La conspiració com arma llancívola [La conspiración como arma arrojadiza]

 L’article de  Yuval Noah Harari, Quan el món sembla una gran conspiració (Ara.cat, 22/11/2020) diu el següent:  “Al cap d’uns quants anys, quins van ser els resultats d’aquest esforç enorme? [Irak] Una desfeta total. No hi havia armes de destrucció massiva i el país es va veure sumit en el caos. El gran guanyador de la guerra va ser en realitat l’Iran, que es va convertir en la potència dominant de la regió.” La realitat, va ser la destrucció d’una societat, i la aparició de pugnes entre sunnites i xiïtes. Encara avui, s’està pagant el preu de la intervenció nord-americana. No és veritat que Iran fos el gran guanyador. De fet va ser Israel qui va adquirir més pes, al ser l’únic què té la hegemonia militar de la regió. 

Los protocolos de los sabios de Sion

Té raó Harari, de treure significat a la dèria per la conxorxa universal. El món és massa imprevisible per imaginar què ho podem controlar  totes les derivades què hi pot haver. El terme “cigne negre” de Nassim Nicholas Taleb, explica aquest succés altament improbable, i per això, quan apareix, ens deixa fora de joc, com estem vivint la pandemia del Covid-19. 

PD: Un  llibre excel·lent per indagar sobre aquesta temàtica, rés millor que començar amb El cementerio de Praga, de Umberto Eco. Un llibre ple d'imaginació i vola conspirativa, permet fer-se una idea de la utilitat per el poder o aquell que ho volen aconseguir. 

Per què tindria què estar preocupat per la fusió del BBVA-Banc Sabadell?

 

Tinc què estar preocupar per la possible fusió del BBVA-Sabadell? No tinc compte al Banc de Sabadell. Es veu què la seu social, no es troba a Catalunya, sinó què arran del 1-O (2017), amb una operació d’Estat, les entitats financeres van anar a altres lloc de la península ibèrica. En el cas de Banc Sabadell, a Alacant. Encara segueix allà, potser per sempre. 

Ja sabem què els Banc tenen una única preocupació, la seva. Et poden desnonar si no pagues la hipoteca, malgrat que hagis pagat tota la vida. Son negocis! Dirien. Així, què tant si és una absorció o qualsevol altre formula, el ciutadà, poca cosa pot dir. Això, si, tot plegat pinta un marc de oligopoli, què és ja un clàssic en el serveis. Sort tenim d’Europa i els tipus d’interès baix, encarà m’han recordo com el nostre director d’una sucursal bancaria, encarà deia que el euríbor pujaria i ens deixaria arruïnat a tothom. Aquesta entitat encara existeix, però amb un altre nom, i nosaltres vàrem canviar d’entitat. 

Pateixo per els acomiadaments? La veritat no. Segur que s’han en sortiran força be, gràcies a indemnitzacions generoses i jubilacions anticipades. Cal recordar que el bancs van jubilar amb 55 anys. Eren altres temps, però, tothom s’han recorda, sobretot els sindicats.

¡No disparen a los pobres!

 

                                           

Recomendaciones musicales

 

 

Si la música pop, es de escuchar y tirar, algunos temas y algunos cantantes o grupos logran traspasar el tiempo y el espacio. Unos de ellos, tampoco hay tantos, son King Crimson. 

Egipto: Por tierra, mar y aire

 

Ruta birmana

Barcelona- Singapur

Ruta birmana

PD: ¡Vale, tengo que mejorar el avión!

 

La Generalitat vol autodestruir-se

És possible què en temps de pandemia hi hagi un govern –en funcions- que faci el paper i l'espectacle de tirar-se el plats per al cap? Pot haver tal irresponsabilitat junta per part de la coalició que (des)governa Catalunya en hores tràgiques com aquestes? És possible que aquests socis irresponsables, vulguin tornar a governar (junts)? Les eleccions tenen una dificultat afegida, a part de els 155, a qui és pot escollir? Malauradament, la resposta es la CUP, però aquest encara són més irresponsables si estiguessin al govern. Així, què ens queda? Potser per això, tant ERC com Junts per Catalunya fan una performance per fer-la més grossa o potser volen que el PROCICAT  governi la Generalitat. La societat catalana és mereix molt més del què rep d’aquests partits què no tenen cap sentit ni de país, ni d’estat ni rés què s’assembli.

[¿Es posible que en tiempos de pandemia haya un gobierno -en funciones- que haga el papel y el espectáculo de tirarse los trastos a la cabeza? ¿Puede haber tal irresponsabilidad junta por parte de la coalición que (des) gobierna Cataluña en horas trágicas como estas? ¿Es posible que estos socios irresponsables, quieran volver a gobernar (juntos)? Las elecciones tienen una dificultad añadida, aparte de los del 155, ¿a quién se  puede elegir? Desgraciadamente, la respuesta es la CUP, pero estos son aún  más irresponsables si estuvieran en el gobierno. ¿Así, qué nos queda? Quizá por eso, tanto ERC como Junts per Catalunya hacen una performance para hacerla más grande o quizás quieren que el PROCICAT gobierne la Generalitat. La sociedad catalana se merece mucho más de lo que reciben de estos partidos que no tienen ningún sentido ni de país, ni de estado ni nada que se parezca.]