Ressenya: Eclipsi (i III)

Ressenya:

Com això és una ressenya, massa llarga, no puc fer d’espòiler. No puc explicar el nerví de la novel•la que és l’assassí. Un personatge que NesbØ, ha cuidat amb molta cura. No diré res d’ell, perquè la idea d’aquestes ressenyes no és anar a parar al “Rincón del vago” o similars. Sinó per estimular li interès per la lectura de l’obra. Ja he dit que el nostre assassí, és un psicòpata molt funcional. Tant funcional com el personatge de Markus RØed. És clar que fa coses inversemblants, però això també ho fan governs i tota una legió de funcionaris pagats per els ciutadans amb els seus impostos, i no passa res perquè les raons d’estat passen per davant de qualsevol dubte moral, en nom això si de la seguretat de tothom.

NesbØ juga amb el lector. Li dona pistes que creu que van en una direcció, però desprès resulta que és un altre. Això també li passa a Harry Hole. Tot potser explicat, cal fer-ne la narració adient. I això ho fa a les mil meravelles en Jo NesbØ. Un escriptor enorme, ple de recursos i ironia, què destil·la tocs àcids envers la seva societat i per extensió a les nostres. Tot un repertori de la capacitat dels homes per fer mal els altres, especialment, els més vulnerables. És la novel·la amb el nivell més alt de violència i bogeria de les que ha fet fins ara. Hi ha assassins que maten en destrals, o amb una arma de foc, o un ganivet, o també amb un paràsit anomenat Toxoplasma gondii.  

No puc explicar el in crescendo on totes les històries porten cap a un final. No vull explicar el girs inesperats, ni la tensió què va succeint vertiginosament. Harry Hole, com sempre, no para de barrinar en el seu cap per esbrinar la veritat. Com tots els finals en les novel·les de NesbØ no hi ha focs artificials, hi ha una barreja d'actes i sentiments què com humans, ho podem entendre, malgrat no compartir-ho. Si us plau, llegiu Eclipsi.

Ressenya: Eclipsi (II)

 Ressenya: 

Es possible que Markus RØed estigui dient la veritat o és un veritable actor? Com saber si menteix? No tenim un radar moral o detector de mentides al nostre cervell. I mentir és un aprenentatge que comença molt aviat. I així, a l'etapa adulta ja som uns autèntics experts a dir mentides. Hole tenia molta experiència en aquestes situacions: "En Markus  RØed, però no tenia l'aspecte d'algú que el dia abans hagués mort la dona que jeia al seu davant, sense que en Harry pogués explicar del tot per què ni com. D'alguna manera, aquelles llàgrimes eren massa pures." (pàg.340)

En Harry Hole, va poguer veure el cadàver de la Helen. "Va aspirar una flaire dèbil, amb prou feines perceptible, que li recordava alguna cosa. Com que la paròsmia significava que era incapaç de notar la pudor del cadàvers, devia ser una altra cosa. És clar, li recordava Los Angeles, era aroma del mesc." (pàg.342)

La Fiscalia volia actuar immediatament contra Markus RØed, el principal sospitós. La saliva del Markus al cos de la víctima era una prova indestructible. Hole se sentia incòmode per la situació, alguna cosa no acabava de rutllar. En Harry tenia una pista molt feble, però volia explorar-la. Al vestit que la Helen, li havia donat en Hole, havia trobat una targeta que deia Villa Dante. Un vestit d'en Markus! Hole sabia que en RØed no ha matat a aquelles dones, però "no obstant això, estava segur que no era innocent?" (pàg.358).  RØed no tenia coartada per l'assassinat de la Helen, segons ell, estava a casa sol. 

Al interrogatori, en Sung-min va dir a la Katrine Bratt i en Hole el següent: "-En puc equivocar, però crec que en Markus RØed és un homosexual armaritzat. Amb èmfasi en "armaritzat". (pàg.359) Villa Dante, abans és coneixia com Tuedays. Hola va dir: "-Tinc motius per pensar que en Markus RØed freqüenta el Villa Dante. Vaig trobar un carnet de soci i una màscara de gat a les butxaques d'aquesta americana. Que és seva." (pàg. 360).

