Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abascal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abascal. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 d’abril del 2021

El rebuig il·lustrat: Vox

 





Com a la pel•lícula, tindríem que parlar de Vox. L’extrema dreta de sempre, però en versió actualitzada, no tant, en el què pensen, sinó en la posada en escena i la utilització del nous mitjans. La figura visible és un personatge què ha viscut a l’ombra dels estralls del terrorisme, com tothom, però que ell, ha sabut aprofitar i de quina manera. Des de el 1996 va entrar el PP d’Àlaba. Va anar a Madrid de la mà d’Esperanza Aguirre. El va fer “Director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. “, amb sou astronòmic. Aquesta Agència fou eliminada, però Abascal el van tornar a col•locar com Gerente Fundación Mecenazgo de la CM (2013).  Com Gerent polític, també va tenir un sou fora de tota mida, ell mateix ho va dir: ““se trata de una retribución excelente, más en estos tiempos que corren*”. El sou més incentius estava sobre cent mil euros. A finals del 2013 deixa el PP, i durant un temps no se sap gaire del personatge. Fins l’aparició de Vox, en el seu moment, és va parlar de financiació estrangera, iraniana, tot plegat molt fosc i molt opac, com el personatge. Un personatge que ha mamat des de petit el franquisme més ranci. No tenia preparació tècnica, però era un endollat d’Aguirre. És per tant, un d’aquells personatges què no ha treballat mai, fora de l’esfera de partit, però dona lliçons de liberalisme de saló, com tants altres. En qüestions polítiques –això és una contradicció- simplement, és predemocràtic, però això sembla no importar a ningú, almenys a Madrid. La por és la seva bandera, i la utilització de l’altre –dona, estranger, independentista, comunista, LGTB, tots, sospitosos- com l’enèmic què cal destruir. Però a Madrid, passa per ser un patriota de la unitat d’Espanya, què això és el què compte.


[Como en la película, tendríamos que hablar de Vox. La extrema derecha de siempre, pero en versión actualizada, no tanto, en el que piensan, sino en la puesta en escena y la utilización de los nuevos medios. La figura visible es un personaje que ha vivido a la sombra de los estragos del terrorismo, como todo el mundo, pero que él, ha sabido aprovechar y de qué manera. Desde el 1996 entró  en el PP de Álava. Fue a Madrid de la mano de Esperanza Aguirre. Lo hizo "Director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. ", Con un sueldo astronómico. Esta Agencia fue eliminada, pero Abascal lo volvieron a colocar como Gerente Fundación Mecenazgo de la CM (2013). Como Gerente político, también tuvo un sueldo fuera de toda medida, él mismo lo dijo: "" se trata de una retribución excelente, más en estos tiempos que corren * ". El sueldo más incentivos estaba sobre cien mil euros. A finales de 2013 deja el PP, y durante un tiempo no se sabe mucho del personaje. Hasta la aparición de Vox, en su momento, se habló de financiación extranjera, iraní, todo muy oscuro y muy opaco, como el personaje. Un personaje que ha mamado desde pequeño el franquismo más rancio. No tenía preparación técnica, pero era un enchufado de Aguirre. Es por tanto, uno de esos personajes que no ha trabajado nunca, fuera de la esfera del partido, pero da lecciones de liberalismo de salón, como tantos otros. En cuestiones políticas -esto es una contradicción- simplemente, es predemocrático, pero esto parece no importar a nadie, al menos en Madrid. El miedo es su bandera, y la utilización del otro -mujer, extranjero, independentista, comunista, LGTB, todos, sospechosos- como el enemigo que hay que destruir. Pero en Madrid, pasa por ser un patriota de la Unidad de España, que es lo que cuenta.]


*https://www.elplural.com/politica/los-genoveses/ biografia-santiago-abascal-genoveses-ultra-con-sueldo-y-pistola_ 207673102


dilluns, 7 de desembre del 2020

18 minuts

 Abascal triomfa a Barcelona






Exaltació patriòtica a la Plaça Sant Jaume, a càrrec del cabdill Abascal. Crida l'atenció què és pugui fer un acte polític, amb gent, quan està prohibit què hi hagi concentracions de persones en llocs com bar, restaurants, etc. No és desconcertant? Divuit minuts a trigat en concloure el seu acte d'exaltació de la Constitució. Ells què deixarien la Constitució en preconstitucional. A l'acte dos cents seguidors varen escoltar la lletania apocalíptica d'Abascal.  Abascal pot presumir què ETA va matar a un amic seu. Això és tot el capital polític d'un personatge què ha viscut a l'ombra del PP. Encara no sap què ETA va arribar a amenaçar a qualsevol ciutadà del Estat, tots érem potencials actius per la seves accions. Sembla què a la dreta li sap molt de greu que ETA ja no sigui, per això, la substituït per el independentisme. Al costat d'Abascal, hi havia un petit grup què feia la salutació feixista. Tot plegat molt constitucional. Cal minimitzar aquests actes d'exaltació neofeixista? La resposta és què no. Seria bo què els partits polítics independentistes, prenguessin nota què no tothom pensa en clau independentista. Què aquests moviments, xuclen de la ràbia i la frustració d'un ciutadania què té molts motius per estripar-ho tot i abraçar a qualsevol que els i digui que tot això té solució. No deixa de ser interessant que els partits del 155, no s'hagin fet cap fotografia celebrant el triomf constitucional.