18 minuts

 Abascal triomfa a Barcelona

Exaltació patriòtica a la Plaça Sant Jaume, a càrrec del cabdill Abascal. Crida l'atenció què és pugui fer un acte polític, amb gent, quan està prohibit què hi hagi concentracions de persones en llocs com bar, restaurants, etc. No és desconcertant? Divuit minuts a trigat en concloure el seu acte d'exaltació de la Constitució. Ells què deixarien la Constitució en preconstitucional. A l'acte dos cents seguidors varen escoltar la lletania apocalíptica d'Abascal.  Abascal pot presumir què ETA va matar a un amic seu. Això és tot el capital polític d'un personatge què ha viscut a l'ombra del PP. Encara no sap què ETA va arribar a amenaçar a qualsevol ciutadà del Estat, tots érem potencials actius per la seves accions. Sembla què a la dreta li sap molt de greu que ETA ja no sigui, per això, la substituït per el independentisme. Al costat d'Abascal, hi havia un petit grup què feia la salutació feixista. Tot plegat molt constitucional. Cal minimitzar aquests actes d'exaltació neofeixista? La resposta és què no. Seria bo què els partits polítics independentistes, prenguessin nota què no tothom pensa en clau independentista. Què aquests moviments, xuclen de la ràbia i la frustració d'un ciutadania què té molts motius per estripar-ho tot i abraçar a qualsevol que els i digui que tot això té solució. No deixa de ser interessant que els partits del 155, no s'hagin fet cap fotografia celebrant el triomf constitucional.

¡Nada que celebrar!

En aquesta setmana han passat un parell de noticies que diuen molt del estat de la CE. El primer és l’aparició del TS per dir que no s’ha d’aplicar el art.100.2 de la Llei penitenciaria, i això vol dir, que el presos polítics, no poden sortir de la presó. Rés de nou, amb un Marchena que somia amb ser president del TS. Ja fa tota la feina per fer mèrits. Simultàniament, un grup de jubilats militars, envien una carta al Rei, que denunciar en “contuberni social-comunista”. Per acabar-ho d’adobar, al WhatsApp, del grup, podem llegir comentaris, que caldria matar a 26 milions de desafectes a Espanya. Per tota això, va d’això, la Unitat de Espanya. Per suposat, no hi cap resposta de la Fiscalia, ella que sempre córrer si hi ha ficat l’independentisme, ara arronsa les espatlles, perquè li fa mandra intervenir. Un “¡ A por ellos !” permanent en totes les instancies estatals. Així, què ja s’ho poden menjar la Constitució (1978), perquè per a molts, ja no ens representa i la fan servir –amb una reinterpretació esbiaixada i mesquina- especialment, la dreta, com a bandera per “ningunear” a la “perifèria” què no s’ha agenolla davant del espanyolisme. No deixa de ser lamentable que la presidenta del Congrés, tanqui la boca, quan un representant de la ciutadania parla amb un idioma cooficial –per exemple, el català-. Així, què desprès de 42 anys de CE, estem pitjor, perquè al any 1978, hi havia moltes esperances, que amb el pas del temps, s’han recorden, de les paraules mentideres dels nostres governants, dient que en absència de violència, és pot parlar de tot?. Res més eren paraules què és deien, perquè així quedaven bé, i no comprometien a res. 

Mentre la repressió contra l’anterior govern de la Generalitat, que ha portat els seu membres, a la presó i l’exili, ací, encara és felicitant per què vivim en el millors del mons possibles. Però, no vivim en el millor del mons possibles. Es veritat, alguns, si què viuen per sobre de les seves possibilitats, el nostre rei emèrit, viu retirat a una de les democràcies més ven establertes del món, com és a Abu Dabi. Allà retirat fora de cap entrebanc jurídic, pot gaudir d’una fortuna què segons ell, s’ho ha guanyat amb dedicació absoluta a Espanya.  ¡Dona fàstic la imatge d’un rei què s’omple les butxaques amb el vist i plau dels governs respectius. Cal recordar que si el rei és inviolable, en canvi, és el president del govern, quina recau la responsabilitat (art.64.2 CE). Per què no s’ha fet ? La resposta es evident: perquè això els fa mal, així, què cap esperança què és pugui esbrinar res de res. Sort tenen dels independentista, a falta de ETA.

 

Recomendaciones musicales

 

La revenja del TS

El TS acaba de llançar la clau els presos polítics. S'ha salta tota la jurisprudència anterior, la llei penitenciària del art.100.2 i carrega contra l'administració penitenciària de Catalunya. Marchena vol que quedi clar el què pensa sobre el Procés. La condemna del anterior govern de la Generalitat, és de fet, una condemna a tota la societat catalana. El més preocupant és què el PSOE, i Pedro Sánchez, no facin rés, per por del què diran. És evident, què el problema català, per la resta d'Espanya no és cap problema. Caldria tindre-ho en compte. El cost personal del presos polítics, és immens, per les seves famílies i per ells, també per la resta de la ciutadania. Fins quant una llei de amnistia!

 

Tortosa i el seu monument franquista

 

                 

Les monuments què volen perdurar segles, acaben com (quasi) tots a la paperera de la història     

Soldats de plom i els seu somnis

 

S'imaginen què això ho digués, no sé, qualsevol independentista? Llavors, la Fiscalia, aniria corrent per investigar els fets, això si, abans, hauria una exhibició policial, cercant el què fos, per poder sortir a les noticies.  Que uns jubilats militars facin escrits al Rei, titllant el govern legítim de "social-comunistes" -això és el què es deia al franquisme, dels que no exaltaven al règim-, rés més demostra que la Transició va amagar sota l'estora tota la merda del anterior règim. Ara Vox, vol ser l'altaveu d'un món caduc, què exalta sense rubor quaranta anys de dictadura. S'amagarà el Rei o dirà quelcom. El PSOE li deuen tremolar les cames. Per cert, dins d'aquestes 26 milions, m'hi trobo. 

L'UNESCO és solidaritza (de moment) amb els braus

 

"L’Asociación Internacional de Tauromaquia, malgrat el nom, és nacional i molt nacional. Parla en els seus papers d’una expresión de nuestra identidad nacional, instalada en las entrañas del pueblo español. " Diu en el seu Dietari, Vicençs Villatoro. El rebuig és per qüestió de forma. Estranya que la marca Espanya, no s'ha implicat més. Tenint en compte que això de els braus és qüestió de "entrañas", jo no tinc per veure morir un animal, mentre què els espectadors, racionals, veuen en naturalitat l'agonia del animal. Hi ha coses -com aquesta- què el pas del temps, les fa anacròniques i caduques i a més diu força de una part de la societat, la nostre. Va sent hora de llançar llastre del passat. Manolo Escobar , va immortalitzar amb una cançoneta en ple franquisme, aquesta simbiosi de l'Espanya cañí :

"No me gusta que a los toros

te pongas la minifalda (bis)"

No cal que faci, exegesis de la frase que posa en evidencia la mentalitat de tota una època i que sembla que alguns la volen ressuscitar.