Ajudem a les elèctriques a sortir de la crisi!

 

Les elèctriques estan desolades, la Ministra Ribera ha dit: "No s'ha mostrat en absolut cap empatia social i, malgrat que sembli una broma, l'empatia social també cotitza a la borsa així que confio que aquest comportament es corregeixi" . La borsa ha reaccionat fent pujar els valors de les companyies poc empàtiques. El govern més progressista de la història -ho diuen ells-, tindrà el honor de veure com el preu de l'electricitat s'enfila a records històrics, mentre la Ministra Ribera de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera, ha tranquil·litzat els pocs empàtics gestors i accionistes que no regularan el mercat imposant preus màxim ni mínims. Sort que son social-comunistes! Millor apagar el ordinador, qualsevol aparell elèctric, i començar a pensar en les espelmes de tota la vida, fins què aquestes també comencin a pujar el seu preu, per l'increment de la demanda de les espelmes. Un clàssic de oferta i demanda!

Per què tindria què estar preocupat per la fusió del BBVA-Banc Sabadell?

 

Tinc què estar preocupar per la possible fusió del BBVA-Sabadell? No tinc compte al Banc de Sabadell. Es veu què la seu social, no es troba a Catalunya, sinó què arran del 1-O (2017), amb una operació d’Estat, les entitats financeres van anar a altres lloc de la península ibèrica. En el cas de Banc Sabadell, a Alacant. Encara segueix allà, potser per sempre. 

Ja sabem què els Banc tenen una única preocupació, la seva. Et poden desnonar si no pagues la hipoteca, malgrat que hagis pagat tota la vida. Son negocis! Dirien. Així, què tant si és una absorció o qualsevol altre formula, el ciutadà, poca cosa pot dir. Això, si, tot plegat pinta un marc de oligopoli, què és ja un clàssic en el serveis. Sort tenim d’Europa i els tipus d’interès baix, encarà m’han recordo com el nostre director d’una sucursal bancaria, encarà deia que el euríbor pujaria i ens deixaria arruïnat a tothom. Aquesta entitat encara existeix, però amb un altre nom, i nosaltres vàrem canviar d’entitat. 

Pateixo per els acomiadaments? La veritat no. Segur que s’han en sortiran força be, gràcies a indemnitzacions generoses i jubilacions anticipades. Cal recordar que el bancs van jubilar amb 55 anys. Eren altres temps, però, tothom s’han recorda, sobretot els sindicats.