Esperant els propers xàfecs [Esperando los próximos chaparrones]]

Sembla què tot té a veure amb tempestes. Unes de caràcter meteorològic. Uns aiguats que causen més violència que una setmana a Barcelona. D’això se'n en parlarà poc. Pluges torrencials que semblen incontenibles per les nostres infraestructures. La segona tempesta, es institucional. El Parlament vol parlà d’allò que el TC s’ha permès que no toca parlar. En una democràcia, és en els Parlaments on és pot parlà de tot. Per què si no fos possible això, llavors, per què aquesta institució?

El temporal deixa un mort, quatre desapareguts i afectacions a la mobilitat

[Parece que todo tiene que ver con tormentas. Unas de carácter meteorológico. Unos aguaceros que causan más violencia que una semana en Barcelona. De ello se hablará poco. Lluvias torrenciales que parecen incontenibles para nuestras infraestructuras. La segunda tormenta, es institucional. El Parlamento quiere hablar de lo que el TC se ha permitido que no toca hablar. En una democracia, es en los Parlamentos donde se puede hablar de todo. ¿Por qué si no fuera posible esto, entonces, ¿por qué esta institución?]

El TC no està dins del àmbit jurisdiccional. No pertany al CGPJ. Però malgrat tot, les seves Sentències acabant tenint força de llei, malgrat que no estava previst per els constituents. Si està fora del CGPJ, per què com institució entra amb conflicte amb un altres institució com és el Parlament? El poder del TC és derivat del poder legislatiu. Sobta què tothom vegi normal que el TC és volgui ficar on no el demanen. Si el Parlament emet un acte jurídic, sempre és possible interposar un recurs de inconstitucionalitat, però mai, abans.

[El TC no está dentro del ámbito jurisdiccional. No pertenece al CGPJ. Pero a pesar de todo, sus Sentencias terminan teniendo fuerza de ley, a pesar de que no estaba previsto por los constituyentes. Si está fuera del CGPJ, ¿por qué cómo institución entra en conflicto con un otra institución como es el Parlamento? El poder del TC es derivado del poder legislativo. Sorprende que todos vean normal que el TC se quiera meter donde no le llaman. Si el Parlamento emite un acto jurídico, siempre es posible interponer un recurso de inconstitucionalidad, pero nunca antes.]

Tot això, naturalment, té a veure amb el clima que des de la STC del Estatut de Catalunya, STC 31/2010, ha estat una constant. Els poders dels Estat –central-, tenen una por “insuperable” envers la possibilitat d’un procés de independència, malgrat que des de Catalunya el que s’ha perfilat va ser la possibilitat d’un referèndum pactat amb el Estat. Després va haver tota la resta, que conclou en la STS 454/2019.

[Todo ello, naturalmente, tiene que ver con el clima que desde la STC del Estatuto de Cataluña, STC 31/2010, ha sido una constante. Los poderes de los Estado -central-, tienen un miedo "insuperable" ante  la posibilidad de un proceso de independencia, a pesar de que desde Cataluña lo que se ha perfilado fue la posibilidad de un referéndum pactado con el Estado. Después hubo todo lo demás, que concluye en la STS 454/2019.]

Qui te raó amb aquest conflicte? En una situació normal, vivim temps d'excepcionalitat, no hi hauria cap conflicte, però la qüestió que és planteja al Parlament, fa mal al Estat, perquè és parlà d’allò que molesta profundament al establisment espanyol: Monarquía i Unitat d’Espanya. Si un Parlament, vol parlar d’aquest temes, un altra cosa, és si és molt pertinent o té alguna virtualitat per canviar alguna cosa, això, tindran que decir-ho els ciutadans, no el membres d’un Tribunal com és TC.

[¿Quién tiene razón con este conflicto? En una situación normal, vivimos tiempos de excepcionalidad, no habría ningún conflicto, pero la cuestión que se plantea en el Parlamento, hace daño al Estado, porque es habla de lo que molesta profundamente al establisment español: Monarquía y Unidad de España . Si un Parlamento, quiere hablar de estos temas, otra cosa, es si es muy pertinente o tiene alguna virtualidad para cambiar algo, esto, tendrán que decirlo los ciudadanos, no los miembros de un Tribunal como es TC.]

Té raó el President Torrent, quan diu que el Parlament és sobirà per parlà d’allò què és proposa per part dels partits polítics, que són el representants de la ciutadania. Desprès del STS, la ex Presidenta del Parlament, Carme Forcadell va ser sentenciada a 12 anys de presó, per permetre les discussions i debats del Parlament. És fa difícil entendre aquesta –i també les altres- condemna. Si hi ha debat i resolucions polítiques, per què el TC pot dir que es vulnera la llei? Resolucions políticas no són actes jurídics. Però resulta que ara tot si val.

[Tiene razón el Presidente Torrent, cuando dice que el Parlamento es soberano para hablar de lo que se propone por parte de los partidos políticos, que son los representantes de la ciudadanía. Después del STS, la ex Presidenta del Parlament, Carme Forcadell ha sido sentenciada a 12 años de prisión, para permitir las discusiones y debates del Parlamento. Es difícil entender esta -y también las otras- condena. Si hay debate y resoluciones políticas, ¿por qué el TC puede decir que se vulnera la ley? Resoluciones políticas no son actos jurídicos. Pero resulta que ahora todo vale.]

Pedro Sánchez se hace la foto

Avui Pedro Sànchez ha vingut a Barcelona, però no per parlà amb el President de la Generalitat, si no per veuré a un dels 10 ferits de gravetat. S’ha fet la foto corresponent per la campanya electoral. Dels altres ferits, ni ase ni bèstia. 

[Hoy Pedro Sánchez ha venido a Barcelona, pero no para hablar con el Presidente de la Generalitat, si no para ver a uno de los 10 heridos de gravedad. Se ha hecho la foto correspondiente para la campaña electoral. De los otros heridos, ni pío. ]

Imatges de campanya electoral

Si les competències de ordre públic són dels Mossos d’Esquadra, perquè la PN? De facto, la Generalitat està intervinguda. Si hi ha normativa sobre els projectil que el Mossos estan obligats a fer servir, perquè la PN pot fer el que li rota? No serveixen les normes per a tots? 

[¿Si las competencias de orden público son de  los Mossos, por que la PN? De facto, la Generalitat está intervenida. Si hay normativa sobre los proyectil que el Mossos están obligados a usar, porque la PN puede hacer lo que le venga en gana? ¿No sirven las normas para todos?]

Quatre persones han perdut el ull. Masses persones, un total de 593 ferits en aquesta setmana d’aldarulls. Deu hospitalitzats, segons dades del Cat.Salut. La violència és un tema que s’ha fet servir per exemple, per condemnar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Si imaginen quina condemna si hagués passat el que ha passat aquesta setmana? Han parlat de violència fins que finalment ha hagut. Las imatges del manifestants llança’n pedres contra la policia és un clàssic. Sempre hi haurà llançament de pedres i còctels mólotov. Ara, gràcies a las noves tecnologies, les escenes de violència es graven i és difonen per tota arreu. 

[Cuatro personas han perdido el ojo. Demasiadas personas, un total de 593 heridos en esta semana de disturbios. Diez hospitalizados, según datos del Cat.Salut. La violencia es un tema que se ha utilizado por ejemplo, para condenar a Jordi Sánchez y Jordi Cuixart. ¿Se imaginan qué condena si hubiera pasado lo que ha pasado esta semana? Han hablado de violencia hasta que finalmente ha tenido. Las imágenes de los manifestantes lánzando piedras contra la policía es un clásico. Siempre habrá lanzamiento de piedras y cócteles molotov. Ahora, gracias a las nuevas tecnologías, las escenas de violencia se graban y es difunden por toda partes]

També la policia se’ls pot veurà com se les gasten. Cops de porra al cap, llançament de pilotes de goma a la cara. Un són professionals preparats per els aldarulls. Però veient moltes imatges, no semblen massa professionals, semblen més aviat, grups armats creant pànic allà on passant.

[También la policía se les puede ver cómo se las gastan. Porrazos en la cabeza, lanzamiento de pelotas de goma en la cara. Unos son profesionales preparados para los disturbios. Pero viendo muchas imágenes, no parecen demasiado profesionales, parecen más bien, grupos armados creando pánico allí donde pasan.]

Pedro Sànchez està molt orgullós de la PN. Jo no. Entenc què no tindrien que haver intervingut. Són els Mossos d’Esquadra qui tenen la competència. També ells, son motiu dels aldarulls. Tampoc semblen massa professionals. La Brimo és caracteritza per exhibicions fora de mida. Algú pot fer veure aquestes forces del ordre que cal molta contenció. Entenc que ha d’actuar per evitar que facin mal a terceres persones, als béns públics o privats, però la resposta ha de ser proporcional. Aquesta paraula l’han fet servir tant, què ara no serveix per rés, perquè cadascú l'entén com vol. Molts joves han vist cóm se les gasten aquesta policia què ha de estar al servei de la ciutadania. Molts difícilment oblidaran el que han vist i patit en les seves carns. 

[Pedro Sánchez está muy orgulloso de la PN. Yo no. Entiendo que no tendrían que haber intervenido. Son los Mossos quienes tienen la competencia. También ellos, son motivo de los disturbios. Tampoco parecen demasiado profesionales. La Brimo se caracteriza por exhibiciones fuera de medida. Alguien puede hacer ver a estas fuerzas del orden que es necesaria mucha contención. Entiendo que debe actuar para evitar que hagan daño a terceras personas, a los bienes públicos o privados, pero la respuesta debe ser proporcional. Esta palabra la han usado tanto, que ahora no sirve para nada, porque cada uno la entiende como quiere. Muchos jóvenes han visto cómo se las gastan esta policía que debe estar al servicio de la ciudadanía. Muchos difícilmente olvidarán lo que han visto y sufrido en sus carnes.]

No és fàcil fer el paper dels dolents. La policia està com últim recurs. La excepció no pot convertir-se en la norma. No puc creuré que la policia i els seus serveis d’informació, no sàpiguen qui eren els “professional” dels amateurs. A la manifestació del divendres, vaig veure alguns que se’ls veia un hora lluny a què anaven. Hi ha vídeos suficients per saber si és vol, qui sons aquests què porten material per la brega. Si no ho saben malament, i si ho saben encara pitjor.

[No es fácil hacer el papel de los malos. La policía está como último recurso. La excepción no puede convertirse en la norma. No puedo creer que la policía y sus servicios de información, no sepan quiénes eran los "profesional" de los amateurs. En la manifestación del viernes, vi algunos que se les veía un legua a lo que iban. Hay vídeos suficientes para saber si se quiere, quienes son estos que llevan material para la bronca. Si no lo saben mal, y si lo saben aún peor.]

10 heridos hospitalizados , pero Pedro Sánchez sólo visita a uno de ellos

"En els últims sis dies almenys 593 persones han resultat ferides durant les protestes a Catalunya després de la sentència del Procés, segons l'últim balanç del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)."[Ara.cat]

Pedro Sánchez no tiene tiempo para hablar.... con el President de la Generalitat

Hi moments (kairós) que cal donar un pas endavant. El pas del President Torra per parlar amb el President en funcions d’Espanya és una passa en la bona direcció. El què resulta absolutament impensable en una societat democràtica, és què el President del Govern espanyol, és negui a agafar-n’han el telèfon. Resulta d’allò més impropi i difícilment admissibles, excepte, si parlem del que passa a Catalunya, on tot és possible, és dir, excepcionalitat.

[Hay momentos (kairós) que es necesario dar un paso adelante. El paso del President Torra para hablar con el Presidente en funciones de España es un paso en la buena dirección. Lo que resulta absolutamente impensable en una sociedad democrática, es que el Presidente del Gobierno español, se niegue a coger el teléfono. Resulta de lo más impropio y difícilmente admisible, excepto, si hablamos de lo que pasa en Cataluña, dónde todo es posible, es decir, excepcionalidad. ]

El President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no vol saber rés del problema català. No vol que la dreta mediàtica i política, el vegi parlant amb el representat de Catalunya. Primer va dir allò de què no podia dormir amb un pacte amb Podem, ara, no vol rés del President de la Generalitat. La irresponsabilitat de Sánchez no té mida. A la ciutadania li importa un rave si no pot dormir. Molta gent tampoc pot dormir, amb la seva vida quotidiana. Si no li agrada el treball que plegui, ningú li a dit que el fes. 

[El Presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, no quiere saber nada del problema catalán. No quiere que la derecha mediática y política, le vea hablando con el representante de Cataluña. Primero dijo aquello de que no podía dormir con un pacto con Podemos, ahora, no quiere nada del Presidente de la Generalitat. La irresponsabilidad de Sánchez no tiene medida. A la ciudadanía le importa un bledo si no puede dormir. Mucha gente tampoco puede dormir, en su vida cotidiana. Si no le gusta el trabajo que lo deje, nadie le a dicho que el haga.]

Recomendaciones musicales

De les manifestacions massives els aldarulls nocturns

Ahir és va tornar a evidenciar les dues cares del moviment independentista contra la STS. Una clara i esperançadora, on cents de milers de persones, mitjançant marxes i posteriorment, a la manifestació al Passegi de Gràcia, demostrava el seu rebuig contra una sentencia cada vegada més política i menys jurídica. L’àmbient era festiu, de serenor malgrat el que està passant. Veurà a tanta gent, feia temps que no n’hi havia tanta, contrasta amb el oblid  de les mitjans patriòtics que han fet befa dels 11 de setembres d’aquests últims anys.

Una de les Marxes per la Llibertat entrant per l'avinguda Meridiana

EFE/ALEJANDRO GARCÍA

Manifestants concentrats als jardinets de Salvador Espriu a Barcelona.

PERE VIRGILI

[Ayer se volvió a evidenciar las dos caras del movimiento independentista contra la STS. Una clara y esperanzadora, donde cientos de miles de personas, mediante marchas y posteriormente, a la manifestación al Paseo de Gracia, demostraba su rechazo contra una sentencia cada vez más política y menos jurídica. El ambiente era festivo, de serenidad pesar de lo que está pasando. Ver a tanta gente, hacía tiempo que no había tanta, contrasta con el olvido de las medios patrióticos que han hecho burla de los 11 de septiembres de estos últimos años.]

Mentre és feia la concentració al Passeig de Gràcia, que literalment, estava col·lapsada, plena com un ou, a la Via Laietana, grups de manifestants és dedicaven a increpar a la policia, acció i reacció, generant una escalada que va tenir continuïtat a la nit. Espanya viu en una mena de paradís de la impotència. S’ha creat la idea que qualsevol què és bellugui  és un terrorista. Ara aquesta paraula és fa servir per qualsevol cosa. A França, per exemple, si una persona porta un ganivet i crida, posem per cas, Allahu Akbar (Dios es Grande), ja és un terrorista. És clar que la seva acció és criminal si mata o fereix a persones del seu voltant, però un imagina que una acció terrorista, implica una mica més. Per què llavors tothom posa ràpidament l’etiqueta de terrorista?  Què el Ministeri de l’Interior vulgui investigar al Tsunami Democràtic per terrorisme no és més que un altra demostració de la seva por a les mobilitzacions ciutadanes. Hi va haver miles de ciutadans al aeroport. Quant hi ha vaga del serveis de seguretat,per exemple, varen crear un autèntic caos amb miles de persones sense poder volar, perquè les companyies aèries  varen cancel•lar cents de vols. Per què aquestes asimetries? Ja he repetir moltes vegades que el MI no va ser massa diligent amb els atemptats de Barcelona i Cambrils a agost del 2017, per què ara aquest cel? Potser els del CNI li han dit que el Tsunami el dirigeix els serveis secrets de…. Corea del Nord? Iran? Xina? Rússia? Anava a dir Bèlgica,això si què els encantaria.

[Mientras se hacía la concentración en el Paseo de Gracia, que literalmente, estaba colapsada, llena como un huevo, en la Via Laietana, grupos de manifestantes es dedicaban a increpar a la policía, acción y reacción, generando una escalada que tuvo continuidad por la noche. España vive en una especie de paraíso de la impotencia. Se ha creado la idea de que cualquier que es mueva es un terrorista. Ahora esta palabra se usa para cualquier cosa. En Francia si una persona lleva un cuchillo y llama, por ejemplo, Allahu Akbar (Dios es Grande), ya es un terrorista. Es claro que su acción es criminal si mata o hiere a personas de su alrededor, pero uno imagina que una acción terrorista, implica algo más. ¿Por qué entonces todo el mundo pone rápidamente la etiqueta de terrorista? Qué el Ministerio del Interior quiera investigar el Tsunami Democrático por terrorismo no es más que otra demostración de su miedo a las movilizaciones ciudadanas. Hubo miles de ciudadanos en el aeropuerto. Cuando hay huelga de los servicios de seguridad, por ejemplo, estos crearon un auténtico caos con miles de personas sin poder volar, porque las compañías aéreas fueron cancelando cientos de vuelos. ¿Por qué estas asimetrías? Ya he repetido muchas veces que el MI no fue demasiado diligente con los atentados de Barcelona y Cambrils en agosto del 2017, por qué ahora este celo? Quizá los del CNI le han dicho que el Tsunami lo dirigen los servicios secretos de .... Corea del Norte? Irán? China? Rusia? Iba a decir Bélgica, eso si les gustaría.]

Els aldarulls d’aquestes nits, amb cremades al mobiliari públic, cotxes, motos, etc., enfrontaments entre policia i manifestant amb la cara tapada, no és exclusiva de Barcelona. Si és veuen les manifestacions a Hong Kong, les de Barcelona és queden curtes. Les manifestacions a París, al mateix. No vull minimitzar el què està succeint a Barcelona. Com molt bé diu Antoni Batista en el seu article “La traducció catalana de la 'kale borroka'?”: En un univers de tanta complexitat, la insurgència juvenil, i precisament més en les seves expressions tan extremes, violentes i reprovables com les que tenim tristament al davant, mereix més atenció, més política i la “proporcionalitat” de la llenya policíaca que sempre invoquen quan menys la practiquen.”.

[Los disturbios de estas noches, con quema al mobiliario público, coches, motos, etc., enfrentamientos entre policía y manifestantes con la cara tapada, no es exclusiva de Barcelona. Si se ven las manifestaciones de Hong Kong, las de Barcelona se quedan cortas. Las manifestaciones en París, lo mismo. No quiero minimizar lo que está sucediendo en Barcelona. Como muy bien dice Antoni Batista en su artículo "La traducción catalana de la 'kale borroka'?": En un universo de tanta complejidad, la insurgencia juvenil, y precisamente más en sus expresiones tan extremas, violentas y reprobables como las que tenemos tristemente delante, merece más atención, más política y la "proporcionalidad" de la leña policial que siempre invocan cuando menos la practican. ".]

Si no hagués aquests aldarulls a Barcelona, però també a altres indrets de Catalunya (Girona, Lleida, Tarragona), la cobertura mediàtica seria un altre, però què hi hagi focs, enfrontaments amb la policia això genera una satisfacció extraordinària als afins als 155. Per fi, violència! Cal rebutjar-la, perquè va en contra de tot el que s’ha fet fins ara. Les autoritats catalanes, deurien ser més exigents respecta a qualsevol grup o grups que ja els assembla bé aquest espectacle de foc i destrucció. Els CDR, ja han sortit per dir que no estan per aquesta violència? És clar què hi ha agents provocadors, també gent de fora per sumar-se aquest actes vandàlics. Vandàlics no potser identificats sense més amb terrorisme.  També caldria repensar en les sobreactuacions de la policia. Tenim els mòbils per recollir gràficament el què fan. Moltes de les seves actuacions són absolutament gratuïtes i delictives, per molta placa que portin. Ahir van detenir a un periodista de El País amb acreditació inclosa. Algú tenia ganes de enxampar els reporters gràfics. 

[Si no hubiera estos disturbios en Barcelona, pero también en otros lugares de Cataluña (Girona, Lleida, Tarragona), la cobertura mediática sería otra, pero que haya fuegos, enfrentamientos con la policía, esto genera una satisfacción extraordinaria a los afines a los 155. ¡Por fin, violencia! Hay que rechazarla, porque va en contra de todo lo que se ha hecho hasta ahora. Las autoridades catalanas, deberían ser más exigentes respecto a cualquier grupo o grupos que ya les parece bien este espectáculo de fuego y destrucción. Los CDR, ya han salido para decir que no están por la violencia? Está claro que hay agentes provocadores, también gente de fuera para sumarse a estos actos vandálicos. Vandálicos no pueden ser identificados sin más con terrorismo. También habría que repensar en las sobreactuaciones de la policía. Tenemos los móviles para recoger gráficamente lo que hacen. Muchas de sus actuaciones son absolutamente gratuitas y delictivas, por mucha placa que lleven. Ayer detuvieron a un periodista de El País con acreditación incluida. Alguien tenía ganas de pillar a los reporteros gráficos]

La violència al carrer no fàcil d’aturar, cal temps i paciència, cosa que últimament no ni ha per part de ningú. No potser que la ciutadania que viu al focus dels aldarulls tingui la sensació de viure en el perill. Cal redreçar-ho i per això estaria bé que tothom poses de la seva part. Qui té fil directa amb els CDR per aturar tot això? Sembla que la política hagi dimitit de la recerca de solucions. Uns perquè volen el que ja s’ha fet, amb els resultats de la STS. Uns altres, perquè són incapaces de comprendre el què està passant i ho deixen tot als tribunals amics.

[La violencia en la calle no fácil de detener,se necesita tiempo y paciencia, cosa que últimamente no ni existe por parte de nadie. No puede ser que la ciudadanía que vive en el foco de los disturbios tenga la sensación de vivir en el peligro. Es necesario reconducirlo y por eso estaría bien que todo el mundo pusiera de su parte. ¿Quién tiene hilo directo con los CDR para detener todo esto? Parece que la política haya dimitido de la búsqueda de soluciones. Unos porque quieren lo que ya se ha hecho, con los resultados de la STS. Otros, porque son incapaces de comprender lo que está pasando y lo dejan todo a los tribunales amigos.]

Manifestació al Passeig de Gràcia

   

   

     

  

Estació Plaça Catalunya- Renfe