divendres, 23 d’abril del 2021
dimarts, 20 d’abril del 2021
Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (V)
A la comissaria, havia reunió per seguir les novetats del cas. La fotografia del Aftonbladet, hi sortia en Ragnar Groth. Hi tenien clar que havia un assassí que ja havia matat a dues persones. D’en Axel, bé, van explicar què el maldestre Thomas Haraldsson, l’havia fet grossa. Hi havia també els informes del clients del motel. En Groth surtia en la llista del club de tir. Sembla que en Groth està per tota reu. Van anar a parlar amb Ubbe Lindström, l’encarregat del club de tir. Costava treure-li les respostes. En Sebastian, es va passejar per els passadissos del club, va xerrar amb una nena que s’ha esperava per fer practiques, i desprès, ho va trobar, una fotografia, on deia “Campionat Nacional –Bornze, 1999” (pàg.364).
Sebastian, va entrar a l’oficina on estaven l’Ubbe, la Vanja i en Billy, i li va preguntar per la fotografia, va dir que era Frank Clevén. Van anar a on treballava i varen parlar. Van preguntar si havia estat al motel, i ell, dient que no. Al van acabar d’acorralar, que l’havia robat la cartera, i finalment, va confessar, què es trobava amb Groth al motel. Aquesta relació ja durava força temps. És què potser en Roger els va veure al motel?
A la reunió, tothom semblava força animat, el cercle estava cada cop més estret, i tot portava a en Ragnar Groth. Però com encaixava la mort de Peter Westin? La Vanja va fer una “narració” dels fets, per veure si era versemblant. En Roger hauria vist en Groth al motel, i hauria volgut extorquit amb Groth, i aquest no va saber que fer amb tota la situació i va acabant assassinant en Roger, i llavors li va extreure la bala del cor, un cop mort, li havia propinat les ganivetades per confondre el cas.
Van parlar amb Groth. Se’ls van portar del institut a comissaria. Tossut va negar totes les acusacions de la Vanja. Va reconeixia que s’havia vist al motel amb Frank Clevén, però va negar que fossin amants. Li van dir què en Frank reconeixia què eren amants, en Groth ho va negar. Van demanar per les armes. Al final en Groth li va deixar les claus per comprovar-les si s’havien fet servir. En Groth era dur de pelar, això està clar.
A casa d’en Groth, tot està net i polit. Tot perfectament ordenat i cada cosa al seu lloc, per un investigador això semblaria ideal, però ja és veu que no trobaran res de profit.
La Vanja és pren un respirar, es troba amb el pare, Valdemar. Passegen pel carrer, plor i acaben al hotel per sopar. Parlen no massa d’ells mateixos, estar junts ja és una bona recompensa. I de sobte apareix en Sebastian. La Vanja vol què desaparegui, però en Sebastian gaudeix veient a la Vanja com pateix. Parlant amb Valdemar.
A un altre hotel, l’Ursula i el seu marit, en MiKael, es troben, per sopar, abans es troben amb Torkel, què sospita que l’Ursula el vol castigar. Portar el seu home, és una manera de dir-li qui mana ací.
Què difícil son les relacions humanes. En Mikael està fotut, ha begut i ara és en Torkel qui té què escoltar les seves confessions. La Vanja no vol ni en pintura en Sebastian.
També en Haraldsson, vol donar un cop d’efecte, perquè de moment tot li surt malament.Té amic què li poden ajudar, vol esbrinar què ha dit la novia d’en Axel. L’únic què sembla que treu profit almenys professional és en Billy. Mirant les cintes de tràfic, s’han adona què mirar no es veure, cal obrir la ment perquè hi càpiguen totes les opcions. Descobreix una possible pista en forma d’un Volvo de color fosc, com és què no ho havia vist abans? Va trucar amb Torkel, segur què li interessaria la notícia malgrat l’hora.
La policia va a casa de la Lea, volen que vagi a comissaria per veure uns vídeos. Ella volia pau, però la policia ha fet que tingues que anar de presa i corrent on no volia. Li ensenyen el vídeo, on és veu un Volvo fos a la pantalla, li diuen que pari atenció. Veu el vídeo on el seu fill, camina per la vorera. I si veu el cotxe. Tothom espera una declaració definitiva, però la Lena diu que no li diu res el cotxe. Decepció i desànim al grup. Calia seguir picant pedra.
