos-hi per fer fotos i vídeos. Portàvem posats els cascos i les armilles i carregàvem càmeres i trípodes i pensàvem que érem en un lloc segur. Com fem sempre, ens vam posar en un lloc ben visible, davant uns vehicles de l’exèrcit, perquè sabessin que érem periodistes i ens hi vam quedar uns deu minuts. Després vam començar a avançar cap a l’interior del camp. Érem quatre periodistes: la Shireen, jo, l’Ali al-Samoudi i el Mujahid al-Saadi. Més enrere venien dos càmeres. I ens van començar a disparar."
¿Creu que vostès eren l’objectiu? ¿Que els van disparar perquè eren periodistes?
— "Sí, perquè allà no hi havia ningú més: només nosaltres quatre. Es van esperar que arribéssim a una zona des d’on era molt difícil retrocedir. Quan van començar els trets, el Mujahid de seguida se’n va adonar i va cridar: “És contra nosaltres!”, va saltar darrere un petit mur i ens va dir que hi anéssim. El vam voler seguir, però el foc era tan intens que vam haver de tornar enrere. L’Ali anava el primer i li van disparar per l’esquena. La Shireen, que era la segona, em va dir: “Han ferit l’Ali”. Jo estava darrere l’arbre i esperava que la Shireen vingués al meu costat, i aleshores va caure."
L’assassinat de Shireen, mostra una vegada més, la solitud del poble palestí a mans de les tropes d’ocupació a Cisjordània i Gaza. La impunitat dels soldats és un clàssic, i on l’exèrcit per cobrir l’expedient, farà una investigació on treure tota la responsabilitat al soldats que van disparar els periodistes. Encara diran que és va suïcidar. Com és pot viure així, en l’amenaça permanent d’unes forçes d’ocupació que s’ha saben impunes i amb el silenci permanent de la Comunitat internacional, ficada amb la guerra a Ucraïna?
Les armes de foc no son el problema segons Donald Trump
Els EEUU desprès de la matança d’escolars a Uvalde (Texas), Donald Trump, l’amic dels patriotes, surt en defensa de les armes i naturalment de l’Associació Nacional del Rifle (NRA). Segons ell, cal més armes per solucionar aquests problemes. La saviesa de Trump no té límits i així ha pogut dir: “l’única manera d’aturar una mala persona amb una arma és una bona persona amb una arma”. Vol fer de les escoles fortins blindats, no passa per la seva brillant ment, fer que no hi hagi armes, al contrari, cal més, però en les bones persones que les porten. Per tant, cal que els professors tinguin armes amagades, no se sap si al calaix de la taula del professor o algú altre lloc adient, a més de guardes de seguretat armats fins les dents, tanques perquè ningú pugui sortir/entrar, detectors de metalls, portes antibales, i el que calgui. Pensa Trump que així s’hauria acabat el problema. Perquè el problema sempre es individual, la ment malalta d’un noi o simplement, la maldat pertorbada, no és contempla mai que les armes siguin cap problema.
diumenge, 29 de maig del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)