diumenge, 2 de maig del 2021
dissabte, 1 de maig del 2021
1 de Maig: Manifestar-se en pandèmia és inconstitucional !
"Chicago és plena de fàbriques. N’hi ha fins i tot al bell mig de la ciutat, al costat de l’edifici més alt del món. Chicago és plena de fàbriques, Chicago és plena d’obrers. En arribar al barri de Haymarket, demano als meus amics que m’ensenyin el lloc on varen ser penjats, el 1886, aquells obrers que el món sencer saluda cada Primer de Maig.
—Deu ser per aquí —em diuen. Però ningú no en sap res.
Cap estàtua s’ha erigit en memòria dels màrtirs de Chicago a la ciutat de Chicago. Ni estàtua, ni monòlit, ni placa de bronze, ni res de res.
El Primer de Maig és l’únic jorn veritablement universal de la humanitat sencera, l’únic dia on coincideixen totes les històries i totes les geografies, totes les llengües i les religions i les cultures del món; però als Estats Units el Primer de Maig és un dia qualsevol. Aquest dia la gent treballa normalment, i ningú, o gairebé ningú, no recorda que els drets de la classe obrera no han brotat de l’orella d’una cabra, ni de la mà de Déu o de l’amo.
Després de la inútil exploració de Haymarket, els meus amics em porten a conèixer la millor llibreria de la ciutat. I allà, per pura curiositat, per pura casualitat, descobreixo un vell cartell que està com esperant-me, barrejat entre molts altres cartells de cinema i música rock. El cartell reprodueix un proverbi de l’Àfrica: «Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant el caçador»". (Eduardo Galeano, Citat per David Fernández, Ulleres vermelles, Ara.cat, 30/4/2021)
dijous, 29 d’abril del 2021
dimecres, 28 d’abril del 2021
El rebuig il·lustrat: Vox
Com a la pel•lícula, tindríem que parlar de Vox. L’extrema dreta de sempre, però en versió actualitzada, no tant, en el què pensen, sinó en la posada en escena i la utilització del nous mitjans. La figura visible és un personatge què ha viscut a l’ombra dels estralls del terrorisme, com tothom, però que ell, ha sabut aprofitar i de quina manera. Des de el 1996 va entrar el PP d’Àlaba. Va anar a Madrid de la mà d’Esperanza Aguirre. El va fer “Director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. “, amb sou astronòmic. Aquesta Agència fou eliminada, però Abascal el van tornar a col•locar com Gerente Fundación Mecenazgo de la CM (2013). Com Gerent polític, també va tenir un sou fora de tota mida, ell mateix ho va dir: ““se trata de una retribución excelente, más en estos tiempos que corren*”. El sou més incentius estava sobre cent mil euros. A finals del 2013 deixa el PP, i durant un temps no se sap gaire del personatge. Fins l’aparició de Vox, en el seu moment, és va parlar de financiació estrangera, iraniana, tot plegat molt fosc i molt opac, com el personatge. Un personatge que ha mamat des de petit el franquisme més ranci. No tenia preparació tècnica, però era un endollat d’Aguirre. És per tant, un d’aquells personatges què no ha treballat mai, fora de l’esfera de partit, però dona lliçons de liberalisme de saló, com tants altres. En qüestions polítiques –això és una contradicció- simplement, és predemocràtic, però això sembla no importar a ningú, almenys a Madrid. La por és la seva bandera, i la utilització de l’altre –dona, estranger, independentista, comunista, LGTB, tots, sospitosos- com l’enèmic què cal destruir. Però a Madrid, passa per ser un patriota de la unitat d’Espanya, què això és el què compte.
[Como en la película, tendríamos que hablar de Vox. La extrema derecha de siempre, pero en versión actualizada, no tanto, en el que piensan, sino en la puesta en escena y la utilización de los nuevos medios. La figura visible es un personaje que ha vivido a la sombra de los estragos del terrorismo, como todo el mundo, pero que él, ha sabido aprovechar y de qué manera. Desde el 1996 entró en el PP de Álava. Fue a Madrid de la mano de Esperanza Aguirre. Lo hizo "Director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. ", Con un sueldo astronómico. Esta Agencia fue eliminada, pero Abascal lo volvieron a colocar como Gerente Fundación Mecenazgo de la CM (2013). Como Gerente político, también tuvo un sueldo fuera de toda medida, él mismo lo dijo: "" se trata de una retribución excelente, más en estos tiempos que corren * ". El sueldo más incentivos estaba sobre cien mil euros. A finales de 2013 deja el PP, y durante un tiempo no se sabe mucho del personaje. Hasta la aparición de Vox, en su momento, se habló de financiación extranjera, iraní, todo muy oscuro y muy opaco, como el personaje. Un personaje que ha mamado desde pequeño el franquismo más rancio. No tenía preparación técnica, pero era un enchufado de Aguirre. Es por tanto, uno de esos personajes que no ha trabajado nunca, fuera de la esfera del partido, pero da lecciones de liberalismo de salón, como tantos otros. En cuestiones políticas -esto es una contradicción- simplemente, es predemocrático, pero esto parece no importar a nadie, al menos en Madrid. El miedo es su bandera, y la utilización del otro -mujer, extranjero, independentista, comunista, LGTB, todos, sospechosos- como el enemigo que hay que destruir. Pero en Madrid, pasa por ser un patriota de la Unidad de España, que es lo que cuenta.]
dimarts, 27 d’abril del 2021
Juan Carles, es un cleptoman!!!
Reportatge sobre els afers del rei emèrit Juan Carles. Queda clar què el enriquiment il·lícit del personatge ha estat avalat per tots els governs des de l'inici. Tothom ho sabia, però és va fer un mant de silenci, fins ara. Milions i milions han anat a parar a ell, i segons diuen 65 milions d'euros a la seva "amiga del ànima" Corina. Delictes que mai és van investigar perquè la seva immunitat ho deixava fora de qualsevol investigació. S'ha fet un auto de fe amb els Pujol, però comparat amb l'emèrit, Pujol sembla un sant innocent. No ha d'estranyar què Iñaki Urdangarin, volgués emular al sogre, què de segur devia encoratjar-lo per fer negocis fàcils on tothom si prestava. Corrupció i cleptomania sense aturador i en el vistiplau dels governs de torn. Però això és Espanya, on l'ultradreta sempre ha estar present, no és cap problema. El Tribunal de Comptes no té res a dir? Es clar que no, per això tenim al independentistes!
dilluns, 26 d’abril del 2021
Bales a Madrid o a Vox ja li agrada!
La setmana passada van poder veure com a les eleccions a Madrid, Vox va donar lliçons de com s’han de fer les coses. Com Pablo Iglesias, va marxar, amb el debat de la Ser, mentre la candidata de Vox a Madrid, li anava etzibant que marxes, tot, molt edificant, mentre els altres candidats, aguantaven, i no van marxar, junt amb Iglesias, més tard, si ho van fer. Així, Vox va guanyar el concurs per incompareixença dels altres. El PP, és va quedar com un estaquirot i Cs també. Bales que arriben amb “amenaces de mort al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; el líder de Podem, Pablo Iglesias, i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez” (Ara.cat). I la representant de Vox posant amb dubte aquestes amenaces. I desprès el President Pedro Sánchez, parlant com si ho acabes de descobrir: "Hem arribat a pensar que era normal". És evident, què sols ells –el PSOE- ho pensaven. La seva hipocresia, malgrat tot, encara sobte, perquè tant de cinisme, és difícil de pair.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)