dimecres, 28 d’abril del 2021

El rebuig il·lustrat: Vox

 





Com a la pel•lícula, tindríem que parlar de Vox. L’extrema dreta de sempre, però en versió actualitzada, no tant, en el què pensen, sinó en la posada en escena i la utilització del nous mitjans. La figura visible és un personatge què ha viscut a l’ombra dels estralls del terrorisme, com tothom, però que ell, ha sabut aprofitar i de quina manera. Des de el 1996 va entrar el PP d’Àlaba. Va anar a Madrid de la mà d’Esperanza Aguirre. El va fer “Director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. “, amb sou astronòmic. Aquesta Agència fou eliminada, però Abascal el van tornar a col•locar com Gerente Fundación Mecenazgo de la CM (2013).  Com Gerent polític, també va tenir un sou fora de tota mida, ell mateix ho va dir: ““se trata de una retribución excelente, más en estos tiempos que corren*”. El sou més incentius estava sobre cent mil euros. A finals del 2013 deixa el PP, i durant un temps no se sap gaire del personatge. Fins l’aparició de Vox, en el seu moment, és va parlar de financiació estrangera, iraniana, tot plegat molt fosc i molt opac, com el personatge. Un personatge que ha mamat des de petit el franquisme més ranci. No tenia preparació tècnica, però era un endollat d’Aguirre. És per tant, un d’aquells personatges què no ha treballat mai, fora de l’esfera de partit, però dona lliçons de liberalisme de saló, com tants altres. En qüestions polítiques –això és una contradicció- simplement, és predemocràtic, però això sembla no importar a ningú, almenys a Madrid. La por és la seva bandera, i la utilització de l’altre –dona, estranger, independentista, comunista, LGTB, tots, sospitosos- com l’enèmic què cal destruir. Però a Madrid, passa per ser un patriota de la unitat d’Espanya, què això és el què compte.


[Como en la película, tendríamos que hablar de Vox. La extrema derecha de siempre, pero en versión actualizada, no tanto, en el que piensan, sino en la puesta en escena y la utilización de los nuevos medios. La figura visible es un personaje que ha vivido a la sombra de los estragos del terrorismo, como todo el mundo, pero que él, ha sabido aprovechar y de qué manera. Desde el 1996 entró  en el PP de Álava. Fue a Madrid de la mano de Esperanza Aguirre. Lo hizo "Director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. ", Con un sueldo astronómico. Esta Agencia fue eliminada, pero Abascal lo volvieron a colocar como Gerente Fundación Mecenazgo de la CM (2013). Como Gerente político, también tuvo un sueldo fuera de toda medida, él mismo lo dijo: "" se trata de una retribución excelente, más en estos tiempos que corren * ". El sueldo más incentivos estaba sobre cien mil euros. A finales de 2013 deja el PP, y durante un tiempo no se sabe mucho del personaje. Hasta la aparición de Vox, en su momento, se habló de financiación extranjera, iraní, todo muy oscuro y muy opaco, como el personaje. Un personaje que ha mamado desde pequeño el franquismo más rancio. No tenía preparación técnica, pero era un enchufado de Aguirre. Es por tanto, uno de esos personajes que no ha trabajado nunca, fuera de la esfera del partido, pero da lecciones de liberalismo de salón, como tantos otros. En cuestiones políticas -esto es una contradicción- simplemente, es predemocrático, pero esto parece no importar a nadie, al menos en Madrid. El miedo es su bandera, y la utilización del otro -mujer, extranjero, independentista, comunista, LGTB, todos, sospechosos- como el enemigo que hay que destruir. Pero en Madrid, pasa por ser un patriota de la Unidad de España, que es lo que cuenta.]


*https://www.elplural.com/politica/los-genoveses/ biografia-santiago-abascal-genoveses-ultra-con-sueldo-y-pistola_ 207673102


dimarts, 27 d’abril del 2021

Juan Carles, es un cleptoman!!!

 



Reportatge sobre els afers del rei emèrit Juan Carles. Queda clar què el enriquiment il·lícit del personatge ha estat avalat per tots els governs des de l'inici. Tothom ho sabia, però és va fer un mant de silenci, fins ara. Milions i milions han anat a parar a ell, i segons diuen 65 milions d'euros a la seva "amiga del ànima" Corina. Delictes que mai és van investigar perquè la seva immunitat ho deixava fora de qualsevol investigació. S'ha fet un auto de fe amb els Pujol, però comparat amb l'emèrit, Pujol sembla un sant innocent. No ha d'estranyar què Iñaki Urdangarin, volgués emular al sogre, què de segur devia encoratjar-lo per fer negocis fàcils on tothom si prestava. Corrupció i cleptomania sense aturador i en el vistiplau dels governs de torn. Però això és Espanya, on l'ultradreta sempre ha estar present, no és cap problema. El Tribunal de Comptes no té res a dir? Es clar que no, per això tenim al independentistes! 


dilluns, 26 d’abril del 2021

Bales a Madrid o a Vox ja li agrada!

 


La setmana passada van poder veure com a les eleccions a Madrid, Vox va donar lliçons de com s’han de fer les coses. Com Pablo Iglesias, va marxar, amb el debat de la Ser, mentre la candidata de Vox a Madrid, li anava etzibant que marxes, tot, molt edificant, mentre els altres candidats, aguantaven, i no van marxar, junt amb Iglesias, més tard, si ho van fer. Així, Vox va guanyar el concurs per incompareixença dels altres. El PP, és va quedar com un estaquirot i Cs també. Bales que arriben amb “amenaces de mort al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; el líder de Podem, Pablo Iglesias, i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez” (Ara.cat). I la representant de Vox posant amb dubte aquestes amenaces. I desprès el President Pedro Sánchez, parlant com si ho acabes de descobrir:  "Hem arribat a pensar que era normal". És evident, què sols ells –el PSOE- ho pensaven. La seva hipocresia, malgrat tot, encara sobte, perquè tant de cinisme, és difícil de pair.

