dilluns, 19 d’abril del 2021

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (IV)

 La Vanja ha anat al despatx d’en Peter Westin. La rebut el seu col•lega, Rolf Lemmel. Ha dit que estava apunt de arribar. Però el cert és que no arriba. S’han va. Hi ha feina. A la reunió del grup, s’expliquen les novetats. El mòbil surten missatges força estranys, però resulta que en Roger, era qui és dedicava a vendre alcohol  al institut, per això en Axel, es va cansar d’allò, i va voler prescindir d’ell, i aquest com a revenja, el va denunciar. És d’ací on treia els diners. 

La Vanja i en Sebastian, van anar a casa de la Beatrice, per parlar amb Johan. La Beatrice no va dir res en Sebastian, es va explicar que s’han havien anat al llac Mälaren. Així que van anar al llac. No va ser difícil trobar-los, pare i fill. Mentre la Vanja anava en cotxe en busca d’en Johan, Billy, revisava els vídeos. L’havia trobat a Drottninggatn, es dirigia al nord. En Johan va certificar que en Roger s’ocupava de les begudes. Hi havia un número d’en Roger que no podien esbrinar de qui era. En Johan va acabar dient que en Roger “(...) al final només li interessaven els diners i el sexe” (pàg.331). 

De tornada, la Vanja va anar directament a casa d’en Peter Westin, li havia trucat una pila de vegades. Quan estaven ben a prop sortia fum, hi havia el s bombers treballant en un incendi que ja estava controlat, però tot havia quedat fet miques, “era la casa de Peter Westin” (pàg.333), i no estava observant des de el carrer com es cremava casa seva.

La Vanja parla amb Sundstedt, cap dels bombers, no descarta rés, però la virulència del foc té pinta d’intencionat. Comencen a sospitar que tot això no és causalitat. A comissaria té lloc una conversa surrealista entre la Hanser i Haraldsson. Li comenta si a estat ell qui feia vigilància al pis d’Axel, i en Haraldsson, li diu una mentida com una casa de pagès, li diu que ell no ha fet cap vigilància. El pobre heroi s’ha ficat de quatre potes en un bon embolic. Què el van veure córrer darrera d’ell, i ell tossut, què no! La Hanser el te ben agafat, perquè li diu, com si no vol la cosa què si sap qui és la Desiré Holmil? 

                        

No cau, però ell està en caiguda lliure. Era la veïna grisa, però segons Haraldsson, no veia massa i segurament s’ha equivocava, per acabar de arrodonir d’interrogatori li etziba si té un Toyota verd, i ell, tossut com un ase, segueix fent-se el despitat, que si havia molts toyotes, tenia l’aigua al coll, per acabar de arreglar-lo la Hanser posa l’últim clau, li explica  que el Toyota estava a un lloc on es veia perfectament la matricula i la bona senyora havia pres la matricula i  resulta què és el teu. Ja posats li diu que tindrien que parlar a on va estar el dia que tenia què haver estat a Listakär. I com si res, li diu que la bona senyora Holmin, el va veure córrer sense cap impediment. La Hansen el va deixar allà sol, perquè s’ho anés pensant tot el que havia fet.

L’Ursula va anar a casa d’en Peter Westin, allà és va trobar amb un antic company de feina, el Sunstedt. És van posar a fer feina. Hi havia un cadàver cremat, no era fàcil dir que era, però sabia que era en Westin. Al antic despatx d’en Westin, en Rolf Lemmel, s’ho passa molt malament. No coneixia amb Roger, no coincidien en els horaris. El despatx d’en Westin, havia estat regirat de mala manera. Va parlar d’una agenda, però no la van trobar. Tindria que venir l’Ursula per donar una ullada al lloc.

De la mort d’en Roger, ara teníem un altre mort, l’assassí sembla que volia esborrar tot rastre. Van veure un vídeo on és veia en Roger anant per Spränggränd. Desprès es perdia el rastre. Desprès de mirar el terrenys van trobar un motel. Podia ser que en Roger hagués estat allà? Calia investigar-ho.

Motel Edin’s Budget, així és deia el lloc. En Billy i la Vanja van anar a fer un cop d’ull. Havia una senyora al taulell del motel. Evasives primer, però quant varen posar-se en modus policia tocacrustons, la senyora, finalment va explicar qui va venir el divendres, hi havia una fotografia al Aftonbladet.



*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada