Si avui és divendres, és perquè estem a Mart

 

Ahir a la nit vaig veure com s’ha arribava a Mart. El Perseverence va aterrar a les 21.56h i la primera imatge apareix a les 22h. Sembla mentida què des de 200 milions de Km de la Terra, és poguí fer totes les maniobres a distància. Hi ha 11 minuts entre el fet i la nostre recepció del què ha passat. Una tona de pes, una velocitat de 20.000 km/h que arriba, una atmosfera molt tènue, això vol dir que té què desacce-lerà moltíssim, necessita coets retropropulsors i un paracaigudes de 20 metres de diàmetre què s’obra a 12 km de la superfície, tot, per reduir l’impacte de la nau. Tot això és extraordinari. La ciència és capaç de fer meravelles com portar imatges d’un planeta com Mart. I malgrat tot, hi haurà gent què no és capaç d’acceptar que hem anat a la Lluna. Si no hem anat a la Lluna, llavors, tampoc a Mart.

Cita con Marte (21:55h)

 

La conquista del espacio

(22:00h)

21:56h

Perdre un ull de la cara

Un altre vegada el mateix, surts a una manifestació, i acabes sense un ull, perquè la BRIMO t'ha fit una bola -del que sigui al ull-. Això ja va passar amb Esther Quintana, i tot el calvari què tindré que suportar. Ara, esperem que no triguin tant a saber qui ha fet això i a ser possible demanar responsabilitats.  

 

Carmen Calvo o la ortodoxia

 Paraules clarividents: “La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha tret ferro a l'èxit de les formacions que defensen l'estat propi i ha advertit que el referèndum d'autodeterminació "no està en el marc de la Constitució i la legalitat". "És igual el percentatge que tregui un partit en unes eleccions territorials en relació a una qüestió que no és constitucional o legal", ha afirmat en la roda de premsa posterior al consell de ministres.” (Ara.cat, 17/02/21)

Aquesta és la cara que ha posat en saber que Illa no governarà

Si encara havia dubtes, dos coses que queden claríssimes: 1) No hi haurà referèndum, i 2) Ni què hagués el 90% de votants a favor de la independència, el govern central, s’hi negaria amb totes les seves forçes –i son moltes- per impedir-ho. Amb aquestes condicions en Illa, ja pot preparar-se per la travessia del desert català.

In Memòriam: Joan Margarit (1938 -2021)

 

Autoretrat

Del llibre Els motius del llop, 1993

-

De la guerra quedava el capot vell

d’un desertor al meu llit. De nit sentia

el tacte adust d’uns anys que no van ser

els més feliços de la meva vida.

Malgrat tot, el passat acaba sent

fraternitat de llops, melancolia

per un paisatge falsejat pel temps.

Queda l’amor -no la filosofia,

que és com una òpera- i, sobretot,

res de poeta maleït: tinc por,

però me’n surto sense idealisme.

A vegades, les llàgrimes rellisquen

darrere el vidre fosc de les ulleres.

La vida és un capot de desertor.

Solicito para Pablo Hasél: "una novia, un piso y un trabajo" y libertad

 

"Una novia, un piso y un trabajo para el rey emérito", dice el eminente Raúl del Pozo, inventándose todas estas necesidades. La nómina de los vasallos mediáticos permite comprender la campaña permanente para mantener a flote a un personaje que ha perdido el rumbo irremediablemente y con él, la corte de las maravillas que en su adulación desmedida, dice muchos de estos titanes de la información. Mientras en Lleida se lleva a cabo la detención de quien ha osado ensuciar el buen nombre del rey emérito, Pablo Hasél. 

Voldrà la CUP assumir responsabilitats de Govern?

 Les eleccions tornant a donar-nos un resultats què malgrat el soroll dels propers dies o setmanes, no dona massa marge.

1.- Si a guanyat el PSC, però de res li serveix, li passa com li va passar a Cs, com gots comunicants, puja a costa de Cs. Això és així, perquè allò que es deia ànima catalanista, ja va marxar cap a ERC majoritàriament.

2.- El bloc del anterior govern de la Generalitat segueix fort. Ara és ERC qui té la clau per governar, però no serà gens fàcil.

3.- La CUP, malauradament, té la capacitat per decidir o desfer un govern, però les seves pròpies contradiccions, la fan altament improbable. És el què té ser l’expressió de la puresa ideològica.

4.- En Comú P, es manté equidistants de tothom. 

4.- Vox, és converteix en la quarta força més votada. Tothom té la culpa, però especialment Cs i PP què es van fer la foto amb ells. Al Parlament, veurem escenes com mai s’havien vist.

5.- Cs,  ha passat de ser qui va guanyar les anteriors eleccions, a quedar-se amb sis diputats, una part del seus electors han anat al PSC i un altre al Vox, ací, també la transversalitat és un fet què te a veure més amb el pla identitari què ideològic.

6.- EL PP. Un partit què ha fet tard a l’hora de desmarcar-se de Vox. Molts dels seus antics votants s’ha decantat per l’opció més espanyolista. Es el què donar-los oxigen. 

7.- Hi ha una opció guanyadora: ERC+JuntsxCat+CUP, però té l’inconvenient que la CUP i Junts son incompatibles. Això crea una il•lusió, el miratge de esquerres –tenint en compte què no s’ha sap què vol dir això- sembla la quadratura del cercle: PSC+ ERC+ Comú P=74, majoria absoluta, però aquesta opció és força difícil de fer, sobretot si vas firmant paperets on dius que no tindràs pactes amb el dimoni (PSC). Així , què ara mateix, i gràcies a l’abstenció del 47%, tot està per decidir, caldrà fer política, però aquesta està força tocada.