La Lena va sortir de la comissaria, però ella si sabia de qui era el cotxe. Va anar al institut Palmlövska, on tenien el Volvo. Va trucar amb el mòbil i li va etzibar “Sé que vas ser tu” (pàg.438)
La casualitat va volgué què el gos de la Cia Edlund trobés l’escenari del crim d’en Roger. Va trocar a la policia. Sebastian feia que treballava amb Billy. La trucada va fer mobilitzar a tothom. Al costat d’un camp de futbol hi havia un terraplè què baixa i no és veia el camp, ni et podien veure. L’Ursula va començar a donar un cop d’ull, i si havia un basal de sang què s’havia quasi assecat, hi havia feina per una bona estona.
La Lena va arribar a casa. Estava nerviosa i emprenyada amb ella mateixa, és donava la culpa de la mort d’en Roger. Algú va entrar a casa, no havia deixat la clau al pany. L’home se la va mirar on aquelles ulls.
Haraldsson és va despertar massa tard, així que s’ho va prendre amb calma. Si va trobar amb Radjan, què li va donar l’informe què li havia demanat. Va llegir-ho amb calma, i va començar una recerca don havia estar en Axel Johansson. La recerca li va porta a diferents ciutats i allà també havia hagut violacions, semblava que tot plegat mostrava un patró de violència contra les dones. Es veritat què hi havia un lloc que no seguia la pauta, però estava clar que era un violador en sèrie. Aquest descobriment li faria pujar punts. A anar a veure a la Hanser, li va començar a explicar-li, però li va tallar, li va dir què en Axel el tenien a comissaria.
Sota el terreny, Sebastian s’ha estava avorrint i va pensar a fer alguna cosa, per exemple, anar a casa de la Lena, era relativament a prop. Allà va trobar mort, millor dit, morts. La premsa està a sobre de la noticia, i en Torkel tenia que dir alguna cosa. La Hanser volia donar un titular, malgrat que en Torkel no volia dir res encara. En Groth era l’assassí d’en Roger i la seva mare? Es possible en desprès d’assassinar a la Lena s’hagués suïcidat? Encara hauria més sorpreses?
L’Ursula i en Sebastian van anar al institut on sembla que era el lloc adient per esbrinar els secrets d’en Groth. A casa seva no hi havia trobat res de res, semblava que el més lògic es que tenia que tenir un amagatall a un altre lloc i res millor que el institut on era el director? Per fi desprès de barallar-se amb un cadenat varem poder obrir, el lloc era net i polit, tot estava al seu lloc, però varen trobar el seus secrets...
A casa de la Lena també és s’escorcollava, una nota de suïcidi: “Perdoneu-me” (pàg.471) apareixia molt convenientment. L’Ursula va trucar a la Vanja per dir que havien trobar un telèfon de prepagament on havien tres números. Cap d’ells els hi era desconegut*.
*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.
dilluns, 19 d’abril del 2021
Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (IV)
La Vanja ha anat al despatx d’en Peter Westin. La rebut el seu col•lega, Rolf Lemmel. Ha dit que estava apunt de arribar. Però el cert és que no arriba. S’han va. Hi ha feina. A la reunió del grup, s’expliquen les novetats. El mòbil surten missatges força estranys, però resulta que en Roger, era qui és dedicava a vendre alcohol al institut, per això en Axel, es va cansar d’allò, i va voler prescindir d’ell, i aquest com a revenja, el va denunciar. És d’ací on treia els diners.
La Vanja i en Sebastian, van anar a casa de la Beatrice, per parlar amb Johan. La Beatrice no va dir res en Sebastian, es va explicar que s’han havien anat al llac Mälaren. Així que van anar al llac. No va ser difícil trobar-los, pare i fill. Mentre la Vanja anava en cotxe en busca d’en Johan, Billy, revisava els vídeos. L’havia trobat a Drottninggatn, es dirigia al nord. En Johan va certificar que en Roger s’ocupava de les begudes. Hi havia un número d’en Roger que no podien esbrinar de qui era. En Johan va acabar dient que en Roger “(...) al final només li interessaven els diners i el sexe” (pàg.331).
De tornada, la Vanja va anar directament a casa d’en Peter Westin, li havia trucat una pila de vegades. Quan estaven ben a prop sortia fum, hi havia el s bombers treballant en un incendi que ja estava controlat, però tot havia quedat fet miques, “era la casa de Peter Westin” (pàg.333), i no estava observant des de el carrer com es cremava casa seva.
La Vanja parla amb Sundstedt, cap dels bombers, no descarta rés, però la virulència del foc té pinta d’intencionat. Comencen a sospitar que tot això no és causalitat. A comissaria té lloc una conversa surrealista entre la Hanser i Haraldsson. Li comenta si a estat ell qui feia vigilància al pis d’Axel, i en Haraldsson, li diu una mentida com una casa de pagès, li diu que ell no ha fet cap vigilància. El pobre heroi s’ha ficat de quatre potes en un bon embolic. Què el van veure córrer darrera d’ell, i ell tossut, què no! La Hanser el te ben agafat, perquè li diu, com si no vol la cosa què si sap qui és la Desiré Holmil?
No cau, però ell està en caiguda lliure. Era la veïna grisa, però segons Haraldsson, no veia massa i segurament s’ha equivocava, per acabar de arrodonir d’interrogatori li etziba si té un Toyota verd, i ell, tossut com un ase, segueix fent-se el despitat, que si havia molts toyotes, tenia l’aigua al coll, per acabar de arreglar-lo la Hanser posa l’últim clau, li explica que el Toyota estava a un lloc on es veia perfectament la matricula i la bona senyora havia pres la matricula i resulta què és el teu. Ja posats li diu que tindrien que parlar a on va estar el dia que tenia què haver estat a Listakär. I com si res, li diu que la bona senyora Holmin, el va veure córrer sense cap impediment. La Hansen el va deixar allà sol, perquè s’ho anés pensant tot el que havia fet.
L’Ursula va anar a casa d’en Peter Westin, allà és va trobar amb un antic company de feina, el Sunstedt. És van posar a fer feina. Hi havia un cadàver cremat, no era fàcil dir que era, però sabia que era en Westin. Al antic despatx d’en Westin, en Rolf Lemmel, s’ho passa molt malament. No coneixia amb Roger, no coincidien en els horaris. El despatx d’en Westin, havia estat regirat de mala manera. Va parlar d’una agenda, però no la van trobar. Tindria que venir l’Ursula per donar una ullada al lloc.
De la mort d’en Roger, ara teníem un altre mort, l’assassí sembla que volia esborrar tot rastre. Van veure un vídeo on és veia en Roger anant per Spränggränd. Desprès es perdia el rastre. Desprès de mirar el terrenys van trobar un motel. Podia ser que en Roger hagués estat allà? Calia investigar-ho.
Motel Edin’s Budget, així és deia el lloc. En Billy i la Vanja van anar a fer un cop d’ull. Havia una senyora al taulell del motel. Evasives primer, però quant varen posar-se en modus policia tocacrustons, la senyora, finalment va explicar qui va venir el divendres, hi havia una fotografia al Aftonbladet.
*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.
diumenge, 18 d’abril del 2021
dissabte, 17 d’abril del 2021
divendres, 16 d’abril del 2021
dimecres, 14 d’abril del 2021
La República no està morta!
Avui fa noranta anys de la proclamació de la República. La resta és història, una història plena de furor i guerra. D’una dictadura interminable (1939-1975) i una Transició què va blanquejar a tota l’etapa anterior. La Constitució del 1978, el cop d’Estat del 1981 què va canviar el rumb, escorant-se a la dreta. ETA i el terrorisme i la resposta del Estat amb el GAL. Els anys de creixement gràcies al totxo i a l’economia d’amics, ens va fer pensar què vivíem en el millors dels móns possibles. Però la crisi de 2007 ho va canviar tot. Les manifestacions multitudinàries del 11-S a Catalunya, demanant, més autogovern, una Monarquia en decadència, una corrupció sistèmica dins dels partits, especialment greu al PP, una STC sobre l’Estatut de Catalunya, què va impugnar a tota la ciutadania què havia votat en referèndum, va donar el tret de sortida cap d’independentisme. L’1 d’octubre de 2017 és va poder visualitzar els límits del Estat espanyol, amb la repressió inaudita de les forces expedicionàries a Catalunya. Va ser el punt de no retorn, almenys, a una part molt important de ciutadans. El Rei Felip VI, va aparèixer com la figura d’aquesta repressió. El judici espectacle contra el representants polítics, i unes condemnes retorçant les lleis, per condemnar-los com a càstig exemplar. Fins ara mateix, en què els nostres representants polítics, estan a la presó o al exili. La venjança segueix. Però la ferida és tan profunda, què de moment no hi ha remei.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)