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (i VI)

 Quina relació tenien la Lena i en Groth? La Lena li feia xantatge?, però de quina mena? A més com encaixava l’assassinat de Peter Westin amb tot això? En Sebastian no ho veia com ho veien els demés. Alguna cosa no quadrava, els recordava que en Roger hi tenia secrets, però de quina mena?  Varen trucar per dir que a casa d’en Groth havien trobat el bloc de notes del Westin. El cercle s’havia tancat, oi? No era molt convenient haver trobat aquest bloc de notes? Podia Groth deixar una pista com aquesta a casa seva? Per Sebastian això no s’havia acabat.

Quan marxava, en Billy li va donar allò que Sebastian havia anat a buscar i per la qual s’havia ficat a la investigació, era una adreça. L’assassí, s’ho mirava tot des d’una perspectiva diferent. Va ser ell qui va posar l’agenda de Peter Westin a casa d’en Groth. 

Una pedra a la sabata de l’investigació era què al cotxe no s’ha trobat res de sang. En Sebastian no podia dormir, i va a començar al fer alguna cosa útil, utilitzava un mètode per intentar esbrinar els motius, les interaccions entre els actors del drama. En el cas concret, posava un full amb el nom o concepte què volia retenir: Canvi d’escola, Sense amics, Sessions de teràpia, Necessitats de diners, La mare rep diners del director d’escola, Amant gai, Amant secret/a, “Al final només li interessava els diners i el sexe”, Última conversa. No acabava de trobar un fil. Ho va deixar córrer. 

Al dia següent, en Sebastian, va aguantar al agent immobiliari, li va escalfar el cap, però ell, volia signar i marxar corrent d’aquell poble. Però de sobte, s’ha en va encendra la llum. Va trucar a un taxis, va anar amunt i avall,  fins que va fer divuit quilòmetres. Ja sabia quina era l’amant secret/a. Com és què no s’havia adonat?

A comissaria, la Vanja i en Torkel, estaven preparats, la Beatrice Strand, no tant. Si, ella, havia estat l’amant d’en Roger. Però, ella, no era a qui buscaven, se sentia culpable, però no era l’assassina, després de l’ensopegada d’en Groth, calia anar amb cura. Ella i el seu marit, en Ulf, s’havien separat, però ara tornaven a estar junt, no per ells, sinó per en Johan. Els va explicar què va passar el últim divendres amb vida d’en Roger. Va pujar al cotxe, però al va deixar al costat del camp de futbol i s’han va anar a casa. Sebastian, que s’ho mirava des del mirall gran de la sala d’interrogatori, s’ho creia el què ella deia. Ella no ho va fer.




Mentre uns intentaven resoldre uns crims, en Haraldsson, és feia creus de la seva mala sort. Ara resulta que en Radjan Mici, també havia fet els deures, i va poder trobar una adreça per trobar en Axel Johansson. Al interrogatori, havia confessat, no el crim d’en Roger, però si un munt de violacions. Adéu, al ascens, després d’haver  treballat de valent, el món era injust! La Hanser, li va dir que vingués amb ella.  

A la sala de juntes, intentaven posar tota l’ informació, què en sabien d’en Ulf Strand? Calia investigar-ho a fons. Estaven a prop de resoldre el cas, però encara no s’havia tancat el cercle.

 La Hansel va entrar a la sala de juntes, per dir què li acompanyaria en Haraldsson. Aquest, va tenir temps de fer caure un bot de bolígrafs (pàg.513). S’ho van mirar amb incredulitat. Van anar a casa d’Ulff i la Beatrice.  

A la casa dels Strand, hi havia un Megane, les rodes eren Pirelli. Van obrir el maleter del cotxe, al estar al carrer, no calia demanar cap ordre. Hi van trobar un munt de possibles pistes incriminatòries. L’assassí, s’ho mirava des de la finestra. Sabia que tenia que haver fet desaparèixer el maleït cotxe. 

Havien rodeja’t la casa, tothom preparat i alerta, va picar a la porta, aquesta és va obrir, una veu va dir que sortia. L’Ulf, va obeir totes les indicacions de la policia. En Johan estava a casa. Però, en Ulf, no era a qui buscaven! No sabia res del embolic de la seva dona amb en Roger. Un tret des la finestra va donar en Haraldsson al pit. 

Moment de pànic i desconcert. En Sebastian, parla amb la Vanja, vol parla amb Johan. Sembla què en Johan ha disparat, Sebastian acaba convencé a la Vanja perquè li deixi pujar les escales per parlar amb Johan. Puja les escales. No és cap valent, en Sebastian, va en compte, va dient-li què res més vol parlar amb ell, vol què li expliqui què ha passat. Entra a la habitació del noi, té un arma, sembla espantat i confós,  cal anar en peus de plom. I comença a explicar-li la història.

Li confessa que ell va disparar, en Roger no volia escoltar en Johan. Amb la confessió, és va ensorrar i Sebastian al va agafar i el va abraçar. Cop desprès vàrem baixar. Tot s’havia acabat.

Deixo al lector, que llegeixi el final, potser que matar sigui tan fàcil si estàs desesperat? No sé, l’assassí en sèrie sembla més algú què ha tingut sort i què la policia buscava altra cosa. No sembla massa convincent aquest final, però hi ha un final. També hi ha un final, amb la recerca de Sebastian de l’Anna Eriksson, també ací, hi ha massa artifici, però la necessitat de continuar la sèrie fa què el cercle es tanqui, per donar joc a un altre capítol d’aquesta sèrie.