Resulta que Villa Dante obre els dimarts. I sembla que els assassinat s'han comés els dimarts. Potser en Markus té coartada, però és incapaç d'afrontar la seva homosexualitat i prefereix sé acusat d'assassinat abans que el titllin de homosexual. A la pregunta d'en Hole a Markus si coneix Villa Dante, la resposta es: "-No n'he sentit mai a parlar, d'aquest club, i només puc repetir que era amb la meva dona." (pàg.361)

Ressenya: Eclipsi (I)

 Ressenya:

Harry Hole, te la espasa de Damocles a sobre, perquè sinó resolt el cas, i li paguem, mataran a Los Angeles a la seva amiga Lucille. Tot apunta en Markus RØed. Però perquè? En Harry te una visió d'allò més poc engrescadora, per això pot pensar: "Això és un teatre. És un coi de teatre on, durant una temporadeta, ens limitem a representar els papers que algú ha escrit per a nosaltres" (pàg.318). Això ho podria subscriure un estoic, o potser algú que tant li fot tot, això és un nihilista, es clar.

L'assassí sembla que té varies vides i papers. És un psicòpata molt funcional. Sembla que n'hi ha molts d'aquests per el món, el pitjor és que molts manen governs i Estats. I ningú piula res de res! 

Un dels investigadors de la Kripo, en Sung-ming, té una pista, però de moment no acaba de treure l'aigua clara. S'ha entrevistat amb la Thanh que treballa en una tenda per animals. El seu propietari és diu Jonathan. És un paio molt estrany. En Jonathan els ha vist. 

En Hole havia analitzat la saliva al pit de la Susane, i aquesta és correspon amb Markus RØed. Sembla que el cas, es tancarà molt aviat, i tot gràcies a Harry Hole, el mateix investigador contractat per el principal sospitós. No sembla tot una mica inversemblant?

La Bratt va rebre una trucada. Havien trobat un altre cadàver. Sembla el mateix modus operand, dona, l'han tallat el cap. També ha sigut amb Markus? Volen detenir immediatament en Markus RØed. 

La dona assassinada resulta ser la muller d'en Markus RØed. Aquest té que anar a identificar el cadàver al Institut de Medicina Forense. L'assassí s'havia acarnissat amb la Helen RØed. La descripció de la pàgina 337 és suficientment explícit. Inclòs l'home més despiatat també té el seu punt feble. "En RØed va fer un sol sanglot. Fins llavors, en Johan Krohn -el seu advocat- no havia sentit mai llàstima per en Markus RØed, en cap moment de la seva relació. Ni un segon, tampoc al llarg d'aquest cas; el seu client era un malparit massa gros perquè n'hi fes. Però ara mateix se'n compadia, potser perquè no havia pogut evitar situar per un instant la seva dona en aquella taula amb rodes i ell mateix en el lloc d'en RØed"(pàg.337)

En Harry Hole, va dir en Krohn:" -El que li ha fet no  és el que els va fer a les altres dues. Això és ira i odi." (pàg.338). Markus RØed va identificar el cadàver com la seva dona, la Helen. Podia ser que en Markus hagués mort a les dos noies i la seva muller? Per què?

Ressenya: Eclipsi

Ressenya:

Estic llegint el llibre de JØ Nesbo, Eclipsi. Trad. Laura Segarra Vidal. A tot Vent. Proa. Barcelona 2023.

Ara vaig per la pàgina 314. Per fi ja sabem les motivacions que mouen a l’assassí ha fer el que fa. Hi ha una investigació per la mort de dos joves. Una investigació que no porta a cap lloc. Un Harry Hole, que torna a Oslo, del seu exili a Los Angeles, on no para de beure i ficar-se en embolics. Hole ha estat contractat per un magnat, en Markus RØed, perquè la policia pensa que és sospitós, perquè no ha trobat res millor de moment. Com en Hole està fora de la policia, ha reclutat a un petit grup d’amic i col•legues per poder ajudar-lo a esbrinar què ha passat exactament.

Una investigació criminal, requereix temps i paciència. Es veritat que bona part dels crims, els sospitosos habituals són persones properes a la víctima. Quant no hi ha lligams, llavors, la investigació és veu alterada, perquè el cercle de sospitosos cal ampliar-lo, i això fa més complicat la recerca. Cal buscar pistes, cobrir totes les possibilitats, coartades, empremtes, ADN, escorcolls, tot això requereix temps, mitjans i personal especialitzat en qüestions d’homicidis. Si el cas, te l’empremta d’un assassí en sèrie, llavors  les dificultats es multipliquen. Cal tenir en compte els mitjans de comunicació què també ells volen jugar el seu paper, especialment, per vendre el seus productes. Quant les víctimes tenen repercussió mediàtica, llavors el còctel, està servit. Gràcies a Hole han trobat la segona víctima. Però tothom, vol fora de la circulació en Hole. Excepte la Katrine Bratt, cap de la Unitat de Delictes Violents. 

Val a dir, que l’assassí, acaba de matar la tercera víctima, aquesta portarà cua per el ressò mediàtic què immediatament farà saltar totes les alarmes. (...)

Reseña: La set (sed)

Reseña:

Jo NesbØ, La set, col A tot vent, 667, trad. Meritxell Salvany i Núria Parés,  ed.Proa, Barcelona, 2017 

Novela de 668 páginas que narra diferentes historias y todas ellas tienen que ver con el protagonista de las novelas negras de NesbØ, Harry Hole. No voy  a contar la novela. Sólo indicar que en está, el autor, se hace más oscuro y vitriólico. Nada escapa al escrutinio de la sociedad noruega. Nadie sale indemne de su ojo clínico para poner en cuestión a la policía, los políticos, las instituciones y la sociedad noruega en particular.

Personajes que novelas anteriores de la saga siguen apareciendo y otros nuevos se incorporan a estas novelas de la saga de Harry Hole. NesbØ utiliza todos los recursos para hacer más verosímil sus historias. En está, por ejemplo, aparecen las impresoras 3D muy útiles para el asesino. Asesinos en serie, que hacen empalidecer incluso a Hannibal Lecter. 

¿Qué hace que alguien se transforme en un monstruo? La respuesta es naturalmente imposible de responder, porque la complejidad de la vida humana, escapa a la lógica que pretende explicarlo todo bajo el amparo de la razón. Sin embargo, como dice el clásico, nada humano no es ajeno. Eso significa que los monstruos, también son humanos, aunque cuesta reconocer su humanidad. Lo criminal también es racional. He ahí una de las paradojas del pensamiento. ¿Cómo concebir que la razón sea irracional? El asesino despiadado actúa a través de su lógica. Es verdad que no se requiere ser un superdotado del mal, para causar pavor y terror a la sociedad. Nadie lleva el estigma del mal en la cara. No podemos reconocerlo inmediatamente que esa persona sea un monstruo. 

NesbØ nos da pistas sobre la psicopatología a través de explicaciones de los personajes que aparecen en sus novelas. No pretende hacer pedagogía, intenta que el lector se adentre dentro de la complejidad del personaje. Parece que el mostruo se hace. Se hace a través de una infancia difícil donde las señales de que algo no acaba de ir bien no siempre son evidentes. Por ejemplo, torturar a animales indefensos es una señal, aunque no sea fácil determinar de qué señal se trata. Los malos tratatos sistemáticos o los abusos sexuales, también parecen ser características que comparten esas personas que denomino monstruos. El término es equívoco. 

La maestría de NesbØ le permite jugar con las historias parelelas que aumentan la complejidad de los personajes y les da un perfil propio. Ya sean personajes principales como secundarios. En medio de estos personajes está Harry Hole. 

En esta novela negrísima, al final se perfila una nueva entrega a través de otro personaje que sustituirá al monstruo de la novela. Cada novela es independiente, aunque naturalmente, hay una continuidad en las novelas de la saga de Hole. La recomendación de la novela es que la leean, piensen  y disfruten de la historia más truculenta de la serie de Harry Hole.