Sembla què tot té a veure amb tempestes. Unes de caràcter meteorològic. Uns aiguats que causen més violència que una setmana a Barcelona. D’això se'n en parlarà poc. Pluges torrencials que semblen incontenibles per les nostres infraestructures. La segona tempesta, es institucional. El Parlament vol parlà d’allò que el TC s’ha permès que no toca parlar. En una democràcia, és en els Parlaments on és pot parlà de tot. Per què si no fos possible això, llavors, per què aquesta institució?
El temporal deixa un mort, quatre desapareguts i afectacions a la mobilitat
[Parece que todo tiene que ver con tormentas. Unas de carácter meteorológico. Unos aguaceros que causan más violencia que una semana en Barcelona. De ello se hablará poco. Lluvias torrenciales que parecen incontenibles para nuestras infraestructuras. La segunda tormenta, es institucional. El Parlamento quiere hablar de lo que el TC se ha permitido que no toca hablar. En una democracia, es en los Parlamentos donde se puede hablar de todo. ¿Por qué si no fuera posible esto, entonces, ¿por qué esta institución?]
El TC no està dins del àmbit jurisdiccional. No pertany al CGPJ. Però malgrat tot, les seves Sentències acabant tenint força de llei, malgrat que no estava previst per els constituents. Si està fora del CGPJ, per què com institució entra amb conflicte amb un altres institució com és el Parlament? El poder del TC és derivat del poder legislatiu. Sobta què tothom vegi normal que el TC és volgui ficar on no el demanen. Si el Parlament emet un acte jurídic, sempre és possible interposar un recurs de inconstitucionalitat, però mai, abans.
[El TC no está dentro del ámbito jurisdiccional. No pertenece al CGPJ. Pero a pesar de todo, sus Sentencias terminan teniendo fuerza de ley, a pesar de que no estaba previsto por los constituyentes. Si está fuera del CGPJ, ¿por qué cómo institución entra en conflicto con un otra institución como es el Parlamento? El poder del TC es derivado del poder legislativo. Sorprende que todos vean normal que el TC se quiera meter donde no le llaman. Si el Parlamento emite un acto jurídico, siempre es posible interponer un recurso de inconstitucionalidad, pero nunca antes.]
Tot això, naturalment, té a veure amb el clima que des de la STC del Estatut de Catalunya, STC 31/2010, ha estat una constant. Els poders dels Estat –central-, tenen una por “insuperable” envers la possibilitat d’un procés de independència, malgrat que des de Catalunya el que s’ha perfilat va ser la possibilitat d’un referèndum pactat amb el Estat. Després va haver tota la resta, que conclou en la STS 454/2019.
[Todo ello, naturalmente, tiene que ver con el clima que desde la STC del Estatuto de Cataluña, STC 31/2010, ha sido una constante. Los poderes de los Estado -central-, tienen un miedo "insuperable" ante la posibilidad de un proceso de independencia, a pesar de que desde Cataluña lo que se ha perfilado fue la posibilidad de un referéndum pactado con el Estado. Después hubo todo lo demás, que concluye en la STS 454/2019.]
Qui te raó amb aquest conflicte? En una situació normal, vivim temps d'excepcionalitat, no hi hauria cap conflicte, però la qüestió que és planteja al Parlament, fa mal al Estat, perquè és parlà d’allò que molesta profundament al establisment espanyol: Monarquía i Unitat d’Espanya. Si un Parlament, vol parlar d’aquest temes, un altra cosa, és si és molt pertinent o té alguna virtualitat per canviar alguna cosa, això, tindran que decir-ho els ciutadans, no el membres d’un Tribunal com és TC.
[¿Quién tiene razón con este conflicto? En una situación normal, vivimos tiempos de excepcionalidad, no habría ningún conflicto, pero la cuestión que se plantea en el Parlamento, hace daño al Estado, porque es habla de lo que molesta profundamente al establisment español: Monarquía y Unidad de España . Si un Parlamento, quiere hablar de estos temas, otra cosa, es si es muy pertinente o tiene alguna virtualidad para cambiar algo, esto, tendrán que decirlo los ciudadanos, no los miembros de un Tribunal como es TC.]
Té raó el President Torrent, quan diu que el Parlament és sobirà per parlà d’allò què és proposa per part dels partits polítics, que són el representants de la ciutadania. Desprès del STS, la ex Presidenta del Parlament, Carme Forcadell va ser sentenciada a 12 anys de presó, per permetre les discussions i debats del Parlament. És fa difícil entendre aquesta –i també les altres- condemna. Si hi ha debat i resolucions polítiques, per què el TC pot dir que es vulnera la llei? Resolucions políticas no són actes jurídics. Però resulta que ara tot si val.
[Tiene razón el Presidente Torrent, cuando dice que el Parlamento es soberano para hablar de lo que se propone por parte de los partidos políticos, que son los representantes de la ciudadanía. Después del STS, la ex Presidenta del Parlament, Carme Forcadell ha sido sentenciada a 12 años de prisión, para permitir las discusiones y debates del Parlamento. Es difícil entender esta -y también las otras- condena. Si hay debate y resoluciones políticas, ¿por qué el TC puede decir que se vulnera la ley? Resoluciones políticas no son actos jurídicos. Pero resulta que ahora todo vale.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada